Com que tots semblen habitar entre els aguaits del Bruel i la Massona, m'hi he volgut arribar ràpid, no fos cas que perdés les rareses. I gairebé corrent, sense tant sols entrar a cap altre aguait, ja era a la porta del Bruel. Sense poder esperar més he entrat, i ja hi havia un munt de gent molt ben equipada buscant els ocells. Tothom buscava atrafegadament, i jo he fet el mateix. Només han calgut esperar uns minuts, i a una punta de l'aguait algú ha cridat "El carolinensis! L'he trobat!". Com es pot imaginar, tot l'aguait ha estat envaït pel caos, tothom girava els telescopis, i preguntava on era el xarxet rar. Després d'uns 30 segons de pànic i de seguir les vagues indicacions que m'arribaven, a l'estil de "darrere els cullerots!" (tot estava ple de cullerots), o "al fons!", l'he localitzat: xarxet americà, Anas carolinensis, directe des d'Amèrica. El xarxet americà és inconfusible, i eufòria seria la paraula per descriure el que he sentit.
Anas carolinensis <3 |
L'ànec s'ha deixat veure durant 1 o 2 minuts, potser no tant, i després ha nedat cap al darrere l'encanyissada, en un punt que només es veu des de la Massona. Sí, tocava anar cap allà. He sortit corrent de l'aguait, després de donar gràcies a la noia que havia localitzat la raresa, i, després he fet camí fins a la Massona. Us prometo que mai m'havia semblat tant llarg...He entrat a l'aguait, que estava buit. Des d'allà, i amb una visió millorada però una tramuntana fortíssima, no he pogut re-localitzar el xarxet. Ja l'havíem vist prou. En canvi, repassant tots els ànecs, he localitzat el també tant buscat morell de collar (Aythya collaris), entre les canyes, i en un punt impossible de detectar des del Bruel. M'he sentit molt bé per localitzar-lo sense absolutament cap ajuda! S'ha deixat veure molt bé durant més de 20 minuts, i és un dels ànec més increïbles que he vist!
El morell tenia plomatge impecable, i era humanament impossible deixar de mirar. Al cap d'una estona bastant llarga, la resta d'observadors han arribat, i després d'explicar on era l'increïble morell americà, he intentat localitzar el pigmeu, tant des de la Massona mateix com durant molta estona al Bruel, però no s'ha deixat veure. Tot i això, els dos ànecs americans han valgut la pena, i no puc estar més satisfeta!
En resum, dos bimbos raríssims. Només de pensar en tots els quilòmetres que han volat per arribar aquí, l'únic que puc dir que m'encanten les espècies americanes!
¿Dónde está Wally? Where's Wally? |
Nearly running, I went to the correct hide and with less than an hour I was there, prepared to enter and face the yanks (and the pygmy). There were a lot of birders already, all them with great scopes and fancy cameras, and I made place between them. I started looking for any of the rarities, as everyone else. I didn't even have to wait a minute when someone shouted "The carolinensis! I've found it!". As you can imagine, the chaos appeared, and everyone turned their scopes to the same direction at the same time. During 30 seconds of panic I tried to follow the vague directions the other twitchers gave me, just like "behind the Shovelers!" (there were Northern shovelers everywhere) or "over there!". Then, I could see that beast clearly: Green winged-teal, Anas carolinensis, coming directly from America. Its ID is unmistakable, and I felt incredibly euphoric!
The strong wind, the hand-shake and the difficulty of finding space didn't allow me to get reeeally good photos, but I'm still happy.
The duck showed during 1 or 2 minutes, or even less, and then it swam behind some reeds, and it was impossible to follow from the hide I was. So yep, time to move. I went out of the hide running, after thanking the woman who found the teal, and I headed to the next hide. I promise it has been the time I've found the way so long. When I finally got there, I had a far better vision, but the wind was even stronger. I couldn't re-locate the yank teal, but I spotted the Ring-necked duck between the reeds. It was impossible to see it from the other hide, and it felt so good to spot it without any help! It was incredibly amazing, one of the most awesome ducks I've ever seen.
Aythya collaris! |
In addition, I saw other stuff too while I came back, more quietly. I'll highlight 6 Egyptian geese (Alopochen aegyptiaca), 4 Northern pintails (Anas acuta), some Tufted ducks (Aythya fuligula) and 2 Reed buntings (Emberiza schoeniclus), male and female, that flew over me just when I got out of the hide where I saw the teal.
To sum up: two mega lifers. When I think of all the miles they have flown to get here, all I can say is that I love yanks!
Les dues fotos originals on podeu veure millor les rareses que en el collage. The original photos where you can see the two megas better than in the collage. |