Final del 2018 i entrada al '19

Larus argentatus (Banyoles)

El final de l'any 2018 i inici del '19 han estat bons pel que fa a l'arribada de rareses i migrants interessants a Catalunya, des d'un territ fosc (Calidris maritima) als espigons de Barcelona a el gran nombre de mosquiters de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) que s'han detectat aquest any durant el període de migració d'aquests ocells. He pogut anar fent temps per anar a observar diferents espècies, i tot i que vaig fer tard amb alguna, també he tingut èxit en altres.

En primer lloc, a finals de l'any passat vaig poder fotografiar una oca de bec curt (Anser brachyrhynchus) que fa temps que s'observa als Aiguamolls de l'Empordà, sota la sospita que sigui escapada degut al seu comportament confiat. Tot i això, aquesta oca nòrdica no deixa de ser fantàstica d'observar aquí, tan còmoda entre les oques vulgars. La seva zona de cria natural es troba per Groenlàndia i Islàndia, i migra cap al sud a l'hivern.

Durant el període d'arribada dels inornatus, vaig poder fotografiar i gravar un exemplar trobat per en Gerard Dalmau a Banyoles, a la zona on normalment es fan els anellaments del projecte Sylvia (llàstima que no va coincidir!). El mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) es distingeix normalment pel cant, i és lleugerament més petit que el mosquiter comú (Phylloscopus collybita), amb una forma diferent degut al bec més petit i la cua més curta.

Els trets més característics són la cella evident i la banda alar en les cobertores grans i mitjanes, a més de les terciàries contrastades entre negre i groc. És un divagant oriental prou freqüent sobretot a l'octubre que sovint s'ajunta amb mosquiters comuns, i té un comportament molt actiu.

Finalment, cal destacar la presència de diferents gavians rars a l'estany de Banyoles, el gavinot (Larus marinus), el gavià argentat de pota rosa (Larus argentatus) i el gavià caspi (Larus cachinnans). Juntament amb el gavià fosc (Larus fuscus) fan que sigui molt interessant anar a observar els gavians a l'estany i intentar trobar els juvenils accidentals. El més excepcional és el L. marinus, espècie originalment de la zona des d'Escandinàvia fins a Groenlàndia i el nord del Canadà. És una mica més gros que el gavià argentat (Larus michahellis), tot i que l'exemplar de l'estany no era reconeixible tan per la mida sinó pel plomatge. Pel que fa als caspis, provinents més de l'Àsia, nord d'Àfrica i Orient Mitjà (crien als mar caspi i negre), n'hi ha hagut més d'un individu present. De lluny són diferenciables generalment pel cap més petit, postura més dreta i aspecte general més clar. L'argentatus es veu principalment per la muda, però la identificació de tots tres gavians requereix pràctica i paciència.

Larus marinus (al mig, primer pla) / (at the center)

Phylloscopus inornatus

Anser brachyrhynchus

The end of 2018 and the beginning of '19 have been a great period of time for birding in Catalonia, with the presence of a high number of rarities all around the territory. From a Purple sandpiper (Calidris maritima) in Barcelona to the influx of Yellow-browed Warblers (Phylloscopus inornatus) during the migration months of these birds, there have been plenty of interesting birds around. I've been trying to keep up with as many of them as possible, and here's a short resume of the last months.

In the first place, I could observe and photograph a Pink-footed goose (Anser brachyrhynchus) that was spotted at the Aiguamolls de l'Empordà Natural Park, located at the north of Catalonia. It is believed that the goose has escaped from captivity due to its behaviour, but it is still a pleasure to see the nordic bird here being so comfortable around Greylag geese (Anser anser). Its natural breeding area is located mainly in Iceland and Greenland, and they migrate south in winter.

During the arrival of the YBW (Phylloscopus inornatus), I could also record and photograph one individual that had been spotted near my place, around the area where we usually go bird-ringing. It was a shame that there weren't any sessions during these days. This warbler is smaller than the Common Chiffchaff (Phylloscopus collybita), and normally located thanks to its song.

Its general shape and impression is different to the Chiffchaff because of the smaller bill and shorter tail, and it is generally even faster in movement. Its most characteristic traits include the distinct supercilium and very marked wingbars, offering a general more contrasted look than the Chiffchaff. It is the most regular oriental vagrant here, mostly around the month of October, and often associates with collybita warblers.

Finally, I think the presence of nordic gulls in my town is definitely remarkable, including species like the Great black-backed gull (Larus marinus), the European herring gull (Larus argentatus) and the Caspian gull (Larus cachinnans). All along with the Lesser black-backed gull (Larus fuscus) they have made it really interesting and entertaining to go around the lake we have here trying to spot all of the accidental juveniles. The most exceptional one is the GBBG, which is originally from the area from Scandinavia to Greenland and the north of Canada. It is a little bigger than the Yellow-legged gull (Larus michahellis), even though this particular individual couldn't be spotted just with its size, but thanks to it plumage. The Caspian gulls are found between Asia, the Middle East and the north of Africa (they breed around the Black and Caspian seas), and we've had more than one individual around. Seen from afar, they differ from the YLG mainly because of their smaller head, paler general appearance and different posture. The HG can be spotted thanks to their molt, but in all three cases it's also a bit about general jizz, practice and patience, since ID is quite difficult.

Larus cachinnans