Charadrius morinellus

El corriol pit-roig (Charadrius morinellus) és un limícola migrador que ens visita a finals d'estiu, quan es desplaça des del nord d'Europa i Sibèria, on cria, cap a zones més càlides, generalment a l'Àfrica, per passar l'hivern. Els color característic del pit que li dóna el nom fa que sigui una espècie preciosa, i també un dels meus corriols preferits. Ha sigut un ocell idoni per practicar el dibuix digital.

The Eurasian dotterel (Charadrius morinellus) is a wader species which visits Catalonia during fall migration, while on its way to move from its breeding grounds in northern Europe and Siberia to warmer areas generally in Africa for the winter. Its rufous, characteristic plumege gives it its name in Catalan, which translates to rufous-breasted plover. It also makes it a phenomenally beautiful species, and one of my favourite plovers. The patterns in its plumage were great for some digital art practice.

PaintTool SAI

Wacom intuos ART graphic tablet

Cyanopica

Cyanopica cooki

El gènere Cyanopica, de la família dels còrvids, es troba en una situació de discussió taxonòmica que pot recordar a la de la cuereta blanca (Motacilla alba), sobre la qual vaig escriure un article pel programa científic Joves i Ciència. En aquest cas, tenim una espècie principal (Cyanopica cyanus) que mostra variació geogràfica. Dins la C. cyanus es proposen varies subespècies, tres de les quals estan actualment reconegudes segons el Handbook of the Birds of the World (C. c. cyanus, C. c. japonica i C. c. swinhoei).


A més a més, estudis genètics donen suport a l'exitència d'una segona espècie, la Cyanopica cooki (Fok et al, 2002; Krukov et al., 2004). Es tracta de dues poblacions amb llinatges separats segons anàlisis del mtDNA (regió de control i gen cytochrome b). Aquesta variació genètica sembla remuntar-se al Plistocè, i podria ser deguda a la distància entre tots dos grups. La Cyanopica cyanus es troba a l'Àsia (Rússia, Sibèria, Xina, ...), mentre que la Cyanopica cooki té la seva zona de distribució a la Península Ibèrica. Les dues espècies tenen alguna variació morfològica (per exemple, la cooki és més petita i de cua més curta) a més de diferir en alguns aspectes del cant.

La seva situació interessant i morfologia espectacular fan que es tracti d'un gènere que m'atreu molt, i per això poder observar les dues espècies principals era un objectiu per a mi. Tot i això, al tractar-se d'una espècie asiàtica i una altra que, tot i ser ibèrica, la seva àrea de distribució no arriba a Catalunya, era difícil. No obstant, vaig tenir la oportunitat de poder viatjar a Taiwan l'estiu passat, on la Cyanopica cyanus és present (tot i que podria tractar-se d'una introducció, especialment a la zona de Tainan, que també vaig visitar). Vaig poder observar diferents exemplars de la garsa blava a molt poca distància, i ja només faltava la Cyanopica cooki.

Quan fa uns mesos se'n va observar un possible exemplar adult a Llançà, no vaig poder resistir a anar a veure'l. Així que vam escapar-nos fins allà i, al cap d'una estona (prou llarga) de buscar la localització exacta de l'ocell, vam poder observar-lo durant tota una tarda. Cal dir que era un individu preciós, i va sobrevolar-nos diverses vegades, de manera que vam poder veure d'aprop les ales i cua blaves. L'origen de l'ocell encara no és clar; mentre que alguns pensen que es tracta d'una au escapada de la captivitat, també he sentit a dir que podria haver arribat en vaixell (no seria la primera vegada que un ocell arriba així), o potser simplement haver-se perdut. Aquesta última sembla difícil degut al caràcter no migratori d'aquesta espècie, però la perfecta adaptació de l'individu entre les garses comunes i el seu comportament natural també fan dubtar que sigui escapada. En tot cas, l'ocell s'havia unit a un grup de garses comunes (Pica pica) i tenia un comportament totalment urbà, ja que havia escollit quedar-se a la part edificada del poble de Llançà tot i tenir una zona natural preciosa al costat, igual que les seves companyes comunes. Al ser lleugerament més petita que aquestes i mostrar el blau característic de l'espècie, no va ser difícil de localitzar.

Al tractar-se d'una possible escapada i donada la complicada diferenciació entre la C. cyanus i la C. cooki, una possibilitat és que l'exemplar de Llançà fos també de l'espècie cyanus, però com que a zones relativament properes dins la península trobem poblacions de cooki (a diferència de les cyanus, que queden molt lluny) i el seu aspecte, des del meu punt de vista el més probable és que sí que es tracti d'una Cyanopica cooki. A més a més, al ser un exemplar adult (a diferència dels joves que havia vist a Taiwan), la sortida era totalment indispensable i va resultar valer moltíssim la pena.

Cyanopica cooki

Cyanopica cyanus

The Cyanopica genus is part of the corvids family, and has a situation involving its taxonomy similar to that of the White Wagtail (Motacilla alba), which I wrote a paper about for a Catalan science program. In this case, we have a principal species (Cyanopica cyanus) which shows geographical variations. Many subspecies are suggested for the C. cyanus, and three of them are accepted according to the Handbook of the Birds of the World (C. c. cyanus, C. c. japonica i C. c. swinhoei). Moreover, there is another recognized species (Cyanopica cooki). Its status is backed by genetic support, and an analysis of the mtDNA (control region and cytochrome b gene) shows they may be part of two different lineages (Fok et al, 2002; Krukov et al., 2004). These differences seem to date back from the Pleistocene and be due to the distance found between the two populations. The Cyanopica cyanus is an Asian species (found in Russia, Siberia, China and their neighbour countries), while Cyanopica cooki has its distribution area in the Iberian Peninsula. Both species show morphological variances, since cooki is smaller with a shorter tail, and they also differ in some aspects of their call.

Their interesting situation and incredible morphology make me fall for this genus, and seeing both of the principal blue magpies was clearly on my to-do list. However, since one of them is an Asian species and the other one, despite being found in the Peninsula, doesn't appear in Catalonia, it was a complicated goal. Since I had the opportunity to visit Taiwan last summer, though, I could see some Cyanopica cyanus individuals from really close. The species is present in the island, even though it is possible they're an introduction (especially in the Tainan area, which I also visited).

Later this year, a possible Cyanopica cooki individual was found near where I live, I just couldn't resist to go see it. We set to the village where it had been spotted, and after some time trying to find the exact location of the sighting, we could observe the bird all afternoon. It was a beautiful individual, and it flew over us a number of times so we could see from up close its blue wings and tail. It's important to highlight that the origin of this individual is still not clear. While some think it may have escaped from captivity, others guess it may have arrived by boat (it wouldn't be the first time that a bird arrives like this) or that it may have just gotten lost. The last option seems unlikely due to the non-migratory nature of this species, but its perfect adaptation among the local magpies and its natural behaviour put in doubt the theory of it having escaped as well. In either way, the bird had joined a group of Eurasian magpies (Pica pica) and had a totally urban behaviour, but thanks to its smaller size and characteristic blue feathers, it wasn't difficult to spot.

Since it is possible the bird was escaped from captivity and taking into account the difficulty of telling apart the C. cyanus from the C. cooki, there is a small chance the bird is actually a C. cyanus. However, near in the Iberian Peninsula there are populations of C. cooki (in contrast with the C. cyanus, which are found in Asia), so it is more likely the bird is a C. cooki. From my point of view, its morphology also pointed to this species. In any case, the bird was a prefect-looking adult individual (the birds I saw in Taiwan were younger) so the day was absolutely worth it.

Final del 2018 i entrada al '19

Larus argentatus (Banyoles)

El final de l'any 2018 i inici del '19 han estat bons pel que fa a l'arribada de rareses i migrants interessants a Catalunya, des d'un territ fosc (Calidris maritima) als espigons de Barcelona a el gran nombre de mosquiters de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) que s'han detectat aquest any durant el període de migració d'aquests ocells. He pogut anar fent temps per anar a observar diferents espècies, i tot i que vaig fer tard amb alguna, també he tingut èxit en altres.

En primer lloc, a finals de l'any passat vaig poder fotografiar una oca de bec curt (Anser brachyrhynchus) que fa temps que s'observa als Aiguamolls de l'Empordà, sota la sospita que sigui escapada degut al seu comportament confiat. Tot i això, aquesta oca nòrdica no deixa de ser fantàstica d'observar aquí, tan còmoda entre les oques vulgars. La seva zona de cria natural es troba per Groenlàndia i Islàndia, i migra cap al sud a l'hivern.

Durant el període d'arribada dels inornatus, vaig poder fotografiar i gravar un exemplar trobat per en Gerard Dalmau a Banyoles, a la zona on normalment es fan els anellaments del projecte Sylvia (llàstima que no va coincidir!). El mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) es distingeix normalment pel cant, i és lleugerament més petit que el mosquiter comú (Phylloscopus collybita), amb una forma diferent degut al bec més petit i la cua més curta.

Els trets més característics són la cella evident i la banda alar en les cobertores grans i mitjanes, a més de les terciàries contrastades entre negre i groc. És un divagant oriental prou freqüent sobretot a l'octubre que sovint s'ajunta amb mosquiters comuns, i té un comportament molt actiu.

Finalment, cal destacar la presència de diferents gavians rars a l'estany de Banyoles, el gavinot (Larus marinus), el gavià argentat de pota rosa (Larus argentatus) i el gavià caspi (Larus cachinnans). Juntament amb el gavià fosc (Larus fuscus) fan que sigui molt interessant anar a observar els gavians a l'estany i intentar trobar els juvenils accidentals. El més excepcional és el L. marinus, espècie originalment de la zona des d'Escandinàvia fins a Groenlàndia i el nord del Canadà. És una mica més gros que el gavià argentat (Larus michahellis), tot i que l'exemplar de l'estany no era reconeixible tan per la mida sinó pel plomatge. Pel que fa als caspis, provinents més de l'Àsia, nord d'Àfrica i Orient Mitjà (crien als mar caspi i negre), n'hi ha hagut més d'un individu present. De lluny són diferenciables generalment pel cap més petit, postura més dreta i aspecte general més clar. L'argentatus es veu principalment per la muda, però la identificació de tots tres gavians requereix pràctica i paciència.

Larus marinus (al mig, primer pla) / (at the center)

Phylloscopus inornatus

Anser brachyrhynchus

The end of 2018 and the beginning of '19 have been a great period of time for birding in Catalonia, with the presence of a high number of rarities all around the territory. From a Purple sandpiper (Calidris maritima) in Barcelona to the influx of Yellow-browed Warblers (Phylloscopus inornatus) during the migration months of these birds, there have been plenty of interesting birds around. I've been trying to keep up with as many of them as possible, and here's a short resume of the last months.

In the first place, I could observe and photograph a Pink-footed goose (Anser brachyrhynchus) that was spotted at the Aiguamolls de l'Empordà Natural Park, located at the north of Catalonia. It is believed that the goose has escaped from captivity due to its behaviour, but it is still a pleasure to see the nordic bird here being so comfortable around Greylag geese (Anser anser). Its natural breeding area is located mainly in Iceland and Greenland, and they migrate south in winter.

During the arrival of the YBW (Phylloscopus inornatus), I could also record and photograph one individual that had been spotted near my place, around the area where we usually go bird-ringing. It was a shame that there weren't any sessions during these days. This warbler is smaller than the Common Chiffchaff (Phylloscopus collybita), and normally located thanks to its song.

Its general shape and impression is different to the Chiffchaff because of the smaller bill and shorter tail, and it is generally even faster in movement. Its most characteristic traits include the distinct supercilium and very marked wingbars, offering a general more contrasted look than the Chiffchaff. It is the most regular oriental vagrant here, mostly around the month of October, and often associates with collybita warblers.

Finally, I think the presence of nordic gulls in my town is definitely remarkable, including species like the Great black-backed gull (Larus marinus), the European herring gull (Larus argentatus) and the Caspian gull (Larus cachinnans). All along with the Lesser black-backed gull (Larus fuscus) they have made it really interesting and entertaining to go around the lake we have here trying to spot all of the accidental juveniles. The most exceptional one is the GBBG, which is originally from the area from Scandinavia to Greenland and the north of Canada. It is a little bigger than the Yellow-legged gull (Larus michahellis), even though this particular individual couldn't be spotted just with its size, but thanks to it plumage. The Caspian gulls are found between Asia, the Middle East and the north of Africa (they breed around the Black and Caspian seas), and we've had more than one individual around. Seen from afar, they differ from the YLG mainly because of their smaller head, paler general appearance and different posture. The HG can be spotted thanks to their molt, but in all three cases it's also a bit about general jizz, practice and patience, since ID is quite difficult.

Larus cachinnans

Oenanthe oenanthe

El còlit gris (Oenanthe oenanthe) és un ocell migrador comú a Catalunya i àmpliament distribuït per Europa i Àsia, que marca per a molts l'arribada de la primavera. El seu plomatge de colors tan ben combinats i aspecte estilitzat el fan un dels ocells que més ganes tenia de pintar. El dibuix és fet utilitzant aquarel·les i boli punta-fina negre.

The Northern wheatear (Oenanthe oenanthe) is a common migrant in Catalonia, which is also widely distributed around Europe and Asia. It is for many one of the birds that mark the beggining of spring with their arrival. Its well combined colours and elegant posture made me want to draw it, this time using watercolours and a black drawing pen.

Taiwan

Jiufen City

Gràcies al Premi de Reconeixement a la Joventut del Rotary Club Banyoles, aquest estiu he tingut l’oportunitat de visitar Taiwan, formant part d’un camp turístic internacional juntament amb altres joves. Vaig poder gaudir d’un viatge de 20 dies en total i, gràcies a l’esforç dels organitzadors i la passió dels nostres guies, vam poder veure, i viure, un gran nombre de localitats de tot el país.

Vam passar els primers i últims dies del viatge a Taipei, la capital de l’illa, on vaig ser acollida per una família local a qui estaré sempre agraïda per la seva hospitalitat, i vam recórrer l’illa de dalt a baix amb autobús durant la resta de dies. Cal dir que Taiwan compta amb molt bones infraestructures i força turisme, cosa que fa que sigui fàcil moure’s per l’illa, però tot sense perdre en cap moment l'experiència oriental, convertint el país en una perfecta opció si és la primera vegada que es visita Àsia.




Tot i no tractar-se d’un viatge ornitològic, per sort meva poder veure ocells no va ser especialment complicat ja que l’Àsia ofereix una gran varietat d’ecosistemes i espècies, des del semi-desert del nord est de la Xina a la tundra àrtica del nord est de Rússia, passant pels climes subtropicals de Taiwan, Japó i el sud xinès. Taiwan, en particular, es caracteritza per les seves altes temperatures i humitat, així com per elevades precipitacions. Tot i que les seves polítiques ecològiques i de protecció del medi tenen encara un gran camí per recórrer, l’illa té un potencial espectacular, comptant amb muntanyes altes però també costes abruptes i boscos tropicals i subtropicals. Amb un total de nou parcs nacionals protegits, Taiwan ocupa una superfície no gaire diferent de la de Catalunya. Nosaltres vam tenir la sort d’estar a dos dels parcs nacionals més grans i, de fet, més destacats de l’illa, Kenting i Taroko.

Hirundo tahitica / Aplonis panayensis / Anas poecilorhyncha

Tot i que és difícil definir números exactes ja que moltes espècies es troben sota discussió taxonòmica i no tenen un estatus d’espècie/subespècie clar, l'últim article de la Chinese Wild Bird Federation considera que Taiwan té 601 espècies, de les quals almenys 24 són endèmiques (tot i que hi hauria la possibilitat que ho fossin al voltant de 27) i són unes 59 les subespècies endèmiques. Durant la meva estada, vaig tenir la sort de veure’n algunes, a més a més de gaudir també de la impressionant varietat de papallones, flora i resta de fauna de l’illa.

Durant el viatge, vaig fer servir la guia dels ocells de l’est d’Àsia de Mark Brazil, molt completa i versàtil i amb unes descripcions detallades i il·lustracions clares. Abans de marxar vaig aprendre-me-la tan bé com vaig poder, ja que m’encanta preparar els viatges i estudiar els ocells que és possible que vegi. (A partir d'aquí, alguns noms d'espècies son en català i altres en anglès ja que no he trobat el nom en català).

Sterna sumatrana / Nycticorax nycticorax / Lonchura punctulata

Durant la visita a Taipei vam veure tots els llocs característics de la ciutat, que combina temples taoistes i budistes d’estil tradicional amb carrers comercials i edificis totalment moderns, cosa típica de l’Àsia i que la converteix en un lloc molt especial. Les espectaculars vistes nocturnes des de dalt del Taipei 101 (l’edifici més alt del món fins el 2008 i encara avui l’edifici ecològic més alt del món), la ciutat de Jiufen (que va inspirar la pel·lícula d’animació japonesa «El viatge de Chihiro», a una estona en cotxe des de Taipei) i la varietat de menjars tradicionals que vaig provar són algunes de les coses que més destacaria. A la ciutat, però, no sempre és fàcil veure ocells a part dels més urbans, com l’estornell lluent (Aplonis panayensis), el minà comú (Acridotheres tristis), la tórtora colltacada oriental (Spilopelia chinensis) i l’oreneta del Pacífic (Hirundo tahitica). Dins Taipei, un dels llocs més recomanables diria que és l’Elephant Mountain, on és relativament fàcil veure endèmiques com el Grey treppie (Dendrocitta formosae) i l’espectacular (i preferit personal) Taiwan barbet (Psilopogon nuchalis). El millor és conèixer el seu cant, que és en realitat molt comú de sentir, i esperar a que volin d’un arbre a l’altre, ja que la seva capacitat per amagar-se és increïble. També és un bon lloc el Taipei Botanical Garden, tot i que jo no vaig tenir temps d’anar-hi. Vaig visitar també l Yehliu Geopark, que té una zona destinada especialment a l’observació d’ocells, on el Chinese bubul (Pycnonotus sinensis) era molt comú. Finalment, és fàcil veure l’ibis sagrat africà (Threskiornis aethiopicus), que està ben establert a Taiwan, l’ànec becpintat de l’Índia (Anas poecilorhyncha), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax) i el martinet de nit de Malàisia (Gorsachius melanolophus) a la vora del Tamsui, el riu de Taipei.

Taipei

Spilopelia chinensis / Threskiornis aethiopicus / Streptopelia tranquebarica / Hyspietes leucocephalus

La següent parada era el Sun Moon Lake, famós per la tribu aborigen local i el seu sender ciclista, que es troba d’entre els millors del planeta. Allà hi ha molts dormidors d’esplugabous (Bubulcus coromandus, de vegades classificats com a espècie en si i de vegades considerats una subespècie del nostre Bubulcus ibis), i també hi abunden els falciots del Pacífic (Apus pacificus), els drongo reials (Dicrurus macrocercus, molt comuns a l’illa) i es pot veure algun drongo bronzat (D. aeneus, no tan presents i que es diferencien per la cua menys forcada i una tonalitat metàl·lica més accentuada a les plomes). On vaig tenir més temps i per tant vaig poder fer fotos més bones va ser a Fort An Ping (Tainan), una fortalesa destinada a la vigilància del mar al segle XVII. Allà vaig poder veure i observar durant molta estona i de molt a prop l’estornell de cap cendrós (Sturnia malabarica) i la garsa blava asiàtica (Cyanopica cyanus), a més del Himalayan black bulbul (Hyspietes leucocephalus).

Sun Moon Lake

Bubulcus coromandus

Al parc nacional de Kenting havíem de fer ruta per el Walami trail, però una cria d’ós s’havia perdut a la zona i l’havien tancat per evitar el seu contacte amb els humans. Tot i això, dins el parc nacional vaig poder veure altres varietats de minà, com el Javan myna (Acridotheres javanicus) i el minà crestat (Acridotheres cristatellus), el maniquí puntejat (Lonchura punctulata), el bulbul de collar blanc (Spizixos semitorques) i el xatrac de Sumatra (Sterna sumatrana), potser el xatrac més bonic que he vist fins ara. A les costes de Taiwan no és comú trobar-hi gaire espècies de gavines, però sí que hi ha una gran varietat de xatracs. A més a més, als penya-segats al costat del mar vaig poder veure un serpentari comú (Spilornis cheela), que en viu és impressionant per les seves bandes alars marcades a les plomes de vol. Kenting és una de les millors localitats per a la observació d’ocells de tota l’illa, especialment marins, i uns quants dies allà poden valer molt la pena, així que espero poder-ho fer en un futur.

El parc de Taroko va ser el meu preferit, per la diversitat de localitats que ofereix, totes precioses. Allà vaig poder veure una altra endèmica, el Taiwan whistling thrush (Myophonus insularis). De lluny pot semblar molt negre, però veient-lo de més a prop es pot distingir el plomatge amb reflexos blaus preciosos característic. Allà també vaig poder veure el Grey throated martin (Riparia chinensis) a prop de les roques al costat del riu.

Taroko National Park

Taroko National Park

Durant la resta de dies vaig visitar les localitats de Yingge (famosa per la seva ceràmica), Taichung (amb un parc temàtic aborigen i vistes sobre el Sun Moon Lake), Hualien (zona destacada per l’antiga història del poble de Lintienshan i els seus boscos), Luodong (on es troba el centre nacional de les arts tradicionals) i finalment Pingxi (on vam deixar anar llanternes de paper i a prop del qual vam poder fer surf en una de les millors platges del món per a aquest esport!), entre altres. Vam poder fer activitats com el ràfting i el barranquisme, a més de ser guiats a cada lloc per gent local, cosa que ens va donar una visió molt més autèntica de la zona. Durant la ruta al voltant de l’illa també cal destacar les observacions del zostèrops japonès (Zosterops japonicus), espècie que tenia moltes ganes de veure, la subespècie regional de la cuereta blanca Motacilla alba leucopsis (que després de la meva recerca al voltant de la taxonomia i genètica de la cuereta va ser un moment molt especial) i la subespècie endèmica del faisà comú Phasianus colchicus formosanus.

Pycnonotus sinensis

A l’illa tenen moltes espècies de columbiformes, algunes amb plomatges molt llampants i exòtics. Jo vaig poder veure, a més de la Spilopelia chinensis, la tórtora capgrisa (Streptopelia tranquebarica) i la tórtora rogenca (Streptopelia orientalis). Només aterrar el primer dia vaig poder veure el milà negre d’àsia (Milvus migrans lineatus), també de taxonomia poc clara respecte el nostre.

Dues endèmiques més que vaig poder observar van ser el bulbul de Taiwan (Pycnonotus taivanus), que és freqüent en algunes zones de l’illa (encara que per la seva hibridació amb el xinès la seva població es troba en estat vulnerable), i la prínia senzilla, que té una subespècie (Prinia inorata flavirostris) endèmica de l’illa.

M’hagués agradat molt veure el faisà mikado (Syrmaticus mikado), la Taiwan blue magpie (Urocissa caerulea) i el bruel de Taiwan (Regulus googfellowi), a més de moltes altres espècies, però la veritat és que el viatge ja va ser genial i una oportunitat única per la qual estic molt agraïda. Em vaig enamorar de Taiwan tant per la seva natura i fauna com pel seu xoc d’estils, l’hospitalitat de la seva gent, la cultura tan rica que vaig tenir la sort de compartir amb ells, i per la presència de l’estètica japonesa en alguns llocs de l’illa. Espero poder tornar en un futur per bimbar totes les endèmiques que em van faltar i visitar els parcs nacionals amb més detall. Moltes gràcies al Rotary Club Banyoles i als de Taipei i New Taipei, a la meva família d’acollida, als guies i a tothom que va fer possible el viatge. Taiwanesos, teniu un país preciós.

Psilopogon nuchalis

Dendrocitta formosae

Pycnonotus taivanus

Yehliu Geopark

Dicrurus macrocercus
Spilopelia chinensis
Dicrurus macrocercus

Spilornis cheela

Thanks to a local youth recognition prize for good academic performance and involvement in extracurricular activities held by the Rotary Club from Banyoles, this summer I was given the chance to visit Taiwan. I was part of an international touristic camp together with other students and could enjoy a 20 day trip to the island thanks to the effort of the organizers and the passion of our guides. During the first and last days, we stayed with a host family to whom I’ll always be thankful for their hospitality, and for the rest of the trip we had a round-the-island tour. I have to stay Taiwan has good infrastructures and a high tourism rate, so it is easy to move around. This makes the country a great option for first time travelers to Asia.

Even though it wasn’t a bird-watching trip, I was happy to see that observing birds wouldn’t be that hard since Asia offers a great variety of habitats and species, and Taiwan is no less. From north-east China’s semi-desert to the arctic tundra of north-east Russia and the subtropical climates of Taiwan, Japan the Chinese south, the diversity is obvious. Taiwan in particular is characterized by its high temperatures and humidity, as well as for its frequent rainfall. Even though their environmental polices still have a long way to go, the island has a lot of potential, with its wild shores and tropical and subtropical forests. Taiwan has nine national parks, and we could visit two of the biggest and most relevant ones: Kenting and Taroko.

Even though it is difficult to set exact numbers due to ongoing taxonomic discussion, the last report from the Chinese Wild Bird Federation gives Taiwan’s bird checklist 601 species, 24 to 27 of which are endemics, and 59 endemic subspecies. During my stay, I could see some of them, and I was also blown away by the impressive variety of butterflies, plants and by the rest of the island’s unique wildlife. For the trip I used Mark Brazil’s “Birds of East Asia” field guide, which is very functional and detailed, with exhaustive descriptions and clear plates. Before leaving, I learned every species I could see to be as ready as possible. I love preparing for birding in other countries!

During my visit to Taipei, we could see the most emblematic places of the city, which combines traditional style Taoist and Buddhist temples with modern shopping streets and skyscrapers giving the capital a characteristic Asian atmosphere. The spectacular sky view from Taipei 101 (which was the world’s highest building until 2008 but is still the highest green building to date), the city of Jiufen (which inspired the Japanese film “Spirited away”) and the variety of traditional food to try where some of the things I enjoyed the most. In the city seeing birds that are not the most common urban ones is rather difficult, but we could still get great views of the Asian glossy starling (Aplonis panayensis), the Common myna (Acridotheres tristis), the Spotted dove (Spilopelia chinensis) and the Pacific swallow (Hirundo tahitica).

Inside the city of Taipei, I’d say one of the most remarkable places for birding is Elephant mountain, where it is easy to catch sight of endemics like the Grey treppie (Dendrocitta formosae) or the awesome (and personal favorite) Taiwan barbet (Psilopogon nuchalis). The best advice I can give is to know their song, which is easy to hear around the island, and wait for them to fly from one tree to the other, because their hiding ability is incredible. Another good spot is the Taipei Botanical Garden, but I didn’t have enough time to go. Moreover, I’d say the Yehliu Geopark definitely has some potential too, so I am glad I could take a drive from the city and spend an afternoon there. They have a birding destined area where the Chinese bulbul (Pycnonotus sinensis) is extremely easy to see and photograph. Finally, taking a stroll down the Tamsui, Taipei’s river is absolutely worth it, both for the views and because it is easy to see species like the Sacred ibis (Threskiornis aethiopicus, they are well established in Taiwan), the Spot-billed duck (Anas poecilorhvncha), the Black-crowned night heron (Nycticorax nycticorax) and the Malayan night heron (Gorsachius melanolophus).

Gorsachius melanolophus

Bublucus ibis coromandus

Yehliu Geopark

Our next stop was the Sun Moon Lake, well-known for its aboriginal tribe and biking trail, which is recognized as one of the most beautiful cycling routes in the world. There are many Eurasian cattle egret (Bublucus ibis coromandus, sometimes classified as an independent species and sometimes considered a subspecies of the Bubulcus ibis) roosting spots. It is also a good place for species like the Pacific swift (Apus pacificus), the Black drongo (Dicrurus macrocercus, very common around the island) and the Bronzed drongo (D. aeneus, not as common but still frequent and told apart from the Black one thanks to its less forked tail and a metallic blue-ish plumage tonality). I had more time for looking around and taking photos in Fort An Ping (Tainan), a fortress destined to the wacth of the sea during the 17^th century. There I could get great views of the Chestnut-tailed starling (Sturnia malabarica), the Asian Azure winged Magpie (Cyanopica cyanus) and the Himalayan black bulbul (Hyspietes leucocephalus).

Cyanopica cyanus

Sturnia malabarica

At the Kenting national park we were planing on having a hike at the Walami forest trail, but a bear cub had gotten lost somewhere near and the whole area had been closed to prevent it from establishing contact with humans. Even though, in the park I could still see different varieties of myna, such as the Javan (Acridotheres javanicus) or Crested (Acridotheres cristatellus) myna, but also the Scaly breasted munia (Lonchura punctulata), the Collared finchbill (Spizixos semitorques) and the Sumatra tern (Sterna sumatrana), possibly the most beautiful tern I have seen to date. In Taiwan it is not common to find many species of gulls, but they do have a wide range of terns. Around the cliffs in the coast of the park I could also see a Crested serpent eagle (Spilornis cheela), with its impressive barred flight feathers. Kenting is one of the best birding locations in the island, especially for pelagic birds, and spending some days there could be really worth it, so I hope I can do that in the future.

Acridotheres javanicus / Spizixos semitorques / Motacilla alba leucopsis

The Taroko national park was definitely my favorite, for the diversity of locations that it offers, all of them breathtaking. There I could see another endemic, the Taiwan whistling thrush (Myophonus insularis). From a distance it can seem it’s solid black, but when you get a closer look you can see the characteristic blue tinge of its plumage. I could also get views of the Grey throated martin (Riparia chinensis) next to the rocks in the river bed.

Prinia inorata flavirostris

Japalura swinhonis

Myophonus insularis

During the rest of days I could visit, as examples, the localities of Yingge (famous for its ceramics), Taichung (with an aboriginal theme park and great views of the Sun Moon Lake), Hualien (home of the Lintienshan people, a community with rich history), Luodong (where their national centre for traditional arts is) and Pingxi (where we had a paper lantern release experience and, after a short drive, could surf in one of the best spots in the world!). We could enjoy activities such as rafting and river tracking, and were guided by local people at each place, making the whole experience much more authentic and detailed. During the tour around the island I could bird-watch too, and I would like to highlight the sightings of the Japanese white-eye (Zosterops japonicus), which I was really hyped to see, the regional subspecies of the White wagtail (Motacilla alba leucopsis, after my research on the wagtail and its genetics and taxonomy it was a very special moment) and the endemic subspecies of the Ring-necked pheasant (Phasianus colchicus formosanus).

In the island they have many columbiformes, some of them with exotic and colorful plumage. Apart from the Spilopelia chinensis I could see the Oriental turtle dove (Streptopelia orientalis) and the red turtle dove (Streptopelia tranquebarica). I think the sighting of a Black-eared kite (Milvus migrans lineatus) is worth highlighting since it is the subspecies present in some parts of Asia (also of not clear taxonomic status). Two more endemics I was lucky enough to see were the Taiwan bulbul (Pycnonotus taivanus), which is frequent in some areas of the island (even though its hybridization with the Chinese bulbul is endangering the species) and the Plain prinia (Prinia inorata flavirostris), the subspecies of which is endemic in the island.

Euploea mulciber barsine / Byasa polyeuctes termessus / Lissachatina fulica / Callosciurus erythraeus

I would have enjoyed seeing endemics like the Mikado pheasant (Syrmaticus mikado), the Taiwan blue magpie (Urocissa caerulea) and the Flamecrest (Regulus googfellowi), as examples, but the trip was already fantastic and a unique opportunity I am very grateful for. I fell in love with Taiwan’s nature and wildlife, its contrasts and the hospitality of its people, as well as with their rich culture but also the Japanese influence in the aesthetic of some parts of the island. I wish to come back sometime in the future to get even more lifers and visit the national parks in more detail. A big sincere thank you to the Rotary Club that sent me there and the Taipei and New Taipei ones, to my amazing host family and guides, and everyone who made the trip possible. Taiwanese people, you have a beautiful coutry.

Sun Moon Lake

Regulus goodfellowi

El bruel de Taiwan, endèmic de l'illa, és comú en zones boscoses de muntanya durant l'època de cria, i pot arribar a elevacions més baixes durant la resta de l'any. Taiwan té diferents zones protegides, i una gran varietat d'espècies endèmiques degut a l'aïllament que li representa no ser continental.

La varietat de colors i degradats del bruel ha anat genial per practicar el dibuix digital!

The Flamecrest is an endemic Taiwanese bird. It is commonly found in the mountains of the island, in upper ranges during breeding season while it can stray closer to lowland during the rest of the year. Taiwan has many natural protected areas, and a rich variety of endemic species due to the isolation that being an island provides.

The color palette of the Flamecrest was perfect for a bit of digital painting practice!

Paint Tool Sai
Wacom Intuos Art tablet