Que comenci l'acció! -Bring the action!

He promès a una amiga que si feia una foto d'un

lluer on es veiés l'espècie la penjaria, així que

algun dia s'ha de fer

I've promised a friend that if she could take a photo 

of a Siskin I'd post it.Here it is, some things 

just have to be done.

El dijous vaig veure la primera oreneta cuablanca de l'any! I què passa? Doncs que l'hivern ja s'ha acabat. El temps segueix igual, però ja es nota que arriba la migració (i la feina)! Per mi, el que marca l'inici d'aquesta estació són l'arribada de la primera oreneta, el primer còlit i el primer milà. Ja fa dies que els tords no paren de cantar, les gavines han començat a mudar i les cogullades també comencen a buscar parella. M'encanta aquesta època, quan ningú nota la primavera a part dels ocells, i tothom qui els sap observar.

Tot això fa venir ganes de sortir a veure la situació, però he passat unes setmanes ocupadíssimes...per sort, entre ahir i avui he aconseguit trobar unes hores per sortir a veure què es movia. Les últimes titelles, els darrers pardals de bardissa...i les primeres rapinyaires migradores! A les fotos podeu veure un resum d'espècies!

Aegithalos caudatus

Turdus philomelos

Adorable! -Such a cutie <3

I saw my first Sand Martin of the year two days ago! That means winter is over (yay)! The weather is still quite cold here, but I can feel migration (and I can feel the work it means too). For me, the first sighting of Sand martin, Black kite and Northern wheatear mark the beginning of spring. During the last weeks, songies haven't stopped singing, gulls have started to change their plumage, and Crested larks have been looking for a partner. I love this time of the year, when no one feels the spring apart from birds and birders. I've spent some weeks without even patch birding, due to the exams, birthdays and various other stuff, and that can be really stressful, so I managed to get out yesterday's evening. I chaught up with the last Meadow pipits and Dunnocks...and the first migrant raptors! Here's some of my photos.

L'arribada de la primavera també vol dir treure la menjadora, que aquest any ha tingut més èxit que l'any passat. Majoritàriament hem tingut caderneres, pardals, pit-roigs i mallerengues, i de vegades es barallaven pel menjar, i la veritat és que era força graciós...En fi, durant l'hivern he estat censant les caderneres i la resta d'ocells a certes hores, i ara he fet aquesta gràfica, per veure una mica en quines hores hi ha més activitat a les menjadores. Sincerament, creia que els matins triomfarien, però els resultats diuen que com més avança el dia, més ocells. El que és segur és que les menjadores atreuen els ocells fins molt a prop, i les fotos surten brutals!

The beginning of spring also means taking off the feeders, which, btw, have had much more success than last year. I've had tons of European goldfinches, some Robins and also few Tits and House Sparrows. Goldfinches have been fighting for the food all winter, and that was ridiculously hilarious tbh. Anyway, I've been counting the number of birds at different hours (nearly) every day this winter, and I've made a fancy-looking (or not so fancy) chart which shows the hours with more activity. Tbf, I thought that the highlight would be at the early morning, but it looks like the hours after midday are the best ones for feeders. To have at least one brings the birds close to you, and the photos just look so good!

Totes menjant al terra mentre una es monopolitzava la menjadora...
They were all eating at the floor while queen golfinch was at the feeder...

Mireu la seva pàgina clicant la foto

Visit their website by clicking here

Per acabar, d'aquí a molt poc (just quan jo vaig a Itàlia!) hi ha la competició "Champions of the Flyway", i un equip de Next Generation Birders participarà per recollir diners per la conservació de les aus a Xipre. Espero que l'esforç recompensi i que sigueu els guanyadors, molta sort! També he vist que hi ha un equip català, així que també els desitjo sort!

FYI, The Champions of the Flyway is a cometition that will run in a few weeks (Yay I'll be in Italy by then), and its aim is to raise money for bird conservation in Cyprus. A team of four Next Generation Birders is taking part, so I wish them a lot of luck and I really hope they win! I've seen there's a catalan team too, so I wish them a lot of luck too!

Ànecs americans! -It's all about the yanks!

Avui, entre tramuntana i nervis, he anat a veure el morell de collar i el xarxet americà que s'estan observant als aiguamolls, a més de fer un altre intent pel pigmeu. Aquests dos ànecs són uns migrants rars originaris d'Amèrica, que rarament apareixen aquí. El xarxet americà seria la variant americana del xarxet comú, tal com indica el seu nom, i durant molts anys n'ha estat considerat una subespècie. Pel que fa al corb marí pigmeu, es tracta de la primera observació per Espanya.


Com que tots semblen habitar entre els aguaits del Bruel i la Massona, m'hi he volgut arribar ràpid, no fos cas que perdés les rareses. I gairebé corrent, sense tant sols entrar a cap altre aguait, ja era a la porta del Bruel. Sense poder esperar més he entrat, i ja hi havia un munt de gent molt ben equipada buscant els ocells. Tothom buscava atrafegadament, i jo he fet el mateix. Només han calgut esperar uns minuts, i a una punta de l'aguait algú ha cridat "El carolinensis! L'he trobat!". Com es pot imaginar, tot l'aguait ha estat envaït pel caos, tothom girava els telescopis, i preguntava on era el xarxet rar. Després d'uns 30 segons de pànic i de seguir les vagues indicacions que m'arribaven, a l'estil de "darrere els cullerots!" (tot estava ple de cullerots), o "al fons!", l'he localitzat: xarxet americà, Anas carolinensis, directe des d'Amèrica. El xarxet americà és inconfusible, i eufòria seria la paraula per descriure el que he sentit.

Anas carolinensis <3

La tramuntana, els nervis del moment i la dificultat de trobar espai han dificultat fer bones fotografies, però tampoc estan tant malament, no?

L'ànec s'ha deixat veure durant 1 o 2 minuts, potser no tant, i després ha nedat cap al darrere l'encanyissada, en un punt que només es veu des de la Massona. Sí, tocava anar cap allà. He sortit corrent de l'aguait, després de donar gràcies a la noia que havia localitzat la raresa, i, després he fet camí fins a la Massona. Us prometo que mai m'havia semblat tant llarg...He entrat a l'aguait, que estava buit. Des d'allà, i amb una visió millorada però una tramuntana fortíssima, no he pogut re-localitzar el xarxet. Ja l'havíem vist prou. En canvi, repassant tots els ànecs, he localitzat el també tant buscat morell de collar (Aythya collaris), entre les canyes, i en un punt impossible de detectar des del Bruel. M'he sentit molt bé per localitzar-lo sense absolutament cap ajuda! S'ha deixat veure molt bé durant més de 20 minuts, i és un dels ànec més increïbles que he vist!

El morell tenia plomatge impecable, i era humanament impossible deixar de mirar. Al cap d'una estona bastant llarga, la resta d'observadors han arribat, i després d'explicar on era l'increïble morell americà, he intentat localitzar el pigmeu, tant des de la Massona mateix com durant molta estona al Bruel, però no s'ha deixat veure. Tot i això, els dos ànecs americans han valgut la pena, i no puc estar més satisfeta!

A més, hi ha hagut altres observacions, ja de camí de tornada (més tranquil·lament). Destacaré 6 oques egípcies (Alopochen aegyptiaca), 4 ànecs cuallargs (Anas acuta), uns quantes morells de plomall (Aythya fuligula) i 2 repicatalons (Emberiza schoeniclus), mascle i femella, que han volat just per davant meu al sortir del Bruel.

En resum, dos bimbos raríssims. Només de pensar en tots els quilòmetres que han volat per arribar aquí, l'únic que puc dir que m'encanten les espècies americanes!

¿Dónde está Wally? Where's Wally?

I've been birding today, or maybe twitching would be a more appropiated word. Twitching is like a risk activity sometimes, at least for my camera! It was so windy today it nearly flew away...Anyway, I went to the PNAE natural protected area today, to twitch a pair of rare yanks that have been seen during the last days. The two megas are the Green winged-teal (Anas carolinensis) and the Ring-necked duck (Aythya collaris). I also tried to get pygmy corm another time. You have to walk quite a lot to get where the rarities have been seen, so I hurried because I didn't want to miss them. 

Nearly running, I went to the correct hide and with less than an hour I was there, prepared to enter and face the yanks (and the pygmy). There were a lot of birders already, all them with great scopes and fancy cameras, and I made place between them. I started looking for any of the rarities, as everyone else. I didn't even have to wait a minute when someone shouted "The carolinensis! I've found it!". As you can imagine, the chaos appeared, and everyone turned their scopes to the same direction at the same time. During 30 seconds of panic I tried to follow the vague directions the other twitchers gave me, just like "behind the Shovelers!" (there were Northern shovelers everywhere) or "over there!". Then, I could see that beast clearly: Green winged-teal, Anas carolinensis, coming directly from America. Its ID is unmistakable, and I felt incredibly euphoric!

The strong wind, the hand-shake and the difficulty of finding space didn't allow me to get reeeally good photos, but I'm still happy.

The duck showed during 1 or 2 minutes, or even less, and then it swam behind some reeds, and it was impossible to follow from the hide I was. So yep, time to move. I went out of the hide running, after thanking the woman who found the teal, and I headed to the next hide. I promise it has been the time I've found the way so long. When I finally got there, I had a far better vision, but the wind was even stronger. I couldn't re-locate the yank teal, but I spotted the Ring-necked duck between the reeds. It was impossible to see it from the other hide, and it felt so good to spot it without any help! It was incredibly amazing, one of the most awesome ducks I've ever seen.

Aythya collaris!

Its plumage was perfect, and it showed so well it was humanly impossible to stop looking. After a loong time, the rest of birders came, and I showed them where the duck was. Then I tried to spot the pygmy corm, from both hides during a long time, but it didn't show. However, the two yank ducks have been worth the moring, and I can't be happier!

In addition, I saw other stuff too while I came back, more quietly. I'll highlight 6 Egyptian geese (Alopochen aegyptiaca), 4 Northern pintails (Anas acuta), some Tufted ducks (Aythya fuligula) and 2 Reed buntings (Emberiza schoeniclus), male and female, that flew over me just when I got out of the hide where I saw the teal.

To sum up: two mega lifers. When I think of all the miles they have flown to get here, all I can say is that I love yanks!

Les dues fotos originals on podeu veure millor les rareses que en el collage.
The original photos where you can see the two megas better than in the collage.

Començant la llista de l'any! -starting the year list!

La prova que per fi l'he vist!
The record shot that proves I've seen one!
(Rallus aquaticus)

El dia 1 de gener vaig fer una passada pels Aiguamolls, a veure si tenia sort i veia el corb marí pigmeu, però aquest no va aparèixer. Pel que em van dir, s'havia deixat veure durant les primeres hores de llum del matí al dormidor del Bruel, però llavors jo encara dormia. Sempre es pot intentar un altre dia. Tot i això, per haver sortit de casa amb la llista de l'any a 0 (o gairebé), la cosa va anar bastant bé. Cal dir que només entrar al parc vaig veure un rascló (Rallus aquaticus), espècie que tenia a la llista que vaig fer la passada entrada (la d'ocells que haig de veure sí o sí i aviat)!




També cal destacar un grup d'unes 20 grues (Grus grus) -que va passar volant i cantant per sobre nostre per la zona dels primers aguaits, deixant-se fer molt bones fotos-, un cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), una arpella (Circus aeruginosus) i uns quants ànecs blancs (Tadorna tadorna).

En resum, la llista de l'any ja té 54 espècies, un bon començament, tot i l'omissió del meu objectiu principal, el pigmeu. El primer ocell de l'any va ser l'estornell vulgar (Sturnus vulgaris), per cert, i el primer que vaig fotografiar l'oca vulgar (Anser anser)!

Grus grus

El grup sencer -the whole group

 

Dama dama

 On the 1st I went to the Aiguamolls de l'Empordà nature park, to try to twitch a pygmy cormorant, but it did not appear. Another birder told me he had seen it during the early hours of the morning, but I was still sleeping then (dissapointed at myself). Well, I guess I can always try another day. However, when I left home my year list was at 0 (or almost), and things went pretty well. I need to say that just when I was entering the park I saw a Water rail (Rallus aquaticus), a species that I had wrote down on the list I made at the last post (the species I have to see this year or go home)!

The other highlights were a group of about 20 cranes (Grus grus) -which we saw flying over us and singing near to the first hides, allowing me to take quite great photos-, a Great crested grebe (Podiceps cristatus), a Marsh Harrier (Circus aeruginosus) and a few Common Shelducks (Tadorna tadorna).


So kicking the yearlist off with 54 species, I think it's a good start despite not seeing my principal objective, the pygmy corm. Btw, the first bird I saw this year was the Common starling (Sturnus vulgaris), and the first one I photographed was the Greylag goose (Anser anser)!

No he pogut evitar penjar-la -és adorable! Sorry, couldn't resist posting it -so cute!
(Erithacus rubecula)

Resum 2014! -2014 summary!

Acabant l'any observant mascarells i xatracs des del passeig de l'Escala, portats per la mala mar, he fet un resum de tot el que he pogut veure aquest 2014. He fet tres llistes. En les llistes de les millors espècies, he pensat que estaria bé deixar una mica (no gaire) de banda el meu instint natural de posar per davant les rares i contar els ocells que, realment, m'han fet disfrutar més veient-los, ja sigui pel seu plomatge increïble, el seu comportament o simplement per un alt nombre d'individus. Això mateix he fet en la llista dels ocells que no he pogut veure, tot i haver-ho intentat molt. En aquesta hi he afegit les fallades més "èpiques" de l'any. Allò de fer una hora de viatge i arribar a lloc i que et diguin que ja ha marxat... A l'altra llista, hi he posat les espècies que més vull veure el 2015, agrupades en dos grups: les que són tant vergonyosament comunes que si segueixo un altre any sense veure m'hauré de tornar a plantejar la manera com intento veure ocells, i les que són bastant o molt rares però tampoc impossibles.

Bon Any Nou i bones observacions per aquest 2015!!

Llistes finals:
Llista total: 219
Llista de l'any: 198
Llista del patch de l'any: 117 (una mica millor que l'any passat!)

Finishing the year with the shighting of two gannets and some terns in l'Escala, brought by the storm, I've made a summary of what I have been able to see this 2014. I've done three lists. To make the "greatest birds" list, I thought it would be cool to forget for a moment (just for a moment) my natural instinct of writing the rarest birds first, and count the species that made me enjoy a lot, either for their incredible plumage, behavior or simply a high number of individuals. I have done the same with the "most epic dips" list. In this one, I've included the birds that I couldn't see, even trying really hard. You know, dipping is one of the hardest things of the birding world... At the last list, I've wrote the species I really want to see next year, in two groups: the ones that are so shamefully common that if I spend another year without twitching I'll have to find another way of birding, and the ones that are quite or really rare, but still not impossible to see.

Happy New Year and good birding to all!!

Final lists:
Life list: 219
Year list: 198
Patch year list: 117 (pretty better than last year!)

Troballes locals - Patch birding

Espolla!

Una cogullada vulgar, molt fotogènica! A Crested Lark showing really well!

Al cap de mesos d'esperar aquest clima hivernal que no acabava d'arribar, les plujes i els vents de les últimes setmanes han arribat i han arrossegat també bastants ocells aquí al Pla de l'Estany.

Durant aquestes últimes setmanes no he tingut la oportunitat de veure cap raresa hivernal, però mentre reso i miro ornitho cada dia com una obsessionada perquè el corb marí pigmeu (Microcarbo pigmeus, primer per Catalunya i Espanya, realment impressionant!) que s'està veient els Aiguamolls no desaparegui per sempre abans de que trobi un dia per anar-lo a veure, he aconseguit trobar moments per voltar per la zona on visc a veure què s'hi veia. No he sortit d'aquella àrea d'uns 3km quadrats que en anglès anomenem patch, però he afegit algunes espècies a la meva patch list, just abans d'haver de fer el recompte de Cap d'Any i veure si he superat la meva anterior llista. Algunes probabilitats més d'èxit personal, suposo.

Dons bé, la meva bonica àrea inclou diferents zones de l'Estany de Banyoles i de la platja d'Espolla, un estanyol temporani que es va omplir i va quedar genial amb la llevantada de fa uns dies. El migdia que va deixar de ploure, just després de sortir de l'insti i sense ni passar per casa, ja era allà a veure com havia quedat l'estanyol. Tot tranquil, no hi havia ningú, i vaig veure una quantitat destacable d'ocells: esplugabous (Bubulcus ibis), un martinet (Egreta garzetta), ànecs collverds (Anas platyrhynchos) -sempre em queixo dels ànecs, perquè solen ser els únics ocells que veig, però, a dir la veritat, són genials-, un bernat pescaire (Ardea cinerea), diversos gaigs (Garrulus glandarius), cueretes blanques (Motacilla alba), dos esparvers (Accipiter nisus)...i a més, un conill de bosc i tres talpons (uns rosegadors que encara no havia aconseguit veure abans aquest any). L'endemà ja no va ser tant tranquil. A la mateixa hora, allò semblava la Rambla de Girona. Gent amunt i avall buscant "papus" (volien dir triops, -Triops cancriformes-, suposo, presents a la bassa) i fent fotos amb el mòbil havien espantat tot rastre d'ocells (a part dels sempre presents collverds, és clar).

Quan van haver passat el segon i el tercer dia des de la pluja, tot va tornar a la normalitat i, bàsicament, les espècies destacades han sigut el cotoliu (-Lullula arborea- una ventada n'ha portat nou avui davant de casa), l'àliga calçada (-Hieraaetus pennatus- si la veus volar a tres metres sobre teu impressiona!) i l'agró roig (Ardea purpurea).

Esplugabous     Cattle egret 

After moths of waiting for some kinda cold weather that didn't seem to arrive, the winds and rains of the last weeks have arrived and also dragged some birds here in Banyoles, Catalonia.

During the last weeks I haven't had a chance to see any winter rarities, but while I pray and I check ornitho.cat (a catalan site like eBird) out every day as obsessed to make sure the Pygmy Cormorant (Microcarbo pigmeus, first record for Spain and Catalonia, truly a mega!) that is being seen at the Aiguamolls de l'Empordà nature park doesn't fly away forever before I finally find a day to go and twitch it, I managed to bird around my patch. I've ticked some species on my patch list just before New Year's, I guess it gives me more chances to get a higer number of species than last year!

Well, my beautiful patch includes the Banyoles Lake and Espolla, a temporary lake near my home, which, btw, has been filled and looks great. The same day it stopped raining, I managed to get to Espolla just before leaving from high-school, without even going home, to see how the pond looked. Everything was quiet, and I saw a remarkable number of birds: Cattle egret (Bubulcus ibis), a Heron (Ardea cinerea), Mallards (Anas platyrhynchos) -I always complain about them, cause they are usually the only birds I see, but tbh, they are awesome-, a Little Egret (Egreta garzetta) several Eurasian jays (Garrulus glandarius), some White Wagtails (Motacilla alba ssp. alba), two Sparrowhawks (Accipiter nisus)...and also an European rabbit and three Voles (a kind of rodents that I hadn't seen before this year). The next day it wasn't that quiet. There was a lot of people up and down looking for what they called "weird insects" (I guess they meant Triops -Triops cancriformes-, which can be found all around the pond) and taking photos with their phone had scared every single bird (apart of the always present Mallards).

After two days of complete caos, everything was normal again and I've seen a lot of birds. The highlights have been Woodlark (-Lullula arborea- the wind has brought seven of them just next to my house today) Booted eagle (-Hieraaetus pennatus- they look impressive when they fly three meters above you!) and Purple heron (Ardea purpurea).

El cotoliu té un dels millors plumatges que he vist...
The Woodlark has one of the best plumages I've ever seen...

Cadernera European Goldfinch

Espectacle aeri de tardor

Ahir va ser el Dia mundial dels ocells, com molts ja deveu saber, i, tot i que no vaig tenir temps d'anar als Aiguamolls tal com m'hauria agradat, vaig aconseguir algunes fotografies molt espectaculars, des de la finestra de casa! 

De bon matí, un estol d'estornells (Sturnus vulgaris) -que han arribat en massa fa poc- volava per sobre el camp de girasols que tinc a pocs metres de casa, fent increïbles figures al cel. Però l'autèntic espectacle va arribar quan dos aligots comús (Buteo buteo) van començar a intentar caçar-los al vol. Vaig anar de seguida a buscar la càmera, i les fotos són les que podeu veure a l'esquerra!

Els cables elèctrics no són gaire estètics, però no els vaig poder evitar a les fotos...

Maybe some of you already know it, but yesterday it was the World Birds Day. I didn't have time to go birding in a nature park as I wanted, but I took some really amazing photos from my house window!

When I got up, a huge flock of Common starlings (Sturnus vulgaris) -which have arrived some weeks ago- was flying over a sunflower field next to my house. There were about a hundred birds and that was incredible. Then, two Common buzzards (Buteo buteo) arrived, and the spectacle started. They were trying to catch the starlings while flying, and I ran for my camera. I took a ton of photos, but the ones you can see next to the text were some of the best!

The power lines aren't really pretty, but I couldn't avoid them in the pics...