dijous, 21 de juny de 2018

Regulus goodfellowi

El bruel de Taiwan, endèmic de l'illa, és comú en zones boscoses de muntanya durant l'època de cria, i pot arribar a elevacions més baixes durant la resta de l'any. Taiwan té diferents zones protegides, i una gran varietat d'espècies endèmiques degut a l'aïllament que li representa no ser continental.

La varietat de colors i degradats del bruel ha anat genial per practicar el dibuix digital!

The Flamecrest is an endemic Taiwanese bird. It is commonly found in the mountains of the island, in upper ranges during breeding season while it can stray closer to lowland during the rest of the year. Taiwan has many natural protected areas, and a rich variety of endemic species due to the isolation that being an island provides.

The color palette of the Flamecrest was perfect for a bit of digital painting practice!




Paint Tool Sai
Wacom Intuos Art tablet

dissabte, 31 de març de 2018

Tringa flavipes

Seguint amb l'aparició de rareses a l'Empordà, des de fa uns dies es troba present una gamba groga petita (Tringa flavipes) a les Basses d'en Coll (Pals). Es tracta d'una espècie americana de caràcter migratori destacable que passa l'hivern a Amèrica del Sud i cria al nord de Canadà fins Alaska. Aquí a Catalunya es tracta d'un ocell molt rar, i és per això que vam anar a veure-la.

La zona on l'individu ha estat observat aquests dies és força extensa, i consta de diferents camps inundats on també s'hi poden veure altres espècies de limícoles. Només d'arribar vam veure un agró roig (Ardea purpurea) i un tallarol de garriga (Sylvia cantillans) fora d'època, un grupet de tres xarrasclets (Anas querquedula) i una valona (Tringa glareola). A més a més, també hi havia un tètol cuanegre (Limosa limosa), un grup de capons reials (Plegadis falcinellus), corriols grossos (Charadrius hiaticula), territs menuts (Calidris minuta) i batallaires (Philomachus pugnax), com a observacions més destacables. Després d'una estona de buscar, ja cap al tard, i alimentant-se enmig d'un grup de gambes rojes vulgars (Tringa totanus) i també algun cames llargues (Himantopus himantopus), vam poder trobar la flavipes.

En resum, una altra sortida satisfactòria que, a més de l'esperada migrant americana, va proporcionar una bona llista d'espècies observades i una gran tarda.


Tringa flavipes
As a second part for the "twitching during spring break" chronicles, a Lesser yellowlegs (Tringa flavipes) was seen near where I live, in a village called Pals (which is in the north-east of Catalonia). It is an american species with a quite impressive migratory behaviour, since it winters in South America and breeds around the north of Canada and Alaska. It is frequent vagrant to some European countries, and definitely very rare here in the Iberian peninsula. Long story short, I had to see it.

The area where the bird has been being seen these days is a kinda big wetland, where other waders can be seen too. Just when we arrived, we could see a Purple heron (Ardea purpurea) and a Subalpine warbler (Sylvia cantillans) even though they're species that are usually seen during summer here, and also a Wood sandpiper (Tringa glareola) and small group of three Garganeys (Anas querquedula). Other highlights were a Black-tailed godwit (Limosa limosa), a group of Glossy ibis (Plegadis falcinellus), Common ringed plovers (Charadrius hiaticula), Little stints (Calidris minuta) and Ruffs (Philomachus pugnax). After searching for some time, and right before sunset, we could locate the Lesser yellowlegs eating with a group of Common redshanks (Tringa totanus) and Black-winged stilts (Himantopus himantopus).

In conclusion, another satisfactory day in the field which not only provided great views of the rare flavipes but also a fantastic list of observed species.

Sylvia cantillans / Limosa limosa /  Ardea purpurea






diumenge, 25 de març de 2018

Lanius pallidirostris


En començar les vacances de Setmana Santa, i donat que en els darrers dies s'havia reportat la presència d'un Lanius m. pallidirostris (variant central asiàtica del botxí meridional, el Lanius meridionalis), hem aprofitat per fer una escapada cap al Baix Empordà.

Es tracta d'un ocell subjecte a força discussió científica, ja que es troba entre la categoria de subespècie i la d'espècie. Típic d'hàbitats oberts i més aviat secs, igual que el botxí meridional, prefereix àrees amb cables o arbustos elevats des d'on observar el terreny per caçar. L'individu de l'Empordà s'està en una zona amb plantacions de pomeres, molt adient per a aquesta espècie.

Només d'arribar hem pogut veure el botxí de lluny, però ha desaparegut de seguida i no l'hem pogut re-localitzar fins una bona estona després. L'ocell, molt confiat, havia caçat i estava alimentant-se en una branca alta. La projecció primària, el pit rosat i el blanc extens en les primàries es veien clarament, així com el bec lleugerament més gros que en el botxí meridional. Potser degut a la llum del dia, però, semblava més fosc, especialment del ventre, fet que m'ha fet dubtar amb la identificació, ja que el pallidirostris té un aspecte general pàl·lid. A més a més del botxí, hem vist limícoles i una gran quantitat de passeriformes a la zona, com el passarell (Linaria cannabina) o el gratapalles (Emberiza cirlus).

En conclusió, bons resultats del dia tot i el mal temps, ja que la pluja ha fet més difícil aconseguir fotos.



This month, a Steppe grey shrike (Lanius m. pallidirostris) was reported in the north of Catalonia, being a very rare sighting for the country. Thanks to the break from college this week, there was a twitch opportunity and I took it. This morning, we headed to the area where the bird has been being reported during this week.

The taxonomical situation of the Steppe grey shrike is complicated, being in some cases classified as a species and in some others as a subspecies of the Southern grey shrike (Lanius meridionalis). Both are characteristic of open dry habitats with high perches where to stay and look for their prey. Here in Catalonia, the individual that is being observed is staying in an area with different apple tree plantations, which are ideal of it.

We could catch a glimpse of the bird just when arriving, but it quickly disappeared and we couldn't see it again until much later. The bird was really reliant on people and even if a car or a bike passed by, didn't seem to be too bothered while feeding on a high branch. The large primary projection and the amount of white on its primary feathers, as well as the rose-coloured patch on its chest and relatively larger beak than the Southern grey shrike were clear. Still, perhaps due to the weather and light, the bird seemed darker than it should, making me hesitate on whether I was getting the identification right. Apart from the shrike, we saw a few waders and a bunch of passeriformes around the area, such as the Common linnet (Linaria cannabina) or the Cirl bunting (Emberiza cirlus).

All in all, such a great and successful day out in the field, despite of the bad weather conditions (which definitely made photography harder though).




dimarts, 6 de febrer de 2018

Sylvia Banyoles

Amb l'última sessió el dia 6 de febrer, a Banyoles queda tancat el projecte Sylvia d'hivern d'anellament d'ocells d'aquest any. El Sylvia és un programa de l'Institut Català d'Ornitologia que té des de fa 18 anys una estació a la Font de la Puda (Banyoles) gràcies al grup Limnos i la seva dedicació.

Aquest hivern hi ha hagut algunes captures destacables, incloent el pinsà mec (Fringilla montifringilla), el tord ala-roig (Turdus iliacus), el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) i el pica-soques blau (Sitta europaea). D'aquest darrer sembla que se n'han establert uns comptats individus a la zona.

Vaig poder assistir a l'última sessió de l'hivern, on vàrem agafar, com a més destacats, tres bruels (Regulus ignicapilla) i un pinsà mec. Moltes gràcies a l'equip, desitjo poder prendre part de l'anellament en més ocasions durant les sessions de primavera!

Fotos:  Regulus ignicapilla i Fringilla coelebs


Last Saturday, the local environmentalist group in my town (they're called Limnos, check them out here) finished the last of this year's winter ringing sessions for a project which has been being developed here for 18 years now. The Sylvia ringing project aims to keep count of the bird populations all across Catalonia and is supported by the EURING organization, which organizes ringing throughout Europe.


This winter some remarkable species have been ringed, including the Brambling (Fringilla montifringilla), the Redwing (Turdus iliacus), the Eurasian bullfinch (Pyrrhula pyrrhula) and the Eurasian Nuthatch (Sitta europaea). A small group of Nuthatches now seems to have established near the ringing spot.

I could take part in the last session for the winter and the highlights were three Common firecrests (Regulus ignicapilla) and a Brambling. I'm very thankful to the team, and I look forward to being able to go to more sessions when the spring round starts!

Photos:  Regulus ignicapilla and Fringilla coelebs

dilluns, 5 de febrer de 2018

Delta de l'Ebre

   
Durant les vacances de Nadal vaig passar uns dies al Delta de l'Ebre juntament amb uns companys. Feia molt de temps que no hi anava i va ser una molt bona experiència poder ensenyar part del que sabia a amics amb ganes d'aprendre. Tot i que l'última vegada que hi vaig anar era petita, en tinc el record molt clar. Penso que en aquesta segona visita vam trobar un Delta que, tot i les adversitats a les què s'enfronta actualment i la situació desastrosa de plaga de cargol poma que va destacar sobretot el passat estiu, segueix fort i acollint una gran varietat d'espècies.

  
Circus aeruginosus
Egretta garzetta
Així doncs, el parc està generalment en bones condicions i molt actiu a nivell d'ocells. Al ser molt extens, però, apareix una dificultat en moure's d'un punt d'interès a l'altre. Tot i això, com que és una zona d'observació popular, els millors llocs i estanys estan perfectament identificats, fet que facilita les coses.

Nosaltres vàrem visitar la zona de la Tancada i l'Encanyissada, al cor del parc. Ens hagués agradat poder recórrer la Banya i arribar també a l'Ampolla, però el poc temps de què disposàvem no ho va permetre. Tot i això, van ser uns dies destacables i m'encantaria tornar al Delta aviat. El paisatge característic i la quantitat d'ocells que s'hi troben el fan un indret del que mai em cansaria. Vam tenir la sort de veure un arc de Sant Martí sobre els aiguamolls, i les fotos son increïbles.

  
Remiz pendulinus
Plegadis falcinellus
Vam poder observar totes les espècies hivernants més recurrents, i també algunes que aquí al Gironès són una mica més escasses però que allà vam veure diferents cops durant el dia, com el teixidor (Remiz pendulinus) o el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis). Ens va sorprendre positivament l'elevadíssim nombre de capó reial (Plegadis falcinellus), arpella comuna (Circus aeruginosus) i martinet blanc (Egretta garzetta) present a la zona, així com la varietat de limícoles.

Estols de desenes de capons ens van sobrevolar tot el dia i tampoc no van faltar els roquerols (Ptyonoprogne rupestris), blauets (Alcedo attis) flamencs (Phoenicopterus roseus), cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), agrons blancs (Ardea alba) i territs menuts (Calidris minuta) i variants (Calidris alpina), entre altres.


Plegadis falcinellus // Actitis hypoleucos // Saxicola rubicola // Phylloscopus collybita // Podiceps cristatus
During the winter break from uni I was able to visit the Delta de l'Ebre natural park in Catalonia with some friends. It had been a long while since I last was there, so it was great to be back and also able to teach my friends, who were all willing to learn, more about birding. Last time I visited the park I was really young, but I still have a clear memory of it. I think it's fair to say that despite all the difficulties that it's facing and the extreme plague of Pomacea which was particularly disastrous last summer, a birds still block there for the winter, which makes me proud to say. As said, the area is in good shape and is definitely a fantastic birding spot. The only problem we encountered was related to transport, since the park is big and moving around can be difficult. Even though, since it's a popular place for bird-watching, the best spots are well-known, which makes everything much easier.


Alcedo attis
We visited two of the most relevant sports in thesouth of the park (called la Tancada and l'Encanyissada, in Catalan) . We would have enjoyed being able to go further and see more places, but we didn't have a lot of time so had to choose. Still, it was an incredible experience and I am looking forward to visiting the area again soon. The characteristic scenery and the huge number of birds present make the park a place I could never get tired of. We were lucky enough to see a rainbow form over the wetlands, which made the perfect photo.


We were able to see all of the most present wintering species, and also some others which are not as common where I live but appeared more than once there. Examples are the Eurasian penduline tit (Remiz pendulinus) and the Black-necked grebe (Podiceps nigricollis). We were positively surprised by the amount of Glossy ibis (Plegadis falcinellus) Western marsh harrier (Circus aeruginosus) and Little egret (Egretta garzetta) individuals present. We also encountered a large variety of waders, and even though most of them were far from the sighting hides identification was possible with the right equipement.

Flocks of tenths of ibis flew around all day, and we could also see Eurasian crag martins (Ptyonoprogne rupestris), Common kingfishers (Alcedo attis) Greater flamingos (Phoenicopterus roseus), Great crested grebes (Podiceps cristatus), Great egrets (Ardea alba), Little stints (Calidris minuta) and Dunlins (Calidris alpina), to name some.


diumenge, 10 de desembre de 2017

Aiguamolls de l'Empordà

Aprofitant el pont dels últims dies, avui ha estat possible una escapadeta als Aiguamolls de l'Empordà, i el matí ha valgut moltíssim la pena tot i la fred. Començat aviat, hem tingut temps de fer el recorregut fins a l'aguait del Bruel, observant tota classe d'hivernals, des de la comuna titella (Anthus pratensis) a l'esperat durbec (Coccothraustes coccothraustes). Després d'una bona estona esperant, hem aconseguit una foto entre les branques.

Les oques vulgars (Anser anser), els ànecs grisets (Anas strepera), xiuladors (A. penelope) i xarxets (A. crecca) omplien els estanys com cada hivern. Destacant la observació de cinc blauets (Alcedo attis) i d'una trentena de grues (Grus grus), hem pogut fotografiar també espècies com el teixidor (Remiz pendulinus) i el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis).

El repicatalons (Emberiza schoeniclus), espècie lleugerament en declinació respecte els altres anys, també era present, com l'agró blanc (Casmerodius albus) i el flamenc (Phoenicopterus roseus).
Al Matà, eren presents límicoles típiques dels mesos freds com el territ variant (Calidris alpina), el becadell comú (Gallinago gallinago) i la fredeluga (Vanellus vanellus).

A més a més, hem vist una àguila calçada (Hieeraetus pennatus) en fase clara just al moment de sortir del parc, una bona manera d'acabar la jornada!


Since I've had a few free days from college this week, I've been able to have a quick visit to the nearest natural park today (Aiguamolls de l'Empordà - Catalonia). Despite the low temperatures, it was definitely worthwhile. Starting bright and early, we followed the route being able to see all types of wintering species, from the fairly common Meadow pipit (Anthus pratensis) to the beautiful Hawfinch (Coccothraustes coccothraustes), which I was so waiting for this year.


After having to wait some time for it to come out, we could take a photo of one between without branches in between.

Greylag geese (Anser anser), Gadwalls (Anas strepera), Eurasian wigeons (A. penelope) and Eurasian teals (A. crecca) filled the wetland as every winter. Highlight sightings were those of five Common kingfishers (Alcedo attis) and more than thirty Common cranes (Grus grus), and we could also photograph an Eurasian penduline titmouse (Remiz pendulinus) and a couple of Black-necked grebes (Podiceps nigricollis). The Common reed bunting (Emberiza schoeniclus), a species which appears to be slightly declining in comparison with past years, was also present today, as well as the Great egret  (Casmerodius albus) and the Greater flamingo (Phoenicopterus roseus).

When it comes to waders, seasonal species such as the Dunlin (Calidris alpina), the Common snipe (Gallinago gallinago) and the Northern lapwing (Vanellus vanellus) appeared.

Finally, we saw a Booted eagle (Hieeraetus pennatus) in its pale phase just when leaving -such a fantastic way to wrap up the day!