dimarts, 22 d’agost de 2017

ESSYI

Durant les dues últimes setmanes de Juliol vaig tenir la oportunitat de participar al Environmental Studies Summer Youth Institute a Geneva (Nova York) gràcies al programa Joves i Ciència, finançat per la Fundació Catalunya La Pedrera. Voldria donar les gràcies a tots els responsables tant del JiC com de l’ESSYI, ja que, any rere any, fan possibles experiències com aquesta.

L’objectiu del programa és presentar el concepte de conservació a estudiants joves des de diferents perspectives. És per això que incloïa classes d’economia, filosofia i política, totes orientades a la preservació del planeta, els problemes associats a ella i les seves possibles solucions. El projecte es duu a terme als Finger Lakes, a l’estat de Nova York. La segona setmana, però, consistia en una acampada al parc natural dels Adirondacks, d’història i ecosistema tant increïbles com complexos. Es tracta, de fet, del parc natural més gran d’Estats Units, amb 46 cimes i 32000 metres de rius i corrents. La seva biodiversitat és extremadament rica. Les espècies més representatives d’ocells són la calàbria grossa (Gavia immer) i el pigarg americà (Haliaeetus leucocephalus). La calàbria és, en realitat, la principal espècie marcadora de la qualitat de l’aigua al parc, ja que els nivells de mercuri en la sang de l’ocell són també una mostra dels nivells en l’aigua. Altres espècies rellevants són l’ós rentador (Procyon lotor), el cérvol de Virgínia (Odocoileus virginianus), el porc espí nord-americà (Erethizon dorsatum) i l’ós negre americà (Ursus americanus). S’estan duent a terme programes de reintroducció per l’ant (Alces alces), el llop (Canis lupus) i el linx canadenc (Lynx canadensis) per a intentar salvar les poblacions amenaçades d’aquestes espècies autòctones.

Mniotilta varia


Bombycilla cedrorum

Colaptes auratus
Buteo lineatus
Cianocitta cristata
Tyrannus tyrannus
Durant el viatge, vaig tirar un total de 2044 fotos, fer al voltant de 40 bimbos, visitar un munt de localitzacions úniques i conèixer 35 persones increïbles. Vaig començar a observar ocells el primer dia només d’arribar a través de la finestra de l’habitació a la universitat, ja que el jet-lag no em deixava dormir. Llavors vaig poder veure ja algunes de les espècies més típiques en jardins, com el picot escapulari (Colaptes auratus), la mallerenga capnegrea americana (Poecile atricapillus) i la bosquerola groga (Setophaga petechia) –aquesta última va ser difícil d’identificar d’entre tots els mosquiters d’Amèrica, dels quals no n’havia vist mai cap (i després d’un vol de 8 hores i no dormir). Com que el campus era al costat d’un gran llac (Seneca Lake), ocells com el bernat americà (Ardea Herodias) o la gavina de Delaware (Larus delawarensis) eren sempre presents. Vaig quedar positivament sorpresa per la població estesa d’àliga pescadora (Pandion haliaetus) i per com de freqüent era! 

Espècies constantment presents incloïen la griva americana (Turdus migratorius), la merla ala-roja (Agelaius phoeniceus), l'Spizella passerina i l’ocell sedós (Bombycilla garrulus). Així doncs, abans de marxar cap als Adirondacks, ja vaig poder veure i identificar un munt d’espècies al voltant del campus i durant les excursions. D’entre totes les observacions, les meves preferides van ser el tirà de l'est (Tyrannus tyrannus), el viri d'ull vermell (Vireo olivaceus), i el siàlid de l'est (Sialia sialis). La població d’aquest últim està actualment amenaçada bàsicament per culpa de la competència pels espais de cria que ofereix l’expansió del pardal comú (Passer domesticus), espècie invasora d’Europa. La observació més destacada va ser un martinet verd (Butorides virescens).

Durant l’acampada als Adirondacks, vam visitar el Lake Harris, el Horseshoe Lake i el Lake Hudson, on també vam dur a terme un estudi de l’aigua, la biodiversitat i el paisatge. A més a més, vam fer una ruta en canoa a través de les muntanyes, cosa que va proporcionar-nos no només la oportunitat de veure paisatges fantàstics sinó també una gran quantitat d’ocells. Entre ells, el meu preferit de tot el viatge: l’alció gegant nord-americà (Megaceryle alcyon). Va ser una llàstima no poder fer fotos mentre anàvem en canoa! Durant tot el viatge vaig anar veient les espècies americanes més característiques, com el pigarg americà (Haliaeetus leucocephalus), l'aligot d'espatlles roges (Buteo lineatus), el zopilot capvermell (Cathartes aura) o el xoriguer americà (Falco sparverius), com a exemples de rapinyaires.

 
Desmognathus ochrophaeus
Butorides virescens!!!!
Archilochus colubris

D’altra banda, també es va apreciar la presència del gall d’indi salvatge (Meleagris gallopavo), la calàbria grossa (Gavia immer), el corriol semipalmat (Charadrius semipalmatus) o el bec de serra mitjà (Mergus serrator). Tot i això, l’ocell que més ganes de veure tenia era el colibrí gorja-robí (Archilochus colubris). Mai no havia vist cap espècie de colibrí en estat salvatge i aquesta era comuna a la zona. Vaig passar els dies intentant veure’n, fins que finalment vaig aconseguir fins i tot fotografiar-los.

Altres espècies destacables van ser el papamosques fibi gris (Sayornis phoebe), la griveta bruna (Catharus fuscescens) i el jonc fosc (Junco hyemalis), en addició a un grup de bosquetes zebrades (Mniotilta varia). Els últims dies encara vaig poder afegir algunes espècies més a la llista, incloent el durbec de pit roig (Pheucticus ludovicianus), el pardal melòdic (Melospiza melodia) i l’oca de les neus (Chen caerulescens). Per acabar, no vaig poder veure una gralla blava americana (Cianocitta cristata) fins els últims dies, però al final va sortir!

En resum, el meu primer viatge a Amèrica va ser una experiència definitivament inoblidable, i estaré sempre agraïda al personal de l’ESSYI. Sense la seva passió i esforç res d’això seria possible. Espero que el programa es segueixi duent a terme durant molts anys més.

During the last two weeks of July, I had the chance to attend the Environmental Studies Summer Youth Institute in Geneva (NY) thanks to the Joves i Ciència program, funded by La Fundació Catalunya La Pedrera. I would like to thank all the JiC and ESSYI staff who make projects like this one possible every year. The aim of the program is to present the concept of conservation from different perspectives to young students. As an example, we were given economical, philosophical & political oriented lectures, all in relationship with the environment, the problems that concern it and their respective possible solutions. 

Larus delawarensis
Antheraea polyphemus
Sciurus carolinensis
Setophaga petechia

Sialia sialis
Sayornis phoebe
Pandion haliaetus
The whole project is developed in the unique location of The Finger Lakes, in Geneva (NY). The second week, though, consisted on a camping trip to the natural park of the Adirondacks, the history and ecosystem of which are as breath-taking as they are complex. The Adirondacks are, in fact, the largest natural park in the US, counting with 46 peaks and 32000 meters of streams and rivers. Its biodiversity is extremely rich, the most iconic bird species being the Common Loon (Gavia immer) and the Bald Eagle (Haliaeetus leucocephalus). The Loon is the principal water quality marker species, as the level of mercury in its blood can be representative of the levels in the water of the lakes. Other relevant species include the Racoon (Procyon lotor), the White-tailed Deer (Odocoileus virginianus), the North American Porcupine (Erethizon dorsatum) and the Black Bear (Ursa americana). Reintroduction programs for the Moose (Alces alces), the Gray Wolf (Canis lupus) and the Canada Lynx (Lynx canadensis) are currently under process, to try save the population of these threatened species found in declining population numbers.

I am truly grateful for the experience I could be a part of thanks to this program, in which I was challenged on a social, psychological and physical level. Living and working close to nature in an amazing environment, so far from home, made me see life from a different perspective. Also, I was lucky enough to be in a group of naturalists and students interested in nature, so I could spend a lot of time bird-watching and got help from an expert identifying the trickiest species (huge thank you to Professor Mark Deutschlander from the Howarth William Smith College!). It was such an awesome experience because nearly all of the species were different from the ones in Europe and therefore completely new to me. This is why I studied the whole Sibley’s guide before the trip (so I could be ready)!

For the trip, I took a total of 2044 photos, got around 40 ticks for my life-list, visited a hundred beautiful locations and met the most wonderful 35 people ever. I started looking for birds through the college’s room window the day I arrived as jet-lag wouldn’t let me sleep, and already saw some of the typical backyard birds, including the Northern Flicker (Colaptes auratus), the Black-capped Chickadee (Poecile atricapillus) and the Yellow Warbler (Setophaga petechia) –the last one got me puzzled trying to ID: America has a lot of warblers and I had never seen any of them (plus I was just off from an 8 hour plane ride).

As the HWS College (our residence for the stays) was next to the Seneca Lake, birds like the Great Blue Heron (Ardea Herodias) and the Ring-billed Gull (Larus delawarensis) where always around. I was also positively surprised by the large population of Osprey (Pandion haliaetus) and its widespread, common range!
Lithobates sylvaticus
Spizella passerina
Drosera rotundifolia: planta carnívora! / carnivorous plant!
Constantly present species included the American Robin (Turdus migratorius), the Red-winged Blackbird (Agelaius phoeniceus), the Chipping Sparrow (Spizella passerina) and the Cedar Waxwing (Bombycilla garrulus). Before leaving for the Adirondacks trip, I could already see and identify a bunch of new species around campus and during the different forest hikes we had, my favourites being the Eastern Kingbird (Tyrannus tyrannus), the Red-eyed Vireo (Vireo olivaceus), and the Eastern Bluebird (Sialia sialis). Its declining population has started a protection campaign which includes habitat preservation and bird-house setting projects. The cause of the threat is the competence the House Sparrow (Passer domesticus), an invasive species from Europe, offers, taking up most of the Bluebird’s nesting spaces. One highlight was the sight of an adult Green Heron (Butorides virescens).

Branta canadensis
 
  
 
Chen caerulescens














For the Adirondacks trip, I birded around the sites of Lake Harris, Horseshoe Lake and Lake Hudson, where we undertook a study of water, biodiversity and landscape. We also had a canoe trip across the mountains, which provided the sights of not only magnificent scenery but also some pretty rad birds, including my favourite one out of the whole trip: a Belted Kingfisher (Megaceryle alcyon). It was a shame not being able to use the camera while paddling on the canoe! During the trip I could get the perfect moments to birdwatch some of the characteristic American birds. Examples of raptors would be the Bald Eagle (Haliaeetus leucocephalus), the Red-shouldered Hawk (Buteo lineatus), the Turkey Vulture (Cathartes aura) or the American Kestrel (Falco sparverius). I also appreciated the presence of the Wild Turkey (Meleagris gallopavo), the Common Loon (Gavia immer), the Semipalmated plover (Charadrius semipalmatus) and the Red-breasted Merganser (Mergus serrator).

Even though, the bird I was most excited about was the Ruby-throated Hummingbird (Archilochus colubris), as I had never seen any species of hummingbird in the wild. I spent the days looking out for them until I could finally see and photograph a few individuals. Other remarkable species were the Eastern Phoebe (Sayornis phoebe), the Veery (Catharus fuscescens) and the Dark-eyed junco (Junco hyemalis), all along with a group of awesome Black and White Warblers (Mniotilta varia). During the last days of the trip I could still add a few more species to the list, including Rose-breasted Grosbeak (Pheucticus ludovicianus), Song Sparrow (Melospiza melodia) and Snow Goose (Chen caerulescens). In addition, I didn’t see a Blue Jay (Cianocitta cristata) until the very end!

Vireo olivaceus
Danaus plexippus











All in all, my first time in America was such a memorable experience that I will never forget. I am forever thankful for everyone in the ESSYI that made it possible; any of this wouldn’t have been possible without their passion and effort, and I really hope the program can continue being held for many more years.

Gavia immer



dimarts, 10 de gener de 2017

Motacilla alba

Recentment he acabat el treball de recerca, el qual ja havia començat com a article científic per al programa Joves i Ciència. Es tracta d'una feina llarga, però els resultats han estat positius, i el fet de treballar en un projecte d'aquesta profunditat m'ha fet aprendre moltíssim.

Representació de l'estudi morfològic
Morphological study representation
Com era d'esperar, he dedicat el TdR als ocells, concretament a la cuereta blanca (Motacilla alba) i les seves subespècies. Es tracta d'un tàxon fortament politípic, especialment en morfologia i distribució. L'article es centra en les diferències entre la cuereta blanca endolada (Motacilla alba yarrellii) i la subespècie europea continental, la Motacilla alba alba. Com que la cuereta endolada sempre ha estat un objecte de controvèrsia, vaig analitzar les diferències entre les dues subespècies, amb l'objectiu de buscar possible suport per a reorganitzar-les taxonòmicament. Concretament, per a determinar si la cuereta endolada es podria considerar una espècie independent. Per a fer-ho, a més de revisar morfologia, ecologia, cant, hàbitat i comportament de les cueretes, vaig estudiar-ne les zones d'hibridació i les migracions. Finalment, vaig analitzar la regió del genoma que serveix com a control a partir de l'ADN mitocondrial, el COI-5P. Es tracta de la regió del genoma utilitzada en els barcodes. Aquesta combinació de taxonomia tradicional i genètica s'anomena taxonomia integrativa, i és el que aporta els millors resultats actualment en taxonomia, ja que combina diversos camps i suma els coneixements.


Després de diversos dies al laboratori de genètica molecular de la Universitat de Barcelona, i finalment d'anàlisi informàtica, vam detectar canvis en algunes posicions concretes del gen, però en estudiar-les, ens vam adonar que es trobaven en la tercera basa del codó, una posició que no els dona valor evolucionari, però que dona suport a la teoria inicial que tenia. Aquesta descriu una situació en què trobem dues espècies diferents però que han sofert especiació simpàtrica recent i per a tant no mostren encara divergències genètiques importants. També hi ha una altra hipòtesis que podria ser recolzada pels resultats, i és la de que les cueretes han estat sempre espècies iguals que mostren diferències polimòrfiques. Aquesta situació també la trobem en els passarells golanegres Carduelis flammea cabaret i Carduelis flammea flammea.

Laboratori // Laboratory
El que vaig trobar d'interessant, també, va ser que el gen COI-5P no mostra prou índex de variació per a treballar entre subespècies i fins i tot espècies, ja que només distingeix entre espècies en fer servir la seqüència de bases nitrogenades. La seqüència de proteïnes, en canvi, no mostra canvis gairebé ni entre la mateixa família d'organismes. Això s'explica perquè la variació que es troba sempre apareix en la tercera posició del triplet, que justament és la que no codifica de la seqüència de bases a proteïnes.  Aquesta variació la vaig trobar en les Motacilla, però encara amb més intensitat en comparar amb altres passeriformes propers a la cuereta com les Anthus i els Emberiza.

 Finalment, com que el COI-5P no sembla mostrar canvis entre subespècies, el que proposaria per a seguir investigant en aquest camp seria trobar gens més concrets que representin les característiques que varien en cada cas d'uns individus que vulguem analitzar a uns altres.

En el cas de la cuereta endolada i la blanca (Motacilla alba yarrellii i Motacilla alba alba), el millor gen a analitzar per a trobar el màxim índex de diferències seria potser un gen relacionat amb la pigmentació.

Tot i això, considero que la genètica no ha de ser la única base la taxonomia, i les dues cueretes clarament ofereixen diferències, sobretot en taxonomia i distribució. Potser el que cal és esperar a que el temps faci aparèixer aquestes possibles divergències al genoma que acabaran de donar suport a una nova taxonomia.

Procés de dibuix en què vaig representar segons l'edat i època de l'any els plomatges de cada una de les dues subespècies per a comparació morfològica.

Process of illustrating the differences according to age and season for both subspecies, which made easier morphological comparison.
Resultats per a una de les subespècies // Results for one of both subspecies

I've just finished my research project, in which I had been working for quite a long time now in concordance with the Joves i Ciència program. It has been a demanding work, but the results have been positive and being able to work on such an interesting project in depth has made me learn much.

As everyone was expecting, I based the paper around birds, more precisely, I worked on the White wagtail (Motacilla alba). The taxon shows polytypic characters, especially in morphology and distribution. This article focuses on the differences between two of the eleven Motacilla alba subspecies: the White wagtail (Motacilla alba alba), which breeds in most of the European continental countries, and the Pied wagtail (Motacilla alba yarrellii), the only breeding M. alba. in the United Kingdom and Ireland. As the Pied wagtail has been object of controversy, causing people to consider it a subspecies of the wider taxon and others to talk about it as an independent species, the aim was to find support for possible taxonomical reorganization of both subspecies. To do so, not only I reviewed data about morphology, ecology, song, habitat and behaviour of both wagtails, but I also considered migratory movements and hybridization areas. Finally, I analysed the mtDNA control region of the COI-5P, and compares sequences from Mot. alb. alba and Mot. alb. yarrellii in order to detect possible differences. This study of both traditional taxonomy target fields such as morphological differences and genetics is called integrative taxonomy, and is what I think offers most reliable results by combining various fields.

After various tests at the  molecular genetics laboratory at the Univeristy of Barcelona and finally a lot of informatic analysis, changes could be detected at some base positions, but by studying them we found out that they were found at the third base of the codon. This gives no evolutionary meaning to the differences, while supporting the following initial theory I had, which describes two initial gene pools (or two different species), which have suffered recent sympatric speciation that has not given enough time for genetic differences to appear. The results also point to another hypothesis, which proposes one single gene pool with polymorphic characters. This situation has also been found in other bird species, such as Lesser (Carduelis flammea cabaret) and Common (Carduelis flammea flammea) redpolls.

Foto de la cuereta blanca endolada (Motacilla alba yarrellii)
feta a Newcastle durant unes estades científiques aquest estiu.

Photo I got of the Pied wagtail (Motacilla alba yarrellii)
during Chemistry program this summer.
What I found which was interesting too was that the COI-5P gene in taxonomy doesn’t show enough variation for working among subspecies, and appears to only be able to recognize species from the nucleotide sequence. In contrast, the protein sequence doesn’t show any or few changes among family. This can be explained by the fact that variation in between populations appears in the third base of the codon, which doesn’t codify for a protein but still represents a change in the nucleotide sequence. This type of variation was found in the Motacilla taxon among the Motacilla alba alba vouchers and in major frequency when comparing between close passerines of the White wagtail such as Anthus and Emberiza.


Finally, as the COI-5P clearly isn’t variable enough to work among subspecies, one future study in the field I propose would be analysing more concrete genes associated with particular characteristics for the targeted subspecies. In the case of the Pied wagtail (Motacilla alba yarrellii) and the White wagtail (Motacilla alba alba), a pigmentation related gene could be studied in order to find possible genetic differences that have been missed here.

Nevertheless, species separation should not be based only in genetics, and empirical data collected in the work shows clear differences between both Wagtails. Perhaps we shall wait for time to act and make these possible genetic divergences that might be there and will give final support to new taxonomical decisions.

dissabte, 26 de novembre de 2016

Aquarelle studies

Bones! Després d'una prou llarga absència, a veure si aquestes aquarel·les ajuden a tornar a arrencar el blog. No només són ocells, ja que la idea era fer diferents textures (plomes, pell...) i colors com el gris i el blanc, que són més complicats, utilitzant només aquarel·la per al color. Aquests són els resultats de les proves!

Heya! I haven't posted for a while, so I'm hoping these sketches will help to make the blog active again. It's not only birds, as the idea was to try different textures (like feathers, skin...) and some tricky colours like white and grey using only watercolours. These are the results!

Dane's blood (Campanula glomerata)

Dofí comú de musell curt / Short-beaked common dolphin (Delphinus delphis)

Mascarell / Northern gannet (Morus bassanus)

(Alguns detalls del Mascarell els vaig acabar amb bolis Copic // Copic brush pens were also used for some detail on the Gannet)


divendres, 1 de gener de 2016

2016 is coming


Aquest 2015 he viscut milers d'experiències noves, moltes de les quals van relacionades amb el birding. I és que com més lluny ho portes, més ganes tens de més.

Aquests últims mesos he estat ocupadíssima redactant un article pel programa Joves i Ciència, però això no ha volgut dir que hagi deixat de banda els ocells. Han començat els anellaments d'hivern, i una bona suma de sortides als Aiguamolls i al Llobregat, a més de a altres punts perduts del mapa, m'han permès afegir a la meva llista espècies que els meus ulls no havien vist mai. Diria que un resum de l'última fotografia, anellament i observació és la millor combinació per tancar aquest any. Aquí us deixo unes quantes de les últimes fotos, que esbossen les meves darreres aventures ornitològiques.

Per aquest 2016 que estrenem i que he començat amb molt bon peu, espero noves sortides amb gent genial, nous indrets on viure aquesta passió i molts, moltíssims ocells. Avui comença de nou el repte d'ampliar la life list i, com sempre, de superar l'any anterior amb una treballada llista de l'any. Les especulacions sobre quines rareses cauran començen ja!

Salut i ocells!



I lived thousands of new experiences this year, many of which were related to birding. I guess that the further you take birding, the more you need.

I've been in a rush writing an article for the program Joves i Ciència these last months, but I haven't forgotten birds at any moment. Winter ringings have started and a good amount of birding days in the PNAE and the Llobregat (in addition to other points lost map) have allowed me to tick some species my eyes had never seen. I think that a summary of some ringing, photography and, mostly, birding is the best combination to end this year. Here you have some of the latest photos!

For 2016, which has started in a fantastic way for me, I hope to meet more amazing birders, to visit new places and to see many, many birds. A new challenge begins today: to extend even more my life list, and, as always, making a good year list. Speculation on what rarities we will get this year start now!

Happy 2016, and even better birding!






dilluns, 24 d’agost de 2015

Resérve Ornithologique du Teich




Aquest agost he tingut la sort de poder anar a la reserva ornitològica du Teich, a França. Es tracta d’una zona d’aiguamolls prop de Bordeus, que acull una gran diversitat d’espècies fins i tot fora l’època de migració. El parc ornitològic era increïblement gran, i contenia una gran diversitat d’hàbitats, cosa que feia que es poguessin veure espècies molt diferents. Els itineraris estaven ben senyalitzats, i hi havia nombrosos aguaits. Em va agradar moltíssim, i vaig veure una bona quantitat d’espècies.

This summer, I’ve been lucky enough to have visited a fantastic ornithological reserve in France, called Réserve Ornithologique du Teich. It’s a big area with wetlands near Bordeaux, where you can get a wide range of species at any time of the year. The park is incredibly big, and there’s a lot of diferent habitat types, so really diferent species can be seen there. The principal path was clear and easy to follow, and there were lots of hides. I really enjoyed going there, and I saw a good number of species!

Vam seguir el recorregut marcat, els primers aguaits del qual estaven dedicats a aiguamolls. Em va sorprendre l’enorme quantitat de tètols cuanegres (Limosa limosa) i gambes, tant rojes (Tringa totanus), pintades (T. erythropus) i verdes (T. nebularia). La proximitat dels ocells em va permetre fer bones fotos, i fins i tot algun dibuix de camp. Durant les primeres hores, vam disfrutar de la presència de tots aquests ocells, a més de valones (Tringa glareola) , morells de plomall (Aythya fuligula), corriols petits (Charadrius dubius), pigres grisos (Pluvialis squatarola) i martinets blancs (Egretta garzetta), com a més representatius. Molts d’ells mostraven els seus preciosos plomatges estivals. 


We followed the marked path, and the first hides were dedicated to wetlands. I was surprised by the enormous quantity of Black-taiked Godwits (Limosa limosa), Greenshanks (Tringa nebularia), and Redshanks: both common (T. totanus) and spotted (T. erythropus). The birds were really close to the hides and I could take pretty good photos and even some field sketches. During the first hours, we enjoyed the presence of these birds, and also Wood sandpipers (Tringa glareola), Tufted ducks (Aythya fuligula), Little ringed plovers (Charadrius dubius), Grey plovers (Pluvialis squatarola) and Little egrets (Egretta garzetta). All these were the most common species, and nearly all of them showed their perfect summer displays.




Al anar avançant al recorregut, torbes els aguaits a llacunes salades, des d’on vaig observar xatracs becllargs (Sterna sanvicensis), corriols camanegres (Charadrius alexandrinus)...a més dels esperats becs d’alena (Recurvirostra avosetta), que no van trigar a aparèixer. Puc dir sense cap dubte que són un dels millors ocells que he vist, i si hi sumes que n’hi havia moltíssims en un paisatge extraordinari a la costa de l’Atlàntic, no cal dir que van ser la meva observació preferida.

As you kept going, you found hides in front of the sea, from where I could see Sandwhich terns (Sterna sanvicensis) and Kentish plovers (Charadrius alexandrinus), between others. I could also see Avocets (Recurvirostra avosetta), the species I’d been waiting for. It’s fair to say that they’re one of the most beautiful and maginficient species I’ve ever seen, and spotting them in a beautiful, atlantic scenery made of them the best observation of the day.

Seguint amb el recorregut, vam trobar estols de desenes de becuts (Numenius arqueta) i becplaners (Platalea leucorodia) i terrrits variants (Calidris alpina) just abans d’entrar a la zona més boscosa, on vam veure xivitones (Actitis hypoleucos), picots i passeriformes diversos.

Next, we found large groups of Curlew (Numenius arqueta), Spoonbills (Platalea leucorodia) and Dunlins (Calidris aplina) just before going to the forest habitat zone, where we saw Common Snadpipers (Actitis hypoleucos), woodpeckers and lots of passerines.

En total, una visita completament increïble, feia moltíssim que no veia tantes espècies i en tant gran nombre. Espero poder tornar aviat a la reserva!


All in all, it was just an incredible visit to the reserve! It had been a while since I had seen such a large number of species and individuals. I hope I can go back there soon!


dimecres, 22 de juliol de 2015

JiC '15

Ara fa exactament un mes vaig començar una de les millors experiències que he viscut. Va començar el Joves i Ciència 2015.

Vaig arribar al matí a Barcelona, per agafar l'autobús que ens havia de portar al MónNatura Pirineus, a les Planes de Son. Després de 5 hores de viatge, vam arribar al lloc que havia de ser casa nostra per quinze dies. Ens vam presentar, i de seguida ens vam sentir com una gran família. Durant tot el temps que van durar les estades, va ser com allunyar-nos de la resta del món per endinsar-nos a una dimensió diferent, amb un entorn fantàstic, una companyia immillorable i, sobretot, un projecte apassionant.


Dels cinc projectes, jo pertanyia al d'ADN, evolució i biodiversitat. El primer dia ens van presentar els nostres investigadors del CRG, vam preparar el laboratori amb maquinària que encara no coneixíem, i ens vam endinsar en els conceptes bàsics de genètica. Durant la resta de la primera setmana de treball, vam aprendre tot el necessari per poder dur a terme satisfactòriament el projecte de la segona setmana. Ens van parlar de conceptes nous que no havíem sentit mai, i vam discutir temes com les teories d'evolució, la bioètica o els beneficis i problemes que ens porten els organismes genèticament modificats (GMOs). 

Era interessant poder veure els punts de vista diferents i encara millor poder tenir científics experimentats a la nostra disposició per fer preguntes quan volguéssim i resoldre dubtes. Dividíem les hores de treball en classe i laboratori. En aquest segon, equipat de manera totalment professional, vam descobrir tècniques avançades de tractar ADN, com el PCR (Polymerase Chain Reaction) -utilitzat per amplificar mostres en cas de no tenir prou ADN- o la seqüenciació.La feina ens absorbia i sempre acabàvem arribant tard als àpats, però ens era igual, perquè treballar en el que t'agrada no es pot considerar treballar.

Un cop vam tenir après el que calia, vam poder començar la segona etapa del projecte, participar a l'Encyclopedia of Life (EOL). Es tracta d'un projecte internacional que vol recollir el màxim d'informació possible sobre les espècies existents, abans no sigui massa tard. Què vol dir massa tard? Doncs, fins ara, uns 2 milions d'espècies han estat descrites formalment per la ciència. Bé, oi? Doncs no, perquè s'estima que poden existir fins a 50 milions d'espècies. Tot i que cada any es descobreixen unes 10000 espècies noves, també se n'extingeixen moltíssimes. Tantes, que a finals de segle, n'haurem perdut més de mig milió, moltes de les quals mai haurem descobert. Al pujar la nostra investigació a l'EOL, ajudem a la base de dades a abastar més espècies.

Vam contribuir mitjançant el barcoding. Es tracta d'una tècnica en la qual s’analitza l'ADN mitocondrial (mtDNA) dels organismes per crear un codi de barres a partir de la seqüència de bases nitrogenades en el gen COX1. Aquest gen es troba a tots els organismes eucariotes i evoluciona relativament ràpid, fet que fa que sigui fàcil d’estudiar. Tot i ser una tècnica nova, ja té molts usos. Per exemple, permet la ID ràpida de les espècies sense haver de recórrer a la morfologia. Si l’especiació entre espècies és massa recent, però, no veiem diferències genètiques, cosa que pot portar a males identificacions.


Per fer el projecte, vam sortir a recollir mostres. Tot seguit, vam anar al laboratori, i vam extreure l’ADN, vam fer un PCR i vam ampliar la regió del cox1 per poder-la seqüenciar. La seqüenciació es realitza amb la mateixa màquina que el PCR, però té usos diferents. Mentre el PCR ens copia la mostra, la seqüenciació ens permet llegir-la. Vam obtenir resultats molt satisfactoris, i gairebé tothom va poder identificar l'espècie que havien fet servir de mostra. Jo vaig seqüenciar un reietó (Regulus regulus), obtenint un 99.84% de coincidència amb els barcodes que ja hi havia a la base, cosa que fa pensar que potser es tractava d'una subespècie que encara no havia estat entrada. Això és només un petit resum de tot el que englobava el projecte.

Cal afegir que l'ambient era brutal, tots els 50 estudiants compartíem una passió, i al conviure durant 15 dies seguits ens vam unir moltíssim. Com diem sovint, això només ha estat el principi de la nostra amistat! Mai oblidaré les hores de música, les sortides d'exploració a la muntanya, les lluites d'herba al terrat, les bromes internes, les frases èpiques que només els JiC entenem, les discussions ni les paradoxes...Són tantes coses les que em venen al cap que no es poden esmentar totes! Em van encantar la nit de la música, els monòlegs de "The Big Van Theory", la cursa d'orientació i l'excursió al refugi, els jocs de nit i les observacions amb el projecte d'astronomia...era com si cada dia fos millor que l'anterior. Hem viscut moltíssimes coses, i tot quedarà per sempre al meu cor.


(English version to come)