Cada any es porta a terme el Joves i Ciència, una iniciativa de la Fundació La Pedrera, que vol acostar a 50 joves a la recerca científica i acompanyar-los durant els tres estius que dura el projecte. Estic orgullosa de poder dir que vaig passar el procés de selecció i que formaré part de la Generació 2015!!
Ja fa setmanes que sé la notícia, però el passat dissabte vaig començar a viure el que ser del JiC significa. Es va fer l'acte de presentació al Món Sant Benet, on vaig assistir emocionada i amb moltíssimes ganes de començar. Allà, ens van presentar el projecte i ens van parlar sobre una increïble recerca científica relacionada amb les cèl·lules de càncer, a més de donar els diplomes als joves de tercer any. Un d'ells, del grup d'astronomia, va fer una explicació de com havia viscut el projecte, i ens va mencionar que en la seva entrevista personal durant el seu procés de selecció li van fer la següent pregunta: "Perquè t'agrada l'astronomia?". Ens va explicar què va respondre, i ho va fer amb tanta emoció i força que em va fer reviure el meu propi procés de selecció. Els nervis extrems, però també l'esperança i la il·lusió. Però sobretot, em va recordar que a mi també em van fer una pregunta semblant: "Perquè t'agrada la ciència?". Una pregunta tan senzilla, amb una resposta tan difícil. "Que perquè m'agrada la ciència?". Sí, aquesta va ser la meva brillant resposta. No sabia què dir. Però, igual que el noi de tercer any, vaig repensar-m'ho per respondre sincerament. I és que la ciència m'ensenya com funciona el món, la natura més enllà de com l'home l'ha modificat, i la vida. El meu interès ve d'anys enrere, i és una cosa que va més lluny del que ens ensenyen a classe. La ciència és una passió, i hi ha coses que no es poden descriure. Aquesta n'és una.
Però, pensant-hi de nou, el més important de dissabte va ser que vaig conèixer 50 persones a qui també els interessa i apassiona la ciència, i amb qui compartiré aquesta experiència tan especial. Conversar amb els dels altres anys també va ser molt motivador, la seva força és admirable i no vaig poder parar de somriure mentre parlàvem. Tot i que no vaig poder parlar amb absolutament tothom en menys d'una hora que va durar "l'acte de socialització" (tal com en dèiem), des del primer moment vaig connectar amb tots, i sé que les estades que es fan el primer any a Les Planes de Son seran inoblidables. I sí, ara mateix tinc por, por de no estar a l'altura, por de no arribar al tercer any, por de no completar el projecte. Però la il·lusió i les ganes incontrolables de començar són més fortes, i veig tot això com una boníssima oportunitat.
Marxem dilluns, i ja no puc esperar més. Aquesta setmana serà llarga.
Every year, a catalan fundation called "Fundació la Pedrera" holds a science program called "Joves i Ciència", which means literally "Youth and Science". This project has a lenght for three years, and the fifty lucky young scientists of every generation are introduced in the world of scientific research. I'm proud to say I passed the selection process and I'm part of the 2015 Generation!!
It's been a while since I knew that I had been selected, but last saturday I finally started to know personally what being part of the JiC means. The presentation event was hold, and I was extremely thrilled and illusionated. To start the event, we were told how the project works in the first year, and then a fantastic scientific gave us a speech about cancer cells. The students who were chosen in 2013 were given a certificate, and one of them, who was part of the astronomy group, gave a talk about his experience during the program. He told us that, during his personal interview (in the selection process), he was asked why he liked astronomy. He told us what his answer was, and he did it with such strong and deep words that I couldn't help to remember my own interview. The extreme nerves, but also the illusion and motivation it brought to me. But, mostly, I remembered that I was also asked something similar. I was asked why I liked science. Such a simple question, with such a difficult answer. "What?." Yes, that was my brilliant answer. At that moment, I obiously didn't know what to say. But, just like the third-year-boy, I thought about it again, and I decided to be honest. I explained the interviewers that it was something stronger than me, that science teaches me how tha whole world works, how nature works and, basically, how life works. I told them that I had liked science for as long as I could remember, and that it's more like a passion. Some things can't be described. And that's just one of them.
But, thinking about it again, the most important thing that happened last saturday was that I met the rest of my project mates. 50 young and enthusiastic scientists, 50 boys and girls who like the same things I like, who think the way I think. And it was brilliant. I alked with the guys from the 2013/14 generations, and they were such passionate people, that I couldn't stop smiling while talking to them. So although I couldn't meet everyone with less than an hour, I got on really well with all my program mates and I just can't wait to start with the experience. And yes, right now I'm afraid. I'm afraid of not living up to the expectative, I'm afraid of not being able to finish the project. But I'm also incredibly enthusistic and thrilled about this project, which I think is a fantastic opportunity.
We leave for the camps next Monday, and I can wait no more. This week will be long.
 |
| (Font / Source: http://jovesiciencia.cat/blog) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada