diumenge, 19 d’agost de 2018

Taiwan



Jiufen City
Gràcies al Premi de Reconeixement a la Joventut del Rotary Club Banyoles, aquest estiu he tingut l’oportunitat de visitar Taiwan, formant part d’un camp turístic internacional juntament amb altres joves. Vaig poder gaudir d’un viatge de 20 dies en total i, gràcies a l’esforç dels organitzadors i la passió dels nostres guies, vam poder veure, i viure, un gran nombre de localitats de tot el país.

Vam passar els primers i últims dies del viatge a Taipei, la capital de l’illa, on vaig ser acollida per una família local a qui estaré sempre agraïda per la seva hospitalitat, i vam recórrer l’illa de dalt a baix amb autobús durant la resta de dies. Cal dir que Taiwan compta amb molt bones infraestructures i força turisme, cosa que fa que sigui fàcil moure’s per l’illa, però tot sense perdre en cap moment l'experiència oriental, convertint el país en una perfecta opció si és la primera vegada que es visita Àsia.




Tot i no tractar-se d’un viatge ornitològic, per sort meva poder veure ocells no va ser especialment complicat ja que l’Àsia ofereix una gran varietat d’ecosistemes i espècies, des del semi-desert del nord est de la Xina a la tundra àrtica del nord est de Rússia, passant pels climes subtropicals de Taiwan, Japó i el sud xinès. Taiwan, en particular, es caracteritza per les seves altes temperatures i humitat, així com per elevades precipitacions. Tot i que les seves polítiques ecològiques i de protecció del medi tenen encara un gran camí per recórrer, l’illa té un potencial espectacular, comptant amb muntanyes altes però també costes abruptes i boscos tropicals i subtropicals. Amb un total de nou parcs nacionals protegits, Taiwan ocupa una superfície no gaire diferent de la de Catalunya. Nosaltres vam tenir la sort d’estar a dos dels parcs nacionals més grans i, de fet, més destacats de l’illa, Kenting i Taroko.

Hirundo tahitica / Alponis panayensis / Anas poecilorhyncha
Tot i que és difícil definir números exactes ja que moltes espècies es troben sota discussió taxonòmica i no tenen un estatus d’espècie/subespècie clar, l'últim article de la Chinese Wild Bird Federation considera que Taiwan té 601 espècies, de les quals almenys 24 són endèmiques (tot i que hi hauria la possibilitat que ho fossin al voltant de 27) i són unes 59 les subespècies endèmiques. Durant la meva estada, vaig tenir la sort de veure’n algunes, a més a més de gaudir també de la impressionant varietat de papallones, flora i resta de fauna de l’illa.

Durant el viatge, vaig fer servir la guia dels ocells de l’est d’Àsia de Mark Brazil, molt completa i versàtil i amb unes descripcions detallades i il·lustracions clares. Abans de marxar vaig aprendre-me-la tan bé com vaig poder, ja que m’encanta preparar els viatges i estudiar els ocells que és possible que vegi. (A partir d'aquí, alguns noms d'espècies son en català i altres en anglès ja que no he trobat el nom en català).

Sterna sumatrana / Nycticorax nycticorax / Lonchura punctulata
Durant la visita a Taipei vam veure tots els llocs característics de la ciutat, que combina temples taoistes i budistes d’estil tradicional amb carrers comercials i edificis totalment moderns, cosa típica de l’Àsia i que la converteix en un lloc molt especial. Les espectaculars vistes nocturnes des de dalt del Taipei 101 (l’edifici més alt del món fins el 2008 i encara avui l’edifici ecològic més alt del món), la ciutat de Jiufen (que va inspirar la pel·lícula d’animació japonesa «El viatge de Chihiro», a una estona en cotxe des de Taipei) i la varietat de menjars tradicionals que vaig provar són algunes de les coses que més destacaria. A la ciutat, però, no sempre és fàcil veure ocells a part dels més urbans, com l’estornell lluent (Alponis panayensis), el minà comú (Acridotheres tristis), la tórtora colltacada oriental (Spilopelia chinensis) i l’oreneta del Pacífic (Hirundo tahitica). Dins Taipei, un dels llocs més recomanables diria que és l’Elephant Mountain, on és relativament fàcil veure endèmiques com el Grey treppie (Dendrocitta formosae) i l’espectacular (i preferit personal) Taiwan barbet (Psilopogon nuchalis). El millor és conèixer el seu cant, que és en realitat molt comú de sentir, i esperar a que volin d’un arbre a l’altre, ja que la seva capacitat per amagar-se és increïble. També és un bon lloc el Taipei Botanical Garden, tot i que jo no vaig tenir temps d’anar-hi. Vaig visitar també l Yehliu Geopark, que té una zona destinada especialment a l’observació d’ocells, on el Chinese bubul (Pycnonotus sinensis) era molt comú. Finalment, és fàcil veure l’ibis sagrat africà (Threskiornis aethiopicus), que està ben establert a Taiwan, l’ànec becpintat de l’Índia (Anas poecilorhyncha), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax) i el martinet de nit de Malàisia (Gorsachius melanolophus) a la vora del Tamsui, el riu de Taipei.

Taipei
Spilopelia chinensis / Threskiornis aethiopicus / Streptopelia tranquebarica / Hyspietes leucocephalus
La següent parada era el Sun Moon Lake, famós per la tribu aborigen local i el seu sender ciclista, que es troba d’entre els millors del planeta. Allà hi ha molts dormidors d’esplugabous (Bubulcus coromandus, de vegades classificats com a espècie en si i de vegades considerats una subespècie del nostre Bubulcus ibis), i també hi abunden els falciots del Pacífic (Apus pacificus), els drongo reials (Dicrurus macrocercus, molt comuns a l’illa) i es pot veure algun drongo bronzat (D. aeneus, no tan presents i que es diferencien per la cua menys forcada i una tonalitat metàl·lica més accentuada a les plomes). On vaig tenir més temps i per tant vaig poder fer fotos més bones va ser a Fort An Ping (Tainan), una fortalesa destinada a la vigilància del mar al segle XVII. Allà vaig poder veure i observar durant molta estona i de molt a prop l’estornell de cap cendrós (Sturnia malabarica) i la garsa blava (Cyanopica cyanopica), a més del Himalayan black bulbul (Hyspietes leucocephalus).

Sun Moon Lake
Bubulcus coromandus
Al parc nacional de Kenting havíem de fer ruta per el Walami trail, però una cria d’ós s’havia perdut a la zona i l’havien tancat per evitar el seu contacte amb els humans. Tot i això, dins el parc nacional vaig poder veure altres varietats de minà, com el Javan myna (Acridotheres javanicus) i el minà crestat (Acridotheres cristatellus), el maniquí puntejat (Lonchura punctulata), el bulbul de collar blanc (Spizixos semitorques) i el xatrac de Sumatra (Sterna sumatrana), potser el xatrac més bonic que he vist fins ara. A les costes de Taiwan no és comú trobar-hi gaire espècies de gavines, però sí que hi ha una gran varietat de xatracs. A més a més, als penya-segats al costat del mar vaig poder veure un serpentari comú (Spilornis cheela), que en viu és impressionant per les seves bandes alars marcades a les plomes de vol. Kenting és una de les millors localitats per a la observació d’ocells de tota l’illa, especialment marins, i uns quants dies allà poden valer molt la pena, així que espero poder-ho fer en un futur.

El parc de Taroko va ser el meu preferit, per la diversitat de localitats que ofereix, totes precioses. Allà vaig poder veure una altra endèmica, el Taiwan whistling thrush (Myophonus insularis). De lluny pot semblar molt negre, però veient-lo de més a prop es pot distingir el plomatge amb reflexos blaus preciosos característic. Allà també vaig poder veure el Grey throated martin (Riparia chinensis) a prop de les roques al costat del riu.

Taroko National Park
Taroko National Park
Durant la resta de dies vaig visitar les localitats de Yingge (famosa per la seva ceràmica), Taichung (amb un parc temàtic aborigen i vistes sobre el Sun Moon Lake), Hualien (zona destacada per l’antiga història del poble de Lintienshan i els seus boscos), Luodong (on es troba el centre nacional de les arts tradicionals) i finalment Pingxi (on vam deixar anar llanternes de paper i a prop del qual vam poder fer surf en una de les millors platges del món per a aquest esport!), entre altres. Vam poder fer activitats com el ràfting i el barranquisme, a més de ser guiats a cada lloc per gent local, cosa que ens va donar una visió molt més autèntica de la zona. Durant la ruta al voltant de l’illa també cal destacar les observacions del zostèrops japonès (Zosterops japonicus), espècie que tenia moltes ganes de veure, la subespècie regional de la cuereta blanca Motacilla alba leucopsis (que després de la meva recerca al voltant de la taxonomia i genètica de la cuereta va ser un moment molt especial) i la subespècie endèmica del faisà comú Phasianus colchicus formosanus.

Pycnonotus sinensis
A l’illa tenen moltes espècies de columbiformes, algunes amb plomatges molt llampants i exòtics. Jo vaig poder veure, a més de la Spilopelia chinensis, la tórtora capgrisa (Streptopelia tranquebarica) i la tórtora rogenca (Streptopelia orientalis). Només aterrar el primer dia vaig poder veure el milà negre d’àsia (Milvus migrans lineatus), també de taxonomia poc clara respecte el nostre.

Dues endèmiques més que vaig poder observar van ser el bulbul de Taiwan (Pycnonotus taivanus), que és freqüent en algunes zones de l’illa (encara que per la seva hibridació amb el xinès la seva població es troba en estat vulnerable), i la prínia senzilla, que té una subespècie (Prinia inorata flavirostris) endèmica de l’illa.

M’hagués agradat molt veure el faisà mikado (Syrmaticus mikado), la Taiwan blue magpie (Urocissa caerulea) i el bruel de Taiwan (Regulus googfellowi), a més de moltes altres espècies, però la veritat és que el viatge ja va ser genial i una oportunitat única per la qual estic molt agraïda. Em vaig enamorar de Taiwan tant per la seva natura i fauna com pel seu xoc d’estils, l’hospitalitat de la seva gent, la cultura tan rica que vaig tenir la sort de compartir amb ells, i per la presència de l’estètica japonesa en alguns llocs de l’illa. Espero poder tornar en un futur per bimbar totes les endèmiques que em van faltar i visitar els parcs nacionals amb més detall. Moltes gràcies al Rotary Club Banyoles i als de Taipei i New Taipei, a la meva família d’acollida, als guies i a tothom que va fer possible el viatge. Taiwanesos, teniu un país preciós.

Psilopogon nuchalis
Dendrocitta formosae
Pycnonotus taivanus
Yehliu Geopark

Dicrurus macrocercus
Spilopelia chinensis
Dicrurus macrocercus
Spilornis cheela
Thanks to a local youth recognition prize for good academic performance and involvement in extracurricular activities held by the Rotary Club from Banyoles, this summer I was given the chance to visit Taiwan. I was part of an international touristic camp together with other students and could enjoy a 20 day trip to the island thanks to the effort of the organizers and the passion of our guides. During the first and last days, we stayed with a host family to whom I’ll always be thankful for their hospitality, and for the rest of the trip we had a round-the-island tour. I have to stay Taiwan has good infrastructures and a high tourism rate, so it is easy to move around. This makes the country a great option for first time travelers to Asia.

Even though it wasn’t a bird-watching trip, I was happy to see that observing birds wouldn’t be that hard since Asia offers a great variety of habitats and species, and Taiwan is no less. From north-east China’s semi-desert to the arctic tundra of north-east Russia and the subtropical climates of Taiwan, Japan the Chinese south, the diversity is obvious. Taiwan in particular is characterized by its high temperatures and humidity, as well as for its frequent rainfall. Even though their environmental polices still have a long way to go, the island has a lot of potential, with its wild shores and tropical and subtropical forests. Taiwan has nine national parks, and we could visit two of the biggest and most relevant ones: Kenting and Taroko.

Even though it is difficult to set exact numbers due to ongoing taxonomic discussion, the last report from the Chinese Wild Bird Federation gives Taiwan’s bird checklist 601 species, 24 to 27 of which are endemics, and 59 endemic subspecies. During my stay, I could see some of them, and I was also blown away by the impressive variety of butterflies, plants and by the rest of the island’s unique wildlife. For the trip I used Mark Brazil’s “Birds of East Asia” field guide, which is very functional and detailed, with exhaustive descriptions and clear plates. Before leaving, I learned every species I could see to be as ready as possible. I love preparing for birding in other countries!

During my visit to Taipei, we could see the most emblematic places of the city, which combines traditional style Taoist and Buddhist temples with modern shopping streets and skyscrapers giving the capital a characteristic Asian atmosphere. The spectacular sky view from Taipei 101 (which was the world’s highest building until 2008 but is still the highest green building to date), the city of Jiufen (which inspired the Japanese film “Spirited away”) and the variety of traditional food to try where some of the things I enjoyed the most. In the city seeing birds that are not the most common urban ones is rather difficult, but we could still get great views of the Asian glossy starling (Alponis panayensis), the Common myna (Acridotheres tristis), the Spotted dove (Spilopelia chinensis) and the Pacific swallow (Hirundo tahitica).

Inside the city of Taipei, I’d say one of the most remarkable places for birding is Elephant mountain, where it is easy to catch sight of endemics like the Grey treppie (Dendrocitta formosae) or the awesome (and personal favorite) Taiwan barbet (Psilopogon nuchalis). The best advice I can give is to know their song, which is easy to hear around the island, and wait for them to fly from one tree to the other, because their hiding ability is incredible. Another good spot is the Taipei Botanical Garden, but I didn’t have enough time to go. Moreover, I’d say the Yehliu Geopark definitely has some potential too, so I am glad I could take a drive from the city and spend an afternoon there. They have a birding destined area where the Chinese bulbul (Pycnonotus sinensis) is extremely easy to see and photograph. Finally, taking a stroll down the Tamsui, Taipei’s river is absolutely worth it, both for the views and because it is easy to see species like the Sacred ibis (Threskiornis aethiopicus, they are well established in Taiwan), the Spot-billed duck (Anas poecilorhvncha), the Black-crowned night heron (Nycticorax nycticorax) and the Malayan night heron (Gorsachius melanolophus).

Gorsachius melanolophus
Bublucus ibis coromandus
Yehliu Geopark
Our next stop was the Sun Moon Lake, well-known for its aboriginal tribe and biking trail, which is recognized as one of the most beautiful cycling routes in the world. There are many Eurasian cattle egret (Bublucus ibis coromandus, sometimes classified as an independent species and sometimes considered a subspecies of the Bubulcus ibis) roosting spots. It is also a good place for species like the Pacific swift (Apus pacificus), the Black drongo (Dicrurus macrocercus, very common around the island) and the Bronzed drongo (D. aeneus, not as common but still frequent and told apart from the Black one thanks to its less forked tail and a metallic blue-ish plumage tonality). I had more time for looking around and taking photos in Fort An Ping (Tainan), a fortress destined to the wacth of the sea during the 17th century. There I could get great views of the Chestnut-tailed starling (Sturnia malabarica), the Azure winged magpie (Cyanopica cyanopica) and the Himalayan black bulbul (Hyspietes leucocephalus).

Cyanopica cyanopica
Sturnia malabarica
At the Kenting national park we were planing on having a hike at the Walami forest trail, but a bear cub had gotten lost somewhere near and the whole area had been closed to prevent it from establishing contact with humans. Even though, in the park I could still see different varieties of myna, such as the Javan (Acridotheres javanicus) or Crested (Acridotheres cristatellus) myna, but also the Scaly breasted munia (Lonchura punctulata), the Collared finchbill (Spizixos semitorques) and the Sumatra tern (Sterna sumatrana), possibly the most beautiful tern I have seen to date. In Taiwan it is not common to find many species of gulls, but they do have a wide range of terns. Around the cliffs in the coast of the park I could also see a Crested serpent eagle (Spilornis cheela), with its impressive barred flight feathers. Kenting is one of the best birding locations in the island, especially for pelagic birds, and spending some days there could be really worth it, so I hope I can do that in the future.

Acridotheres javanicus / Spizixos semitorques / Motacilla alba leucopsis
The Taroko national park was definitely my favorite, for the diversity of locations that it offers, all of them breathtaking. There I could see another endemic, the Taiwan whistling thrush (Myophonus insularis). From a distance it can seem it’s solid black, but when you get a closer look you can see the characteristic blue tinge of its plumage. I could also get views of the Grey throated martin (Riparia chinensis) next to the rocks in the river bed.

Prinia inorata flavirostris
Japalura swinhonis
Myophonus insularis
During the rest of days I could visit, as examples, the localities of Yingge (famous for its ceramics), Taichung (with an aboriginal theme park and great views of the Sun Moon Lake), Hualien (home of the Lintienshan people, a community with rich history), Luodong (where their national centre for traditional arts is) and Pingxi (where we had a paper lantern release experience and, after a short drive, could surf in one of the best spots in the world!). We could enjoy activities such as rafting and river tracking, and were guided by local people at each place, making the whole experience much more authentic and detailed. During the tour around the island I could bird-watch too, and I would like to highlight the sightings of the Japanese white-eye (Zosterops japonicus), which I was really hyped to see, the regional subspecies of the White wagtail (Motacilla alba leucopsis, after my research on the wagtail and its genetics and taxonomy it was a very special moment) and the endemic subspecies of the Ring-necked pheasant (Phasianus colchicus formosanus).

In the island they have many columbiformes, some of them with exotic and colorful plumage. Apart from the Spilopelia chinensis I could see the Oriental turtle dove (Streptopelia orientalis) and the red turtle dove (Streptopelia tranquebarica). I think the sighting of a Black-eared kite (Milvus migrans lineatus) is worth highlighting since it is the subspecies present in some parts of Asia (also of not clear taxonomic status). Two more endemics I was lucky enough to see were the Taiwan bulbul (Pycnonotus taivanus), which is frequent in some areas of the island (even though its hybridization with the Chinese bulbul is endangering the species) and the Plain prinia (Prinia inorata flavirostris), the subspecies of which is endemic in the island.

Euploea mulciber barsine / Byasa polyeuctes termessus / Lissachatina fulica / Callosciurus erythraeus
I would have enjoyed seeing endemics like the Mikado pheasant (Syrmaticus mikado), the Taiwan blue magpie (Urocissa caerulea) and the Flamecrest (Regulus googfellowi), as examples, but the trip was already fantastic and a unique opportunity I am very grateful for. I fell in love with Taiwan’s nature and wildlife, its contrasts and the hospitality of its people, as well as with their rich culture but also the Japanese influence in the aesthetic of some parts of the island. I wish to come back sometime in the future to get even more lifers and visit the national parks in more detail. A big sincere thank you to the Rotary Club that sent me there and the Taipei and New Taipei ones, to my amazing host family and guides, and everyone who made the trip possible. Taiwanese people, you have a beautiful coutry.

Sun Moon Lake

dijous, 21 de juny de 2018

Regulus goodfellowi

El bruel de Taiwan, endèmic de l'illa, és comú en zones boscoses de muntanya durant l'època de cria, i pot arribar a elevacions més baixes durant la resta de l'any. Taiwan té diferents zones protegides, i una gran varietat d'espècies endèmiques degut a l'aïllament que li representa no ser continental.

La varietat de colors i degradats del bruel ha anat genial per practicar el dibuix digital!

The Flamecrest is an endemic Taiwanese bird. It is commonly found in the mountains of the island, in upper ranges during breeding season while it can stray closer to lowland during the rest of the year. Taiwan has many natural protected areas, and a rich variety of endemic species due to the isolation that being an island provides.

The color palette of the Flamecrest was perfect for a bit of digital painting practice!




Paint Tool Sai
Wacom Intuos Art tablet

dissabte, 31 de març de 2018

Tringa flavipes

Seguint amb l'aparició de rareses a l'Empordà, des de fa uns dies es troba present una gamba groga petita (Tringa flavipes) a les Basses d'en Coll (Pals). Es tracta d'una espècie americana de caràcter migratori destacable que passa l'hivern a Amèrica del Sud i cria al nord de Canadà fins Alaska. Aquí a Catalunya es tracta d'un ocell molt rar, i és per això que vam anar a veure-la.

La zona on l'individu ha estat observat aquests dies és força extensa, i consta de diferents camps inundats on també s'hi poden veure altres espècies de limícoles. Només d'arribar vam veure un agró roig (Ardea purpurea) i un tallarol de garriga (Sylvia cantillans) fora d'època, un grupet de tres xarrasclets (Anas querquedula) i una valona (Tringa glareola). A més a més, també hi havia un tètol cuanegre (Limosa limosa), un grup de capons reials (Plegadis falcinellus), corriols grossos (Charadrius hiaticula), territs menuts (Calidris minuta) i batallaires (Philomachus pugnax), com a observacions més destacables. Després d'una estona de buscar, ja cap al tard, i alimentant-se enmig d'un grup de gambes rojes vulgars (Tringa totanus) i també algun cames llargues (Himantopus himantopus), vam poder trobar la flavipes.

En resum, una altra sortida satisfactòria que, a més de l'esperada migrant americana, va proporcionar una bona llista d'espècies observades i una gran tarda.


Tringa flavipes
As a second part for the "twitching during spring break" chronicles, a Lesser yellowlegs (Tringa flavipes) was seen near where I live, in a village called Pals (which is in the north-east of Catalonia). It is an american species with a quite impressive migratory behaviour, since it winters in South America and breeds around the north of Canada and Alaska. It is frequent vagrant to some European countries, and definitely very rare here in the Iberian peninsula. Long story short, I had to see it.

The area where the bird has been being seen these days is a kinda big wetland, where other waders can be seen too. Just when we arrived, we could see a Purple heron (Ardea purpurea) and a Subalpine warbler (Sylvia cantillans) even though they're species that are usually seen during summer here, and also a Wood sandpiper (Tringa glareola) and small group of three Garganeys (Anas querquedula). Other highlights were a Black-tailed godwit (Limosa limosa), a group of Glossy ibis (Plegadis falcinellus), Common ringed plovers (Charadrius hiaticula), Little stints (Calidris minuta) and Ruffs (Philomachus pugnax). After searching for some time, and right before sunset, we could locate the Lesser yellowlegs eating with a group of Common redshanks (Tringa totanus) and Black-winged stilts (Himantopus himantopus).

In conclusion, another satisfactory day in the field which not only provided great views of the rare flavipes but also a fantastic list of observed species.

Sylvia cantillans / Limosa limosa /  Ardea purpurea






diumenge, 25 de març de 2018

Lanius pallidirostris


En començar les vacances de Setmana Santa, i donat que en els darrers dies s'havia reportat la presència d'un Lanius m. pallidirostris (variant central asiàtica del botxí meridional, el Lanius meridionalis), hem aprofitat per fer una escapada cap al Baix Empordà.

Es tracta d'un ocell subjecte a força discussió científica, ja que es troba entre la categoria de subespècie i la d'espècie. Típic d'hàbitats oberts i més aviat secs, igual que el botxí meridional, prefereix àrees amb cables o arbustos elevats des d'on observar el terreny per caçar. L'individu de l'Empordà s'està en una zona amb plantacions de pomeres, molt adient per a aquesta espècie.

Només d'arribar hem pogut veure el botxí de lluny, però ha desaparegut de seguida i no l'hem pogut re-localitzar fins una bona estona després. L'ocell, molt confiat, havia caçat i estava alimentant-se en una branca alta. La projecció primària, el pit rosat i el blanc extens en les primàries es veien clarament, així com el bec lleugerament més gros que en el botxí meridional. Potser degut a la llum del dia, però, semblava més fosc, especialment del ventre, fet que m'ha fet dubtar amb la identificació, ja que el pallidirostris té un aspecte general pàl·lid. A més a més del botxí, hem vist limícoles i una gran quantitat de passeriformes a la zona, com el passarell (Linaria cannabina) o el gratapalles (Emberiza cirlus).

En conclusió, bons resultats del dia tot i el mal temps, ja que la pluja ha fet més difícil aconseguir fotos.



This month, a Steppe grey shrike (Lanius m. pallidirostris) was reported in the north of Catalonia, being a very rare sighting for the country. Thanks to the break from college this week, there was a twitch opportunity and I took it. This morning, we headed to the area where the bird has been being reported during this week.

The taxonomical situation of the Steppe grey shrike is complicated, being in some cases classified as a species and in some others as a subspecies of the Southern grey shrike (Lanius meridionalis). Both are characteristic of open dry habitats with high perches where to stay and look for their prey. Here in Catalonia, the individual that is being observed is staying in an area with different apple tree plantations, which are ideal of it.

We could catch a glimpse of the bird just when arriving, but it quickly disappeared and we couldn't see it again until much later. The bird was really reliant on people and even if a car or a bike passed by, didn't seem to be too bothered while feeding on a high branch. The large primary projection and the amount of white on its primary feathers, as well as the rose-coloured patch on its chest and relatively larger beak than the Southern grey shrike were clear. Still, perhaps due to the weather and light, the bird seemed darker than it should, making me hesitate on whether I was getting the identification right. Apart from the shrike, we saw a few waders and a bunch of passeriformes around the area, such as the Common linnet (Linaria cannabina) or the Cirl bunting (Emberiza cirlus).

All in all, such a great and successful day out in the field, despite of the bad weather conditions (which definitely made photography harder though).




dimarts, 6 de febrer de 2018

Sylvia Banyoles

Amb l'última sessió el dia 6 de febrer, a Banyoles queda tancat el projecte Sylvia d'hivern d'anellament d'ocells d'aquest any. El Sylvia és un programa de l'Institut Català d'Ornitologia que té des de fa 18 anys una estació a la Font de la Puda (Banyoles) gràcies al grup Limnos i la seva dedicació.

Aquest hivern hi ha hagut algunes captures destacables, incloent el pinsà mec (Fringilla montifringilla), el tord ala-roig (Turdus iliacus), el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) i el pica-soques blau (Sitta europaea). D'aquest darrer sembla que se n'han establert uns comptats individus a la zona.

Vaig poder assistir a l'última sessió de l'hivern, on vàrem agafar, com a més destacats, tres bruels (Regulus ignicapilla) i un pinsà mec. Moltes gràcies a l'equip, desitjo poder prendre part de l'anellament en més ocasions durant les sessions de primavera!

Fotos:  Regulus ignicapilla i Fringilla coelebs


Last Saturday, the local environmentalist group in my town (they're called Limnos, check them out here) finished the last of this year's winter ringing sessions for a project which has been being developed here for 18 years now. The Sylvia ringing project aims to keep count of the bird populations all across Catalonia and is supported by the EURING organization, which organizes ringing throughout Europe.


This winter some remarkable species have been ringed, including the Brambling (Fringilla montifringilla), the Redwing (Turdus iliacus), the Eurasian bullfinch (Pyrrhula pyrrhula) and the Eurasian Nuthatch (Sitta europaea). A small group of Nuthatches now seems to have established near the ringing spot.

I could take part in the last session for the winter and the highlights were three Common firecrests (Regulus ignicapilla) and a Brambling. I'm very thankful to the team, and I look forward to being able to go to more sessions when the spring round starts!

Photos:  Regulus ignicapilla and Fringilla coelebs

dilluns, 5 de febrer de 2018

Delta de l'Ebre

   
Durant les vacances de Nadal vaig passar uns dies al Delta de l'Ebre juntament amb uns companys. Feia molt de temps que no hi anava i va ser una molt bona experiència poder ensenyar part del que sabia a amics amb ganes d'aprendre. Tot i que l'última vegada que hi vaig anar era petita, en tinc el record molt clar. Penso que en aquesta segona visita vam trobar un Delta que, tot i les adversitats a les què s'enfronta actualment i la situació desastrosa de plaga de cargol poma que va destacar sobretot el passat estiu, segueix fort i acollint una gran varietat d'espècies.

  
Circus aeruginosus
Egretta garzetta
Així doncs, el parc està generalment en bones condicions i molt actiu a nivell d'ocells. Al ser molt extens, però, apareix una dificultat en moure's d'un punt d'interès a l'altre. Tot i això, com que és una zona d'observació popular, els millors llocs i estanys estan perfectament identificats, fet que facilita les coses.

Nosaltres vàrem visitar la zona de la Tancada i l'Encanyissada, al cor del parc. Ens hagués agradat poder recórrer la Banya i arribar també a l'Ampolla, però el poc temps de què disposàvem no ho va permetre. Tot i això, van ser uns dies destacables i m'encantaria tornar al Delta aviat. El paisatge característic i la quantitat d'ocells que s'hi troben el fan un indret del que mai em cansaria. Vam tenir la sort de veure un arc de Sant Martí sobre els aiguamolls, i les fotos son increïbles.

  
Remiz pendulinus
Plegadis falcinellus
Vam poder observar totes les espècies hivernants més recurrents, i també algunes que aquí al Gironès són una mica més escasses però que allà vam veure diferents cops durant el dia, com el teixidor (Remiz pendulinus) o el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis). Ens va sorprendre positivament l'elevadíssim nombre de capó reial (Plegadis falcinellus), arpella comuna (Circus aeruginosus) i martinet blanc (Egretta garzetta) present a la zona, així com la varietat de limícoles.

Estols de desenes de capons ens van sobrevolar tot el dia i tampoc no van faltar els roquerols (Ptyonoprogne rupestris), blauets (Alcedo attis) flamencs (Phoenicopterus roseus), cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), agrons blancs (Ardea alba) i territs menuts (Calidris minuta) i variants (Calidris alpina), entre altres.


Plegadis falcinellus // Actitis hypoleucos // Saxicola rubicola // Phylloscopus collybita // Podiceps cristatus
During the winter break from uni I was able to visit the Delta de l'Ebre natural park in Catalonia with some friends. It had been a long while since I last was there, so it was great to be back and also able to teach my friends, who were all willing to learn, more about birding. Last time I visited the park I was really young, but I still have a clear memory of it. I think it's fair to say that despite all the difficulties that it's facing and the extreme plague of Pomacea which was particularly disastrous last summer, a birds still block there for the winter, which makes me proud to say. As said, the area is in good shape and is definitely a fantastic birding spot. The only problem we encountered was related to transport, since the park is big and moving around can be difficult. Even though, since it's a popular place for bird-watching, the best spots are well-known, which makes everything much easier.


Alcedo attis
We visited two of the most relevant sports in thesouth of the park (called la Tancada and l'Encanyissada, in Catalan) . We would have enjoyed being able to go further and see more places, but we didn't have a lot of time so had to choose. Still, it was an incredible experience and I am looking forward to visiting the area again soon. The characteristic scenery and the huge number of birds present make the park a place I could never get tired of. We were lucky enough to see a rainbow form over the wetlands, which made the perfect photo.


We were able to see all of the most present wintering species, and also some others which are not as common where I live but appeared more than once there. Examples are the Eurasian penduline tit (Remiz pendulinus) and the Black-necked grebe (Podiceps nigricollis). We were positively surprised by the amount of Glossy ibis (Plegadis falcinellus) Western marsh harrier (Circus aeruginosus) and Little egret (Egretta garzetta) individuals present. We also encountered a large variety of waders, and even though most of them were far from the sighting hides identification was possible with the right equipement.

Flocks of tenths of ibis flew around all day, and we could also see Eurasian crag martins (Ptyonoprogne rupestris), Common kingfishers (Alcedo attis) Greater flamingos (Phoenicopterus roseus), Great crested grebes (Podiceps cristatus), Great egrets (Ardea alba), Little stints (Calidris minuta) and Dunlins (Calidris alpina), to name some.