Última adquisició

Aquesta setmana he estrenat la guia "Aves", de l'editorial Blume. A la guia hi apareixen totes les aus d'Europa, i la veritat és que és molt completa. Et dona la informació bàsica: mides, pes i distribuició, a més de dades sobre l'hàbitat, l'alimentació, el cant, la presència segons l'època i la reproducció de l'ocell. A més, en algunes espècies, hi apareix un patró de vol i una curiositat. Pel que fa a la descripció, és molt detallada, de manera que ajuda molt en espècies que costen més d'identificar. Per evitar confusions, apareix l'espècie més similar a l'extrem de la pàgina, i els trets per diferenciar-los. També es dóna una imatge i diferents il·lustracions de cada ocell.

El llibre està en castellà, però apareix el nom de cada ocell en català, gallec, castellà i basc.

Tot i això, no és una guia de camp, ja que és bastant gros. L'ideal és complementar-lo amb una guia més petita. Jo recomano la "Guia de camp dels països catalans i d'Europa". Jo tinc l'última edició en català, i va de meravella. Apareixen il·lustracions de cada ocell i una explicació, més o menys com a l'altre llibre, però més resumit.

Fins ara ja m'han servit moltíssim tots dos, us els recomano a tots.

I moltes gràcies a tothom, el blog està tenint moltes visites! Per la gent que viu als estats units, no estic gaire informada, però m'han dit que la "Field Guide to birds of N.A", de la National Geographic és bastant bona.

This week I got the guide "Aves", by the publisher Blume. In the guide there appear all the birds of Europe, and the truth is that it is really good. It gives you the basic information: size, weight and distribution. It also tells the habitat, food, singing and breeding of every bird. Moreover, in some species, there appears a flight pattern and a curiosity. Regarding the description it is very detailed, so that helps a lot with the species that are harder to identify. To avoid confusion, the most similar species appears on the page, and it tells how to identify them. There is also an image  and some ilustrations of each bird.

The book is in spanish, but it tells the name of every bird in catalan, galician, castellà and Basque.

However, you can't use is as a field guide, because it is quite large. The ideal is to complement it with a smaller guide. I recommend the "Guia de camp dels països catalans i d'Europa". I have the latest edition in Catalan, and it is so good. It includes ilustrations and data of each bird, more or less like the other book, but more condensed.

I have used both a lot, I recommend them to everyone.

And thanks to everyone, the blog is having many visits! For people who lives in the United States, I'm not really informed, but an american boy told me that the " Field Guide to Birds of NA", by the National Geographic, is pretty good.

      

Fotografia!

Vaig dir que penjaria fotos, així que aquí les teniu! L'ocell de les fotos és el trist (Cisticola juncidis). En català, també se l'hi pot dir brusac. El nom li ve del seu cant, que sembla pronunciar "trist, trist". Aquest ocellet és molt tímid i difícil de fotografiar, ja que s'amaga entre els canyissos. A més, fa uns 9-10 cm. Tot i això, aquests viuen a prop de casa meva i per això em resulta una mica més fàcil aconseguir fotos seves. Aquí us deixo el seu mapa de distribució a Catalunya, de la web de la Sioc. Podem veure que es troba bàsicament a les zones humides i per la costa, però també es poden trobar poblacions per zones més muntanyoses.

I said that I'll hang bird photos, so here you have two of them! That bird is called Zitting Cisticola (Cisticola juncidis). It's a really shy bird, so it's difficult to take photos of it, because it hides among the reed beds. It's also really small, it's about 9-10 cm. But these ones live near my house, so it's a bit easier to photograph them. Here I post the distibution map in Catalonia. It's from the side Sioc.cat. In it you can see that it usually lives near the wetlands and in the coast, but we can also find it in small groups in mountainous areas.

Les últimes rareses

Com que fa molt que no publico, farem un intensiu dels últims mesos. No és que no hagi vist res interessant, simplement estava ocupada amb els exàmens, la tornada a l'institut després de les vacances...així que no he publicat res. Pel que fa a les espècies més destacables, l'Oca pradenca (Anser Fabalis) dels Aiguamolls de l'Empordà ha sigut la millor. A més, també he tornat a observar les dues oques rialleres (Anser albifrons) i l'oca híbrida (Branta canadensis x leucopsis). Tot i això, en aquests moments ja no hi són. També cal destacar un becplaner (Platalea leucorodia), del qual en vaig poder fer unes quantes fotos, dos exemplars d'àliga calçada (Aquila pennata) en fase blanca, un dels quals vaig veure entre classes a l'institut, volant molt baix. També a destacar un estol de 40 grues (Grus grus) que va passar sobrevolant casa meva. A més, també cal destacar dues espècies noves per a mi, l'ànec carolí (Aix sponsa) i l'oca índia (Anser indicus). Aquestes dues les vaig veure en captivitat, en una granja. Més endavant hi aniré a demanar permís per fer unes quantes fotos.
Pel que fa a activitats a les quals he participat, destaco el cens d'hivernants de l'estany de Banyoles, podeu veure els resultats aquí.
A partir d'avui, publicaré més fotos i informació, ja que durant aquest temps he fet algunes fotos bones. Espero que us agradin i si voleu les podeu veure a la National Geographic Kids (NGK). Enllaç al meu perfil: http://kids-myshot.nationalgeographic.com/profile/20850. No totes són d'ocells, però crec que també s'han de provar altres temes, no?

I didn't post for some months, so I'll resume my last observations. I've seen some interesting birs, but I was just was busy with my exams, returning to highschool after the holidays ... so I haven't posted anything. This where some of the most amazing and rare species: the Bean Goose (Anser Fabales) of the Aiguamolls de l'Empordà, was the best. In addition, I have also seen both Greater White-fronted geese (Anser albifrons) that were in the Aiguamolls and the hybrid goose (Branta canadensis x leucopsis). However, in these moments are gone. Also note an Eurasian Spoonbill (Platalea leucorodia) , of which I could take a few photos, two Botted Eagles (Aquila pennata), one of which I saw between classes at school , flying very low. Also include a flock of 40 Common Cranes (Grus grus) flying over my house. In addition, note two new species for me, the Wood Duck (Aix sponsa) and Bar-headed goose (Anser indicus). I saw these two birds in captivity on a farm. Later I will go there to ask permission to make a few photos.
Regarding activities in which I participated, the census of wintering of Banyoles Lake is the most important one. You can see the results here.
Sine now, I'll post more photos and information and less observations, because during that time I made some good photos. Hope you like them and if you want you can see them in the National Geographic Kids (NGK). This is the link to my profile: http://kids-myshot.nationalgeographic.com/profile/20850.
Not all the photos are of birds, but I also have other things, right?

Anser fabalis

Ardea cinerea

Grus grus

Oques rares als Aiguamolls

A principis de mes vaig anar als Aiguamolls de l'Empordà, situats al nord-est de Catalunya. El motiu de la visita era unes oca que feia dies que s'hi observaven. Es tractava d'un exemplar híbrid entre oca del canadà (Branta canadensis) i oca de galta blanca (Branta leucopsis), totes dues espècies rares a la Península. Així que vam arribar, vam anar a demanar al centre d'informació si s'havia vist l'exemplar híbrid. Allà ens van informar també de l'observació d'una nova espècie rara d'oca: l'oca riallera grossa (Anser albifrons). Al cap d'una estona ja érem a l'aguait de les Gantes amb l'equip muntat i a punt per detectar les oques. Les primeres que vam veure van ser les dues rialleres grosses. Estaven barrejades amb un grup d'oques vulgars (Anser anser), travessant l'aiguamoll nedant. Al cap d'un moment, vam localitzar l'oca híbrida, també entre les vulgars. Dues espècies rares en un dia!

A més d'aquestes oques, durant el dia vam poder observar altres espècies, més comunes però també interessants. Aquestes en són les més destacades: ànecs xiuladors, cullerots i grisets, un grup de becadells comuns, cignes muts, cigonyes blanques, flamencs, i, ja cap al capvespre un estol de limícoles que no vàrem poder identificar, segurament territs variants, a més d'un aligot comú i algunes gavines vulgars.

Si volguéssiu anar un dia a veure aquestes dues espècies, consta que encara es troben als Aiguamolls, així que ja ho sabeu.

At the first week of this month, I went to the Aiguamolls de l'Empordà, located in the north-east of Catalonia. The reason for the visit was a rare goose that was have seen a few days ago. It was an hybrid specimen between Canada Goose (Branta canadensis) and Barnacle (Branta leucopsis). Both species are rare in the Iberian Peninsula. When we arrived, we went to the information centre to ask for the hybrid specimen. There said to us that there was a new observation of another rare goose: the Greater White-fronted goose (Anser albifrons). A little time later we were on the lookout ready to see the geese. The first geese we saw were the two specimens of Greater White-fronted goose. They were mixed with a group of Greylag geese (Anser anser), swimming across the wetland. After a moment, we find the hybrid goose, also mixed with some Greylang geese. Two rare species in one day!

We also saw other species more common but also interesting. These are some of them: Eurasian Wigeons, Northern Shovelers and Gadwalls, a group of Common Snipes, Mute swans, White Storks, flamingos, and at the evening some waders that we couldn't identify, they were probably Dunlins. We could also see a Common Buzzard few Black-headed gulls.

If you want to go one day to the Aiguamolls to see these two species, they still in there, so you know.

Aquí us deixo algunes de les fotos del dia:

Here I left some of the photos of the day:

Anser albifrons

Branta leucopsis x canadensis

Phoenicopterus roseus

Cygnus olor

El corb marí emplomallat

El corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) és un ocell marí de color negre, amb una cresta sobre el cap que li dóna el nom. Reposa a les roques vora la costa i pesca peixos llançant-se dins l'aigua, on pot estar-hi molta estona, fins a 45 segons. Després, necessita assecar les plomes i reposar, i s'està altre cop sobre alguna roca. Vola amb el coll estirat, sempre a prop de la costa. És una espècie present, però mai gaire abundant a Catalunya. Vaig fotografiar aquests dos exemplars a L'Escala.

The European Shag (Phalacrocorax aristotelis) is a black sea bird, with a crest in the head that gives its name. It rests in the rocks near the cost and jumps into the water to fish. The Shag can be into the water up to 45 seconds. Then it needs to dry its feathers and rest, so it goes again to a rock. It flies with its neck stretched, always near the coast. The European Shag is a present species, but never very abundant in Catalonia. I photographed these two ones in L'Escala.

 El corb marí emplomallat jove és de color gris clar.

The juvenile European Shag is light grey.

Pica-soques blau

El pica-soques blau (Sitta europaea), és un passeriforme d'uns 14 cm de llarg, allargassat i compacte. Té un bec gris fosc, llarg i punxegut, i unes ungles fortes per poder enfilar-se pels troncs. Les parts superiors del pica-soques són gris-blavoses, i els flancs són de color d'ant pàl·lid, una mica rogenc. Presenta una franja negra des del bec fins a la nuca, i les plomes laterals de la cua també són negres, amb taques blanques, però només es poden veure quan vola d'arbre en arbre amb el seu vol ondulant i característic. Grimpa pel tronc dels arbres, tant cap amunt com cap avall, en espiral.

Així doncs, aquest petit pica-soques és un dels ocells més contrastats que podem trobar al seu hàbitat: el bosc. Habita sobretot en ambients boscans de muntanya mitjana i alta muntanya, i als Països Catalans també és present a l'hivern, se'l pot atreure fàcilment cap a menjadores, sobretot els anys de més fred. S'alimenta d'insectes, aranyes, i fruits secs, que pica amb el bec per trencar-los.

Jo vaig fotografiar l'exemplar de la foto a Olot, la setmana passada.

The Eurasian Nuthatch (Sitta europaea) is a little oird of about 14cm long, elongated and compact.

It has got a long, pointy, dark grey beak, and strong nails to climb trees. The tops of the woodpecker are bluish-grey, and the sides are reddish brown. It has got a dark stripe from the beak to the nape, and the lateral feathers of the tail are also black with white spots. They can only be seen when the bird is flying tree to tree, in its caracteristic undulating flight.

The woodpecker climbs the tree trunks up and down, spirally. So this little bird is one of the most contrasted birds we can see in it's natural habitat: the forest. It lives mainly in wild enviorments of upland and mountain. In Catalonia it is also present at winter, and can be easily to bird feeders, especially in colder years. It eats insects, spiders, and nuts that sinks with its beak to break them. Last week, I could photograph it in Olot.