ESSYI

Durant les dues últimes setmanes de Juliol vaig tenir la oportunitat de participar al Environmental Studies Summer Youth Institute a Geneva (Nova York) gràcies al programa Joves i Ciència, finançat per la Fundació Catalunya La Pedrera. Voldria donar les gràcies a tots els responsables tant del JiC com de l’ESSYI, ja que, any rere any, fan possibles experiències com aquesta.

L’objectiu del programa és presentar el concepte de conservació a estudiants joves des de diferents perspectives. És per això que incloïa classes d’economia, filosofia i política, totes orientades a la preservació del planeta, els problemes associats a ella i les seves possibles solucions. El projecte es duu a terme als Finger Lakes, a l’estat de Nova York. La segona setmana, però, consistia en una acampada al parc natural dels Adirondacks, d’història i ecosistema tant increïbles com complexos. Es tracta, de fet, del parc natural més gran d’Estats Units, amb 46 cimes i 32000 metres de rius i corrents. La seva biodiversitat és extremadament rica. Les espècies més representatives d’ocells són la calàbria grossa (Gavia immer) i el pigarg americà (Haliaeetus leucocephalus). La calàbria és, en realitat, la principal espècie marcadora de la qualitat de l’aigua al parc, ja que els nivells de mercuri en la sang de l’ocell són també una mostra dels nivells en l’aigua. Altres espècies rellevants són l’ós rentador (Procyon lotor), el cérvol de Virgínia (Odocoileus virginianus), el porc espí nord-americà (Erethizon dorsatum) i l’ós negre americà (Ursus americanus). S’estan duent a terme programes de reintroducció per l’ant (Alces alces), el llop (Canis lupus) i el linx canadenc (Lynx canadensis) per a intentar salvar les poblacions amenaçades d’aquestes espècies autòctones.

Mniotilta varia

Bombycilla cedrorum

Colaptes auratus

Buteo lineatus

Cianocitta cristata

Tyrannus tyrannus

Durant el viatge, vaig tirar un total de 2044 fotos, fer al voltant de 40 bimbos, visitar un munt de localitzacions úniques i conèixer 35 persones increïbles. Vaig començar a observar ocells el primer dia només d’arribar a través de la finestra de l’habitació a la universitat, ja que el jet-lag no em deixava dormir. Llavors vaig poder veure ja algunes de les espècies més típiques en jardins, com el picot escapulari (Colaptes auratus), la mallerenga capnegrea americana (Poecile atricapillus) i la bosquerola groga (Setophaga petechia) –aquesta última va ser difícil d’identificar d’entre tots els mosquiters d’Amèrica, dels quals no n’havia vist mai cap (i després d’un vol de 8 hores i no dormir). Com que el campus era al costat d’un gran llac (Seneca Lake), ocells com el bernat americà (Ardea Herodias) o la gavina de Delaware (Larus delawarensis) eren sempre presents. Vaig quedar positivament sorpresa per la població estesa d’àliga pescadora (Pandion haliaetus) i per com de freqüent era! 

Espècies constantment presents incloïen la griva americana (Turdus migratorius), la merla ala-roja (Agelaius phoeniceus), l'Spizella passerina i l’ocell sedós (Bombycilla garrulus). Així doncs, abans de marxar cap als Adirondacks, ja vaig poder veure i identificar un munt d’espècies al voltant del campus i durant les excursions. D’entre totes les observacions, les meves preferides van ser el tirà de l'est (Tyrannus tyrannus), el viri d'ull vermell (Vireo olivaceus), i el siàlid de l'est (Sialia sialis). La població d’aquest últim està actualment amenaçada bàsicament per culpa de la competència pels espais de cria que ofereix l’expansió del pardal comú (Passer domesticus), espècie invasora d’Europa. La observació més destacada va ser un martinet verd (Butorides virescens).

Durant l’acampada als Adirondacks, vam visitar el Lake Harris, el Horseshoe Lake i el Lake Hudson, on també vam dur a terme un estudi de l’aigua, la biodiversitat i el paisatge. A més a més, vam fer una ruta en canoa a través de les muntanyes, cosa que va proporcionar-nos no només la oportunitat de veure paisatges fantàstics sinó també una gran quantitat d’ocells. Entre ells, el meu preferit de tot el viatge: l’alció gegant nord-americà (Megaceryle alcyon). Va ser una llàstima no poder fer fotos mentre anàvem en canoa! Durant tot el viatge vaig anar veient les espècies americanes més característiques, com el pigarg americà (Haliaeetus leucocephalus), l'aligot d'espatlles roges (Buteo lineatus), el zopilot capvermell (Cathartes aura) o el xoriguer americà (Falco sparverius), com a exemples de rapinyaires.

Desmognathus ochrophaeus

Archilochus colubri

Butorides virescens!!!!

D’altra banda, també es va apreciar la presència del gall d’indi salvatge (Meleagris gallopavo), la calàbria grossa (Gavia immer), el corriol semipalmat (Charadrius semipalmatus) o el bec de serra mitjà (Mergus serrator). Tot i això, l’ocell que més ganes de veure tenia era el colibrí gorja-robí (Archilochus colubris). Mai no havia vist cap espècie de colibrí en estat salvatge i aquesta era comuna a la zona. Vaig passar els dies intentant veure’n, fins que finalment vaig aconseguir fins i tot fotografiar-los.

Altres espècies destacables van ser el papamosques fibi gris (Sayornis phoebe), la griveta bruna (Catharus fuscescens) i el jonc fosc (Junco hyemalis), en addició a un grup de bosquetes zebrades (Mniotilta varia). Els últims dies encara vaig poder afegir algunes espècies més a la llista, incloent el durbec de pit roig (Pheucticus ludovicianus), el pardal melòdic (Melospiza melodia) i l’oca de les neus (Chen caerulescens). Per acabar, no vaig poder veure una gralla blava americana (Cianocitta cristata) fins els últims dies, però al final va sortir!

En resum, el meu primer viatge a Amèrica va ser una experiència definitivament inoblidable, i estaré sempre agraïda al personal de l’ESSYI. Sense la seva passió i esforç res d’això seria possible. Espero que el programa es segueixi duent a terme durant molts anys més.

During the last two weeks of July, I had the chance to attend the Environmental Studies Summer Youth Institute in Geneva (NY) thanks to the Joves i Ciència program, funded by La Fundació Catalunya La Pedrera. I would like to thank all the JiC and ESSYI staff who make projects like this one possible every year. The aim of the program is to present the concept of conservation from different perspectives to young students. As an example, we were given economical, philosophical & political oriented lectures, all in relationship with the environment, the problems that concern it and their respective possible solutions. 

Larus delawarensis

Antheraea polyphemus

Sciurus carolinensis

Setophaga petechia

Sialia sialis

Sayornis phoebe

Pandion haliaetus

The whole project is developed in the unique location of The Finger Lakes, in Geneva (NY). The second week, though, consisted on a camping trip to the natural park of the Adirondacks, the history and ecosystem of which are as breath-taking as they are complex. The Adirondacks are, in fact, the largest natural park in the US, counting with 46 peaks and 32000 meters of streams and rivers. Its biodiversity is extremely rich, the most iconic bird species being the Common Loon (Gavia immer) and the Bald Eagle (Haliaeetus leucocephalus). The Loon is the principal water quality marker species, as the level of mercury in its blood can be representative of the levels in the water of the lakes. Other relevant species include the Racoon (Procyon lotor), the White-tailed Deer (Odocoileus virginianus), the North American Porcupine (Erethizon dorsatum) and the Black Bear (Ursa americana). Reintroduction programs for the Moose (Alces alces), the Gray Wolf (Canis lupus) and the Canada Lynx (Lynx canadensis) are currently under process, to try save the population of these threatened species found in declining population numbers.

I am truly grateful for the experience I could be a part of thanks to this program, in which I was challenged on a social, psychological and physical level. Living and working close to nature in an amazing environment, so far from home, made me see life from a different perspective. Also, I was lucky enough to be in a group of naturalists and students interested in nature, so I could spend a lot of time bird-watching and got help from an expert identifying the trickiest species (huge thank you to Professor Mark Deutschlander from the Howarth William Smith College!). It was such an awesome experience because nearly all of the species were different from the ones in Europe and therefore completely new to me. This is why I studied the whole Sibley’s guide before the trip (so I could be ready)!

For the trip, I took a total of 2044 photos, got around 40 ticks for my life-list, visited a hundred beautiful locations and met the most wonderful 35 people ever. I started looking for birds through the college’s room window the day I arrived as jet-lag wouldn’t let me sleep, and already saw some of the typical backyard birds, including the Northern Flicker (Colaptes auratus), the Black-capped Chickadee (Poecile atricapillus) and the Yellow Warbler (Setophaga petechia) –the last one got me puzzled trying to ID: America has a lot of warblers and I had never seen any of them (plus I was just off from an 8 hour plane ride).

As the HWS College (our residence for the stays) was next to the Seneca Lake, birds like the Great Blue Heron (Ardea Herodias) and the Ring-billed Gull (Larus delawarensis) where always around. I was also positively surprised by the large population of Osprey (Pandion haliaetus) and its widespread, common range!

Lithobates sylvaticus

Spizella passerina

Drosera rotundifolia: planta carnívora! / carnivorous plant!

Constantly present species included the American Robin (Turdus migratorius), the Red-winged Blackbird (Agelaius phoeniceus), the Chipping Sparrow (Spizella passerina) and the Cedar Waxwing (Bombycilla garrulus). Before leaving for the Adirondacks trip, I could already see and identify a bunch of new species around campus and during the different forest hikes we had, my favourites being the Eastern Kingbird (Tyrannus tyrannus), the Red-eyed Vireo (Vireo olivaceus), and the Eastern Bluebird (Sialia sialis). Its declining population has started a protection campaign which includes habitat preservation and bird-house setting projects. The cause of the threat is the competence the House Sparrow (Passer domesticus), an invasive species from Europe, offers, taking up most of the Bluebird’s nesting spaces. One highlight was the sight of an adult Green Heron (Butorides virescens).

Branta canadensis

 

  

 

Chen caerulescens

For the Adirondacks trip, I birded around the sites of Lake Harris, Horseshoe Lake and Lake Hudson, where we undertook a study of water, biodiversity and landscape. We also had a canoe trip across the mountains, which provided the sights of not only magnificent scenery but also some pretty rad birds, including my favourite one out of the whole trip: a Belted Kingfisher (Megaceryle alcyon). It was a shame not being able to use the camera while paddling on the canoe! During the trip I could get the perfect moments to birdwatch some of the characteristic American birds. Examples of raptors would be the Bald Eagle (Haliaeetus leucocephalus), the Red-shouldered Hawk (Buteo lineatus), the Turkey Vulture (Cathartes aura) or the American Kestrel (Falco sparverius). I also appreciated the presence of the Wild Turkey (Meleagris gallopavo), the Common Loon (Gavia immer), the Semipalmated plover (Charadrius semipalmatus) and the Red-breasted Merganser (Mergus serrator).

Even though, the bird I was most excited about was the Ruby-throated Hummingbird (Archilochus colubris), as I had never seen any species of hummingbird in the wild. I spent the days looking out for them until I could finally see and photograph a few individuals. Other remarkable species were the Eastern Phoebe (Sayornis phoebe), the Veery (Catharus fuscescens) and the Dark-eyed junco (Junco hyemalis), all along with a group of awesome Black and White Warblers (Mniotilta varia). During the last days of the trip I could still add a few more species to the list, including Rose-breasted Grosbeak (Pheucticus ludovicianus), Song Sparrow (Melospiza melodia) and Snow Goose (Chen caerulescens). In addition, I didn’t see a Blue Jay (Cianocitta cristata) until the very end!

Vireo olivaceus

Danaus plexippus

All in all, my first time in America was such a memorable experience that I will never forget. I am forever thankful for everyone in the ESSYI that made it possible; any of this wouldn’t have been possible without their passion and effort, and I really hope the program can continue being held for many more years.

Gavia immer

Ànecs americans! -It's all about the yanks!

Avui, entre tramuntana i nervis, he anat a veure el morell de collar i el xarxet americà que s'estan observant als aiguamolls, a més de fer un altre intent pel pigmeu. Aquests dos ànecs són uns migrants rars originaris d'Amèrica, que rarament apareixen aquí. El xarxet americà seria la variant americana del xarxet comú, tal com indica el seu nom, i durant molts anys n'ha estat considerat una subespècie. Pel que fa al corb marí pigmeu, es tracta de la primera observació per Espanya.


Com que tots semblen habitar entre els aguaits del Bruel i la Massona, m'hi he volgut arribar ràpid, no fos cas que perdés les rareses. I gairebé corrent, sense tant sols entrar a cap altre aguait, ja era a la porta del Bruel. Sense poder esperar més he entrat, i ja hi havia un munt de gent molt ben equipada buscant els ocells. Tothom buscava atrafegadament, i jo he fet el mateix. Només han calgut esperar uns minuts, i a una punta de l'aguait algú ha cridat "El carolinensis! L'he trobat!". Com es pot imaginar, tot l'aguait ha estat envaït pel caos, tothom girava els telescopis, i preguntava on era el xarxet rar. Després d'uns 30 segons de pànic i de seguir les vagues indicacions que m'arribaven, a l'estil de "darrere els cullerots!" (tot estava ple de cullerots), o "al fons!", l'he localitzat: xarxet americà, Anas carolinensis, directe des d'Amèrica. El xarxet americà és inconfusible, i eufòria seria la paraula per descriure el que he sentit.

Anas carolinensis <3

La tramuntana, els nervis del moment i la dificultat de trobar espai han dificultat fer bones fotografies, però tampoc estan tant malament, no?

L'ànec s'ha deixat veure durant 1 o 2 minuts, potser no tant, i després ha nedat cap al darrere l'encanyissada, en un punt que només es veu des de la Massona. Sí, tocava anar cap allà. He sortit corrent de l'aguait, després de donar gràcies a la noia que havia localitzat la raresa, i, després he fet camí fins a la Massona. Us prometo que mai m'havia semblat tant llarg...He entrat a l'aguait, que estava buit. Des d'allà, i amb una visió millorada però una tramuntana fortíssima, no he pogut re-localitzar el xarxet. Ja l'havíem vist prou. En canvi, repassant tots els ànecs, he localitzat el també tant buscat morell de collar (Aythya collaris), entre les canyes, i en un punt impossible de detectar des del Bruel. M'he sentit molt bé per localitzar-lo sense absolutament cap ajuda! S'ha deixat veure molt bé durant més de 20 minuts, i és un dels ànec més increïbles que he vist!

El morell tenia plomatge impecable, i era humanament impossible deixar de mirar. Al cap d'una estona bastant llarga, la resta d'observadors han arribat, i després d'explicar on era l'increïble morell americà, he intentat localitzar el pigmeu, tant des de la Massona mateix com durant molta estona al Bruel, però no s'ha deixat veure. Tot i això, els dos ànecs americans han valgut la pena, i no puc estar més satisfeta!

A més, hi ha hagut altres observacions, ja de camí de tornada (més tranquil·lament). Destacaré 6 oques egípcies (Alopochen aegyptiaca), 4 ànecs cuallargs (Anas acuta), uns quantes morells de plomall (Aythya fuligula) i 2 repicatalons (Emberiza schoeniclus), mascle i femella, que han volat just per davant meu al sortir del Bruel.

En resum, dos bimbos raríssims. Només de pensar en tots els quilòmetres que han volat per arribar aquí, l'únic que puc dir que m'encanten les espècies americanes!

¿Dónde está Wally? Where's Wally?

I've been birding today, or maybe twitching would be a more appropiated word. Twitching is like a risk activity sometimes, at least for my camera! It was so windy today it nearly flew away...Anyway, I went to the PNAE natural protected area today, to twitch a pair of rare yanks that have been seen during the last days. The two megas are the Green winged-teal (Anas carolinensis) and the Ring-necked duck (Aythya collaris). I also tried to get pygmy corm another time. You have to walk quite a lot to get where the rarities have been seen, so I hurried because I didn't want to miss them. 

Nearly running, I went to the correct hide and with less than an hour I was there, prepared to enter and face the yanks (and the pygmy). There were a lot of birders already, all them with great scopes and fancy cameras, and I made place between them. I started looking for any of the rarities, as everyone else. I didn't even have to wait a minute when someone shouted "The carolinensis! I've found it!". As you can imagine, the chaos appeared, and everyone turned their scopes to the same direction at the same time. During 30 seconds of panic I tried to follow the vague directions the other twitchers gave me, just like "behind the Shovelers!" (there were Northern shovelers everywhere) or "over there!". Then, I could see that beast clearly: Green winged-teal, Anas carolinensis, coming directly from America. Its ID is unmistakable, and I felt incredibly euphoric!

The strong wind, the hand-shake and the difficulty of finding space didn't allow me to get reeeally good photos, but I'm still happy.

The duck showed during 1 or 2 minutes, or even less, and then it swam behind some reeds, and it was impossible to follow from the hide I was. So yep, time to move. I went out of the hide running, after thanking the woman who found the teal, and I headed to the next hide. I promise it has been the time I've found the way so long. When I finally got there, I had a far better vision, but the wind was even stronger. I couldn't re-locate the yank teal, but I spotted the Ring-necked duck between the reeds. It was impossible to see it from the other hide, and it felt so good to spot it without any help! It was incredibly amazing, one of the most awesome ducks I've ever seen.

Aythya collaris!

Its plumage was perfect, and it showed so well it was humanly impossible to stop looking. After a loong time, the rest of birders came, and I showed them where the duck was. Then I tried to spot the pygmy corm, from both hides during a long time, but it didn't show. However, the two yank ducks have been worth the moring, and I can't be happier!

In addition, I saw other stuff too while I came back, more quietly. I'll highlight 6 Egyptian geese (Alopochen aegyptiaca), 4 Northern pintails (Anas acuta), some Tufted ducks (Aythya fuligula) and 2 Reed buntings (Emberiza schoeniclus), male and female, that flew over me just when I got out of the hide where I saw the teal.

To sum up: two mega lifers. When I think of all the miles they have flown to get here, all I can say is that I love yanks!

Les dues fotos originals on podeu veure millor les rareses que en el collage.
The original photos where you can see the two megas better than in the collage.