JiC '15

Ara fa exactament un mes vaig començar una de les millors experiències que he viscut. Va començar el Joves i Ciència 2015.

Vaig arribar al matí a Barcelona, per agafar l'autobús que ens havia de portar al MónNatura Pirineus, a les Planes de Son. Després de 5 hores de viatge, vam arribar al lloc que havia de ser casa nostra per quinze dies. Ens vam presentar, i de seguida ens vam sentir com una gran família. Durant tot el temps que van durar les estades, va ser com allunyar-nos de la resta del món per endinsar-nos a una dimensió diferent, amb un entorn fantàstic, una companyia immillorable i, sobretot, un projecte apassionant.


Dels cinc projectes, jo pertanyia al d'ADN, evolució i biodiversitat. El primer dia ens van presentar els nostres investigadors del CRG, vam preparar el laboratori amb maquinària que encara no coneixíem, i ens vam endinsar en els conceptes bàsics de genètica. Durant la resta de la primera setmana de treball, vam aprendre tot el necessari per poder dur a terme satisfactòriament el projecte de la segona setmana. Ens van parlar de conceptes nous que no havíem sentit mai, i vam discutir temes com les teories d'evolució, la bioètica o els beneficis i problemes que ens porten els organismes genèticament modificats (GMOs). 

Era interessant poder veure els punts de vista diferents i encara millor poder tenir científics experimentats a la nostra disposició per fer preguntes quan volguéssim i resoldre dubtes. Dividíem les hores de treball en classe i laboratori. En aquest segon, equipat de manera totalment professional, vam descobrir tècniques avançades de tractar ADN, com el PCR (Polymerase Chain Reaction) -utilitzat per amplificar mostres en cas de no tenir prou ADN- o la seqüenciació.La feina ens absorbia i sempre acabàvem arribant tard als àpats, però ens era igual, perquè treballar en el que t'agrada no es pot considerar treballar.

Un cop vam tenir après el que calia, vam poder començar la segona etapa del projecte, participar a l'Encyclopedia of Life (EOL). Es tracta d'un projecte internacional que vol recollir el màxim d'informació possible sobre les espècies existents, abans no sigui massa tard. Què vol dir massa tard? Doncs, fins ara, uns 2 milions d'espècies han estat descrites formalment per la ciència. Bé, oi? Doncs no, perquè s'estima que poden existir fins a 50 milions d'espècies. Tot i que cada any es descobreixen unes 10000 espècies noves, també se n'extingeixen moltíssimes. Tantes, que a finals de segle, n'haurem perdut més de mig milió, moltes de les quals mai haurem descobert. Al pujar la nostra investigació a l'EOL, ajudem a la base de dades a abastar més espècies.

Vam contribuir mitjançant el barcoding. Es tracta d'una tècnica en la qual s’analitza l'ADN mitocondrial (mtDNA) dels organismes per crear un codi de barres a partir de la seqüència de bases nitrogenades en el gen COX1. Aquest gen es troba a tots els organismes eucariotes i evoluciona relativament ràpid, fet que fa que sigui fàcil d’estudiar. Tot i ser una tècnica nova, ja té molts usos. Per exemple, permet la ID ràpida de les espècies sense haver de recórrer a la morfologia. Si l’especiació entre espècies és massa recent, però, no veiem diferències genètiques, cosa que pot portar a males identificacions.

Per fer el projecte, vam sortir a recollir mostres. Tot seguit, vam anar al laboratori, i vam extreure l’ADN, vam fer un PCR i vam ampliar la regió del cox1 per poder-la seqüenciar. La seqüenciació es realitza amb la mateixa màquina que el PCR, però té usos diferents. Mentre el PCR ens copia la mostra, la seqüenciació ens permet llegir-la. Vam obtenir resultats molt satisfactoris, i gairebé tothom va poder identificar l'espècie que havien fet servir de mostra. Jo vaig seqüenciar un reietó (Regulus regulus), obtenint un 99.84% de coincidència amb els barcodes que ja hi havia a la base, cosa que fa pensar que potser es tractava d'una subespècie que encara no havia estat entrada. Això és només un petit resum de tot el que englobava el projecte.

Cal afegir que l'ambient era brutal, tots els 50 estudiants compartíem una passió, i al conviure durant 15 dies seguits ens vam unir moltíssim. Com diem sovint, això només ha estat el principi de la nostra amistat! Mai oblidaré les hores de música, les sortides d'exploració a la muntanya, les lluites d'herba al terrat, les bromes internes, les frases èpiques que només els JiC entenem, les discussions ni les paradoxes...Són tantes coses les que em venen al cap que no es poden esmentar totes! Em van encantar la nit de la música, els monòlegs de "The Big Van Theory", la cursa d'orientació i l'excursió al refugi, els jocs de nit i les observacions amb el projecte d'astronomia...era com si cada dia fos millor que l'anterior. Hem viscut moltíssimes coses, i tot quedarà per sempre al meu cor.


(English version to come)