Lanius pallidirostris

En començar les vacances de Setmana Santa, i donat que en els darrers dies s'havia reportat la presència d'un Lanius m. pallidirostris (variant central asiàtica del botxí meridional, el Lanius meridionalis), hem aprofitat per fer una escapada cap al Baix Empordà.

Es tracta d'un ocell subjecte a força discussió científica, ja que es troba entre la categoria de subespècie i la d'espècie. Típic d'hàbitats oberts i més aviat secs, igual que el botxí meridional, prefereix àrees amb cables o arbustos elevats des d'on observar el terreny per caçar. L'individu de l'Empordà s'està en una zona amb plantacions de pomeres, molt adient per a aquesta espècie.

Només d'arribar hem pogut veure el botxí de lluny, però ha desaparegut de seguida i no l'hem pogut re-localitzar fins una bona estona després. L'ocell, molt confiat, havia caçat i estava alimentant-se en una branca alta. La projecció primària, el pit rosat i el blanc extens en les primàries es veien clarament, així com el bec lleugerament més gros que en el botxí meridional. Potser degut a la llum del dia, però, semblava més fosc, especialment del ventre, fet que m'ha fet dubtar amb la identificació, ja que el pallidirostris té un aspecte general pàl·lid. A més a més del botxí, hem vist limícoles i una gran quantitat de passeriformes a la zona, com el passarell (Linaria cannabina) o el gratapalles (Emberiza cirlus).

En conclusió, bons resultats del dia tot i el mal temps, ja que la pluja ha fet més difícil aconseguir fotos.



This month, a Steppe grey shrike (Lanius m. pallidirostris) was reported in the north of Catalonia, being a very rare sighting for the country. Thanks to the break from college this week, there was a twitch opportunity and I took it. This morning, we headed to the area where the bird has been being reported during this week.

The taxonomical situation of the Steppe grey shrike is complicated, being in some cases classified as a species and in some others as a subspecies of the Southern grey shrike (Lanius meridionalis). Both are characteristic of open dry habitats with high perches where to stay and look for their prey. Here in Catalonia, the individual that is being observed is staying in an area with different apple tree plantations, which are ideal of it.

We could catch a glimpse of the bird just when arriving, but it quickly disappeared and we couldn't see it again until much later. The bird was really reliant on people and even if a car or a bike passed by, didn't seem to be too bothered while feeding on a high branch. The large primary projection and the amount of white on its primary feathers, as well as the rose-coloured patch on its chest and relatively larger beak than the Southern grey shrike were clear. Still, perhaps due to the weather and light, the bird seemed darker than it should, making me hesitate on whether I was getting the identification right. Apart from the shrike, we saw a few waders and a bunch of passeriformes around the area, such as the Common linnet (Linaria cannabina) or the Cirl bunting (Emberiza cirlus).

All in all, such a great and successful day out in the field, despite of the bad weather conditions (which definitely made photography harder though).

Sylvia Banyoles

Amb l'última sessió el dia 6 de febrer, a Banyoles queda tancat el projecte Sylvia d'hivern d'anellament d'ocells d'aquest any. El Sylvia és un programa de l'Institut Català d'Ornitologia que té des de fa 18 anys una estació a la Font de la Puda (Banyoles) gràcies al grup Limnos i la seva dedicació.

Aquest hivern hi ha hagut algunes captures destacables, incloent el pinsà mec (Fringilla montifringilla), el tord ala-roig (Turdus iliacus), el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) i el pica-soques blau (Sitta europaea). D'aquest darrer sembla que se n'han establert uns comptats individus a la zona.

Vaig poder assistir a l'última sessió de l'hivern, on vàrem agafar, com a més destacats, tres bruels (Regulus ignicapilla) i un pinsà mec. Moltes gràcies a l'equip, desitjo poder prendre part de l'anellament en més ocasions durant les sessions de primavera!

Fotos:  Regulus ignicapilla i Fringilla coelebs


Last Saturday, the local environmentalist group in my town (they're called Limnos, check them out here) finished the last of this year's winter ringing sessions for a project which has been being developed here for 18 years now. The Sylvia ringing project aims to keep count of the bird populations all across Catalonia and is supported by the EURING organization, which organizes ringing throughout Europe.


This winter some remarkable species have been ringed, including the Brambling (Fringilla montifringilla), the Redwing (Turdus iliacus), the Eurasian bullfinch (Pyrrhula pyrrhula) and the Eurasian Nuthatch (Sitta europaea). A small group of Nuthatches now seems to have established near the ringing spot.

I could take part in the last session for the winter and the highlights were three Common firecrests (Regulus ignicapilla) and a Brambling. I'm very thankful to the team, and I look forward to being able to go to more sessions when the spring round starts!

Photos:  Regulus ignicapilla and Fringilla coelebs

Delta de l'Ebre

   

Durant les vacances de Nadal vaig passar uns dies al Delta de l'Ebre juntament amb uns companys. Feia molt de temps que no hi anava i va ser una molt bona experiència poder ensenyar part del que sabia a amics amb ganes d'aprendre. Tot i que l'última vegada que hi vaig anar era petita, en tinc el record molt clar. Penso que en aquesta segona visita vam trobar un Delta que, tot i les adversitats a les què s'enfronta actualment i la situació desastrosa de plaga de cargol poma que va destacar sobretot el passat estiu, segueix fort i acollint una gran varietat d'espècies.

  

Circus aeruginosus

Egretta garzetta

Així doncs, el parc està generalment en bones condicions i molt actiu a nivell d'ocells. Al ser molt extens, però, apareix una dificultat en moure's d'un punt d'interès a l'altre. Tot i això, com que és una zona d'observació popular, els millors llocs i estanys estan perfectament identificats, fet que facilita les coses.

Nosaltres vàrem visitar la zona de la Tancada i l'Encanyissada, al cor del parc. Ens hagués agradat poder recórrer la Banya i arribar també a l'Ampolla, però el poc temps de què disposàvem no ho va permetre. Tot i això, van ser uns dies destacables i m'encantaria tornar al Delta aviat. El paisatge característic i la quantitat d'ocells que s'hi troben el fan un indret del que mai em cansaria. Vam tenir la sort de veure un arc de Sant Martí sobre els aiguamolls, i les fotos son increïbles.

  

Remiz pendulinus

Plegadis falcinellus

Vam poder observar totes les espècies hivernants més recurrents, i també algunes que aquí al Gironès són una mica més escasses però que allà vam veure diferents cops durant el dia, com el teixidor (Remiz pendulinus) o el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis). Ens va sorprendre positivament l'elevadíssim nombre de capó reial (Plegadis falcinellus), arpella comuna (Circus aeruginosus) i martinet blanc (Egretta garzetta) present a la zona, així com la varietat de limícoles.

Estols de desenes de capons ens van sobrevolar tot el dia i tampoc no van faltar els roquerols (Ptyonoprogne rupestris), blauets (Alcedo attis) flamencs (Phoenicopterus roseus), cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), agrons blancs (Ardea alba) i territs menuts (Calidris minuta) i variants (Calidris alpina), entre altres.

Plegadis falcinellus // Actitis hypoleucos // Saxicola rubicola // Phylloscopus collybita // Podiceps cristatus

During the winter break from uni I was able to visit the Delta de l'Ebre natural park in Catalonia with some friends. It had been a long while since I last was there, so it was great to be back and also able to teach my friends, who were all willing to learn, more about birding. Last time I visited the park I was really young, but I still have a clear memory of it. I think it's fair to say that despite all the difficulties that it's facing and the extreme plague of Pomacea which was particularly disastrous last summer, a birds still block there for the winter, which makes me proud to say. As said, the area is in good shape and is definitely a fantastic birding spot. The only problem we encountered was related to transport, since the park is big and moving around can be difficult. Even though, since it's a popular place for bird-watching, the best spots are well-known, which makes everything much easier.

Alcedo attis

We visited two of the most relevant sports in thesouth of the park (called la Tancada and l'Encanyissada, in Catalan) . We would have enjoyed being able to go further and see more places, but we didn't have a lot of time so had to choose. Still, it was an incredible experience and I am looking forward to visiting the area again soon. The characteristic scenery and the huge number of birds present make the park a place I could never get tired of. We were lucky enough to see a rainbow form over the wetlands, which made the perfect photo.

We were able to see all of the most present wintering species, and also some others which are not as common where I live but appeared more than once there. Examples are the Eurasian penduline tit (Remiz pendulinus) and the Black-necked grebe (Podiceps nigricollis). We were positively surprised by the amount of Glossy ibis (Plegadis falcinellus) Western marsh harrier (Circus aeruginosus) and Little egret (Egretta garzetta) individuals present. We also encountered a large variety of waders, and even though most of them were far from the sighting hides identification was possible with the right equipement.

Flocks of tenths of ibis flew around all day, and we could also see Eurasian crag martins (Ptyonoprogne rupestris), Common kingfishers (Alcedo attis) Greater flamingos (Phoenicopterus roseus), Great crested grebes (Podiceps cristatus), Great egrets (Ardea alba), Little stints (Calidris minuta) and Dunlins (Calidris alpina), to name some.

Aiguamolls de l'Empordà

Aprofitant el pont dels últims dies, avui ha estat possible una escapadeta als Aiguamolls de l'Empordà, i el matí ha valgut moltíssim la pena tot i la fred. Començat aviat, hem tingut temps de fer el recorregut fins a l'aguait del Bruel, observant tota classe d'hivernals, des de la comuna titella (Anthus pratensis) a l'esperat durbec (Coccothraustes coccothraustes). Després d'una bona estona esperant, hem aconseguit una foto entre les branques.

Les oques vulgars (Anser anser), els ànecs grisets (Anas strepera), xiuladors (A. penelope) i xarxets (A. crecca) omplien els estanys com cada hivern. Destacant la observació de cinc blauets (Alcedo attis) i d'una trentena de grues (Grus grus), hem pogut fotografiar també espècies com el teixidor (Remiz pendulinus) i el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis).

El repicatalons (Emberiza schoeniclus), espècie lleugerament en declinació respecte els altres anys, també era present, com l'agró blanc (Casmerodius albus) i el flamenc (Phoenicopterus roseus).

Al Matà, eren presents límicoles típiques dels mesos freds com el territ variant (Calidris alpina), el becadell comú (Gallinago gallinago) i la fredeluga (Vanellus vanellus).

A més a més, hem vist una àguila calçada (Hieeraetus pennatus) en fase clara just al moment de sortir del parc, una bona manera d'acabar la jornada!

Since I've had a few free days from college this week, I've been able to have a quick visit to the nearest natural park today (Aiguamolls de l'Empordà - Catalonia). Despite the low temperatures, it was definitely worthwhile. Starting bright and early, we followed the route being able to see all types of wintering species, from the fairly common Meadow pipit (Anthus pratensis) to the beautiful Hawfinch (Coccothraustes coccothraustes), which I was so waiting for this year.

After having to wait some time for it to come out, we could take a photo of one between without branches in between.

Greylag geese (Anser anser), Gadwalls (Anas strepera), Eurasian wigeons (A. penelope) and Eurasian teals (A. crecca) filled the wetland as every winter. Highlight sightings were those of five Common kingfishers (Alcedo attis) and more than thirty Common cranes (Grus grus), and we could also photograph an Eurasian penduline titmouse (Remiz pendulinus) and a couple of Black-necked grebes (Podiceps nigricollis). The Common reed bunting (Emberiza schoeniclus), a species which appears to be slightly declining in comparison with past years, was also present today, as well as the Great egret  (Casmerodius albus) and the Greater flamingo (Phoenicopterus roseus).

When it comes to waders, seasonal species such as the Dunlin (Calidris alpina), the Common snipe (Gallinago gallinago) and the Northern lapwing (Vanellus vanellus) appeared.

Finally, we saw a Booted eagle (Hieeraetus pennatus) in its pale phase just when leaving -such a fantastic way to wrap up the day!

Turdus pilaris

Fringilla coelebs

Turdus pilaris

La griva cerdana (Turdus pilaris) és un ocell migrador que passa els estius i cria al nord d'Europa, i durant l'hivern alguns exemplars baixen cap al sud. És llavors quan n'apareixen arreu, representant l'arribada del fred. Aquest any n'han arribat unes poques a la meva zona, així que he pogut afegir aquesta joia nòrdica a la llista d'espècies vistes a prop de casa! La foto ve acompanyada d'una altra d'aspecte igualment hivernal d'un pinsà comú (Fringilla coelebs), espècie molt present durant els mesos d'hivern en tota àrea rural.

The Fieldfare (Turdus pilaris) is a migrant species which spends most of the year and breeds in the north of Europe, flying to warmer areas in the south during winter. Then some individuals appear around my region, representing, at least for me, the definitive start of the winter season. This year we've been lucky enough to have at least three individuals near, so I could add this nordic beauty to my patch list. I attach another equally seasonal photo of a Common chaffinch (Fringilla coelebs), which are really common during winter in all rural areas.

ESSYI

Durant les dues últimes setmanes de Juliol vaig tenir la oportunitat de participar al Environmental Studies Summer Youth Institute a Geneva (Nova York) gràcies al programa Joves i Ciència, finançat per la Fundació Catalunya La Pedrera. Voldria donar les gràcies a tots els responsables tant del JiC com de l’ESSYI, ja que, any rere any, fan possibles experiències com aquesta.

L’objectiu del programa és presentar el concepte de conservació a estudiants joves des de diferents perspectives. És per això que incloïa classes d’economia, filosofia i política, totes orientades a la preservació del planeta, els problemes associats a ella i les seves possibles solucions. El projecte es duu a terme als Finger Lakes, a l’estat de Nova York. La segona setmana, però, consistia en una acampada al parc natural dels Adirondacks, d’història i ecosistema tant increïbles com complexos. Es tracta, de fet, del parc natural més gran d’Estats Units, amb 46 cimes i 32000 metres de rius i corrents. La seva biodiversitat és extremadament rica. Les espècies més representatives d’ocells són la calàbria grossa (Gavia immer) i el pigarg americà (Haliaeetus leucocephalus). La calàbria és, en realitat, la principal espècie marcadora de la qualitat de l’aigua al parc, ja que els nivells de mercuri en la sang de l’ocell són també una mostra dels nivells en l’aigua. Altres espècies rellevants són l’ós rentador (Procyon lotor), el cérvol de Virgínia (Odocoileus virginianus), el porc espí nord-americà (Erethizon dorsatum) i l’ós negre americà (Ursus americanus). S’estan duent a terme programes de reintroducció per l’ant (Alces alces), el llop (Canis lupus) i el linx canadenc (Lynx canadensis) per a intentar salvar les poblacions amenaçades d’aquestes espècies autòctones.

Mniotilta varia

Bombycilla cedrorum

Colaptes auratus

Buteo lineatus

Cianocitta cristata

Tyrannus tyrannus

Durant el viatge, vaig tirar un total de 2044 fotos, fer al voltant de 40 bimbos, visitar un munt de localitzacions úniques i conèixer 35 persones increïbles. Vaig començar a observar ocells el primer dia només d’arribar a través de la finestra de l’habitació a la universitat, ja que el jet-lag no em deixava dormir. Llavors vaig poder veure ja algunes de les espècies més típiques en jardins, com el picot escapulari (Colaptes auratus), la mallerenga capnegrea americana (Poecile atricapillus) i la bosquerola groga (Setophaga petechia) –aquesta última va ser difícil d’identificar d’entre tots els mosquiters d’Amèrica, dels quals no n’havia vist mai cap (i després d’un vol de 8 hores i no dormir). Com que el campus era al costat d’un gran llac (Seneca Lake), ocells com el bernat americà (Ardea Herodias) o la gavina de Delaware (Larus delawarensis) eren sempre presents. Vaig quedar positivament sorpresa per la població estesa d’àliga pescadora (Pandion haliaetus) i per com de freqüent era! 

Espècies constantment presents incloïen la griva americana (Turdus migratorius), la merla ala-roja (Agelaius phoeniceus), l'Spizella passerina i l’ocell sedós (Bombycilla garrulus). Així doncs, abans de marxar cap als Adirondacks, ja vaig poder veure i identificar un munt d’espècies al voltant del campus i durant les excursions. D’entre totes les observacions, les meves preferides van ser el tirà de l'est (Tyrannus tyrannus), el viri d'ull vermell (Vireo olivaceus), i el siàlid de l'est (Sialia sialis). La població d’aquest últim està actualment amenaçada bàsicament per culpa de la competència pels espais de cria que ofereix l’expansió del pardal comú (Passer domesticus), espècie invasora d’Europa. La observació més destacada va ser un martinet verd (Butorides virescens).

Durant l’acampada als Adirondacks, vam visitar el Lake Harris, el Horseshoe Lake i el Lake Hudson, on també vam dur a terme un estudi de l’aigua, la biodiversitat i el paisatge. A més a més, vam fer una ruta en canoa a través de les muntanyes, cosa que va proporcionar-nos no només la oportunitat de veure paisatges fantàstics sinó també una gran quantitat d’ocells. Entre ells, el meu preferit de tot el viatge: l’alció gegant nord-americà (Megaceryle alcyon). Va ser una llàstima no poder fer fotos mentre anàvem en canoa! Durant tot el viatge vaig anar veient les espècies americanes més característiques, com el pigarg americà (Haliaeetus leucocephalus), l'aligot d'espatlles roges (Buteo lineatus), el zopilot capvermell (Cathartes aura) o el xoriguer americà (Falco sparverius), com a exemples de rapinyaires.

Desmognathus ochrophaeus

Archilochus colubri

Butorides virescens!!!!

D’altra banda, també es va apreciar la presència del gall d’indi salvatge (Meleagris gallopavo), la calàbria grossa (Gavia immer), el corriol semipalmat (Charadrius semipalmatus) o el bec de serra mitjà (Mergus serrator). Tot i això, l’ocell que més ganes de veure tenia era el colibrí gorja-robí (Archilochus colubris). Mai no havia vist cap espècie de colibrí en estat salvatge i aquesta era comuna a la zona. Vaig passar els dies intentant veure’n, fins que finalment vaig aconseguir fins i tot fotografiar-los.

Altres espècies destacables van ser el papamosques fibi gris (Sayornis phoebe), la griveta bruna (Catharus fuscescens) i el jonc fosc (Junco hyemalis), en addició a un grup de bosquetes zebrades (Mniotilta varia). Els últims dies encara vaig poder afegir algunes espècies més a la llista, incloent el durbec de pit roig (Pheucticus ludovicianus), el pardal melòdic (Melospiza melodia) i l’oca de les neus (Chen caerulescens). Per acabar, no vaig poder veure una gralla blava americana (Cianocitta cristata) fins els últims dies, però al final va sortir!

En resum, el meu primer viatge a Amèrica va ser una experiència definitivament inoblidable, i estaré sempre agraïda al personal de l’ESSYI. Sense la seva passió i esforç res d’això seria possible. Espero que el programa es segueixi duent a terme durant molts anys més.

During the last two weeks of July, I had the chance to attend the Environmental Studies Summer Youth Institute in Geneva (NY) thanks to the Joves i Ciència program, funded by La Fundació Catalunya La Pedrera. I would like to thank all the JiC and ESSYI staff who make projects like this one possible every year. The aim of the program is to present the concept of conservation from different perspectives to young students. As an example, we were given economical, philosophical & political oriented lectures, all in relationship with the environment, the problems that concern it and their respective possible solutions. 

Larus delawarensis

Antheraea polyphemus

Sciurus carolinensis

Setophaga petechia

Sialia sialis

Sayornis phoebe

Pandion haliaetus

The whole project is developed in the unique location of The Finger Lakes, in Geneva (NY). The second week, though, consisted on a camping trip to the natural park of the Adirondacks, the history and ecosystem of which are as breath-taking as they are complex. The Adirondacks are, in fact, the largest natural park in the US, counting with 46 peaks and 32000 meters of streams and rivers. Its biodiversity is extremely rich, the most iconic bird species being the Common Loon (Gavia immer) and the Bald Eagle (Haliaeetus leucocephalus). The Loon is the principal water quality marker species, as the level of mercury in its blood can be representative of the levels in the water of the lakes. Other relevant species include the Racoon (Procyon lotor), the White-tailed Deer (Odocoileus virginianus), the North American Porcupine (Erethizon dorsatum) and the Black Bear (Ursa americana). Reintroduction programs for the Moose (Alces alces), the Gray Wolf (Canis lupus) and the Canada Lynx (Lynx canadensis) are currently under process, to try save the population of these threatened species found in declining population numbers.

I am truly grateful for the experience I could be a part of thanks to this program, in which I was challenged on a social, psychological and physical level. Living and working close to nature in an amazing environment, so far from home, made me see life from a different perspective. Also, I was lucky enough to be in a group of naturalists and students interested in nature, so I could spend a lot of time bird-watching and got help from an expert identifying the trickiest species (huge thank you to Professor Mark Deutschlander from the Howarth William Smith College!). It was such an awesome experience because nearly all of the species were different from the ones in Europe and therefore completely new to me. This is why I studied the whole Sibley’s guide before the trip (so I could be ready)!

For the trip, I took a total of 2044 photos, got around 40 ticks for my life-list, visited a hundred beautiful locations and met the most wonderful 35 people ever. I started looking for birds through the college’s room window the day I arrived as jet-lag wouldn’t let me sleep, and already saw some of the typical backyard birds, including the Northern Flicker (Colaptes auratus), the Black-capped Chickadee (Poecile atricapillus) and the Yellow Warbler (Setophaga petechia) –the last one got me puzzled trying to ID: America has a lot of warblers and I had never seen any of them (plus I was just off from an 8 hour plane ride).

As the HWS College (our residence for the stays) was next to the Seneca Lake, birds like the Great Blue Heron (Ardea Herodias) and the Ring-billed Gull (Larus delawarensis) where always around. I was also positively surprised by the large population of Osprey (Pandion haliaetus) and its widespread, common range!

Lithobates sylvaticus

Spizella passerina

Drosera rotundifolia: planta carnívora! / carnivorous plant!

Constantly present species included the American Robin (Turdus migratorius), the Red-winged Blackbird (Agelaius phoeniceus), the Chipping Sparrow (Spizella passerina) and the Cedar Waxwing (Bombycilla garrulus). Before leaving for the Adirondacks trip, I could already see and identify a bunch of new species around campus and during the different forest hikes we had, my favourites being the Eastern Kingbird (Tyrannus tyrannus), the Red-eyed Vireo (Vireo olivaceus), and the Eastern Bluebird (Sialia sialis). Its declining population has started a protection campaign which includes habitat preservation and bird-house setting projects. The cause of the threat is the competence the House Sparrow (Passer domesticus), an invasive species from Europe, offers, taking up most of the Bluebird’s nesting spaces. One highlight was the sight of an adult Green Heron (Butorides virescens).

Branta canadensis

 

  

 

Chen caerulescens

For the Adirondacks trip, I birded around the sites of Lake Harris, Horseshoe Lake and Lake Hudson, where we undertook a study of water, biodiversity and landscape. We also had a canoe trip across the mountains, which provided the sights of not only magnificent scenery but also some pretty rad birds, including my favourite one out of the whole trip: a Belted Kingfisher (Megaceryle alcyon). It was a shame not being able to use the camera while paddling on the canoe! During the trip I could get the perfect moments to birdwatch some of the characteristic American birds. Examples of raptors would be the Bald Eagle (Haliaeetus leucocephalus), the Red-shouldered Hawk (Buteo lineatus), the Turkey Vulture (Cathartes aura) or the American Kestrel (Falco sparverius). I also appreciated the presence of the Wild Turkey (Meleagris gallopavo), the Common Loon (Gavia immer), the Semipalmated plover (Charadrius semipalmatus) and the Red-breasted Merganser (Mergus serrator).

Even though, the bird I was most excited about was the Ruby-throated Hummingbird (Archilochus colubris), as I had never seen any species of hummingbird in the wild. I spent the days looking out for them until I could finally see and photograph a few individuals. Other remarkable species were the Eastern Phoebe (Sayornis phoebe), the Veery (Catharus fuscescens) and the Dark-eyed junco (Junco hyemalis), all along with a group of awesome Black and White Warblers (Mniotilta varia). During the last days of the trip I could still add a few more species to the list, including Rose-breasted Grosbeak (Pheucticus ludovicianus), Song Sparrow (Melospiza melodia) and Snow Goose (Chen caerulescens). In addition, I didn’t see a Blue Jay (Cianocitta cristata) until the very end!

Vireo olivaceus

Danaus plexippus

All in all, my first time in America was such a memorable experience that I will never forget. I am forever thankful for everyone in the ESSYI that made it possible; any of this wouldn’t have been possible without their passion and effort, and I really hope the program can continue being held for many more years.

Gavia immer