dilluns, 24 d’agost de 2015

Resérve Ornithologique du Teich




Aquest agost he tingut la sort de poder anar a la reserva ornitològica du Teich, a França. Es tracta d’una zona d’aiguamolls prop de Bordeus, que acull una gran diversitat d’espècies fins i tot fora l’època de migració. El parc ornitològic era increïblement gran, i contenia una gran diversitat d’hàbitats, cosa que feia que es poguessin veure espècies molt diferents. Els itineraris estaven ben senyalitzats, i hi havia nombrosos aguaits. Em va agradar moltíssim, i vaig veure una bona quantitat d’espècies.

This summer, I’ve been lucky enough to have visited a fantastic ornithological reserve in France, called Réserve Ornithologique du Teich. It’s a big area with wetlands near Bordeaux, where you can get a wide range of species at any time of the year. The park is incredibly big, and there’s a lot of diferent habitat types, so really diferent species can be seen there. The principal path was clear and easy to follow, and there were lots of hides. I really enjoyed going there, and I saw a good number of species!

Vam seguir el recorregut marcat, els primers aguaits del qual estaven dedicats a aiguamolls. Em va sorprendre l’enorme quantitat de tètols cuanegres (Limosa limosa) i gambes, tant rojes (Tringa totanus), pintades (T. erythropus) i verdes (T. nebularia). La proximitat dels ocells em va permetre fer bones fotos, i fins i tot algun dibuix de camp. Durant les primeres hores, vam disfrutar de la presència de tots aquests ocells, a més de valones (Tringa glareola) , morells de plomall (Aythya fuligula), corriols petits (Charadrius dubius), pigres grisos (Pluvialis squatarola) i martinets blancs (Egretta garzetta), com a més representatius. Molts d’ells mostraven els seus preciosos plomatges estivals. 


We followed the marked path, and the first hides were dedicated to wetlands. I was surprised by the enormous quantity of Black-taiked Godwits (Limosa limosa), Greenshanks (Tringa nebularia), and Redshanks: both common (T. totanus) and spotted (T. erythropus). The birds were really close to the hides and I could take pretty good photos and even some field sketches. During the first hours, we enjoyed the presence of these birds, and also Wood sandpipers (Tringa glareola), Tufted ducks (Aythya fuligula), Little ringed plovers (Charadrius dubius), Grey plovers (Pluvialis squatarola) and Little egrets (Egretta garzetta). All these were the most common species, and nearly all of them showed their perfect summer displays.




Al anar avançant al recorregut, torbes els aguaits a llacunes salades, des d’on vaig observar xatracs becllargs (Sterna sanvicensis), corriols camanegres (Charadrius alexandrinus)...a més dels esperats becs d’alena (Recurvirostra avosetta), que no van trigar a aparèixer. Puc dir sense cap dubte que són un dels millors ocells que he vist, i si hi sumes que n’hi havia moltíssims en un paisatge extraordinari a la costa de l’Atlàntic, no cal dir que van ser la meva observació preferida.

As you kept going, you found hides in front of the sea, from where I could see Sandwhich terns (Sterna sanvicensis) and Kentish plovers (Charadrius alexandrinus), between others. I could also see Avocets (Recurvirostra avosetta), the species I’d been waiting for. It’s fair to say that they’re one of the most beautiful and maginficient species I’ve ever seen, and spotting them in a beautiful, atlantic scenery made of them the best observation of the day.

Seguint amb el recorregut, vam trobar estols de desenes de becuts (Numenius arqueta) i becplaners (Platalea leucorodia) i terrrits variants (Calidris alpina) just abans d’entrar a la zona més boscosa, on vam veure xivitones (Actitis hypoleucos), picots i passeriformes diversos.

Next, we found large groups of Curlew (Numenius arqueta), Spoonbills (Platalea leucorodia) and Dunlins (Calidris aplina) just before going to the forest habitat zone, where we saw Common Snadpipers (Actitis hypoleucos), woodpeckers and lots of passerines.

En total, una visita completament increïble, feia moltíssim que no veia tantes espècies i en tant gran nombre. Espero poder tornar aviat a la reserva!


All in all, it was just an incredible visit to the reserve! It had been a while since I had seen such a large number of species and individuals. I hope I can go back there soon!


dimecres, 22 de juliol de 2015

JiC '15

Ara fa exactament un mes vaig començar una de les millors experiències que he viscut. Va començar el Joves i Ciència 2015.

Vaig arribar al matí a Barcelona, per agafar l'autobús que ens havia de portar al MónNatura Pirineus, a les Planes de Son. Després de 5 hores de viatge, vam arribar al lloc que havia de ser casa nostra per quinze dies. Ens vam presentar, i de seguida ens vam sentir com una gran família. Durant tot el temps que van durar les estades, va ser com allunyar-nos de la resta del món per endinsar-nos a una dimensió diferent, amb un entorn fantàstic, una companyia immillorable i, sobretot, un projecte apassionant.


Dels cinc projectes, jo pertanyia al d'ADN, evolució i biodiversitat. El primer dia ens van presentar els nostres investigadors del CRG, vam preparar el laboratori amb maquinària que encara no coneixíem, i ens vam endinsar en els conceptes bàsics de genètica. Durant la resta de la primera setmana de treball, vam aprendre tot el necessari per poder dur a terme satisfactòriament el projecte de la segona setmana. Ens van parlar de conceptes nous que no havíem sentit mai, i vam discutir temes com les teories d'evolució, la bioètica o els beneficis i problemes que ens porten els organismes genèticament modificats (GMOs). 

Era interessant poder veure els punts de vista diferents i encara millor poder tenir científics experimentats a la nostra disposició per fer preguntes quan volguéssim i resoldre dubtes. Dividíem les hores de treball en classe i laboratori. En aquest segon, equipat de manera totalment professional, vam descobrir tècniques avançades de tractar ADN, com el PCR (Polymerase Chain Reaction) -utilitzat per amplificar mostres en cas de no tenir prou ADN- o la seqüenciació.La feina ens absorbia i sempre acabàvem arribant tard als àpats, però ens era igual, perquè treballar en el que t'agrada no es pot considerar treballar.

Un cop vam tenir après el que calia, vam poder començar la segona etapa del projecte, participar a l'Encyclopedia of Life (EOL). Es tracta d'un projecte internacional que vol recollir el màxim d'informació possible sobre les espècies existents, abans no sigui massa tard. Què vol dir massa tard? Doncs, fins ara, uns 2 milions d'espècies han estat descrites formalment per la ciència. Bé, oi? Doncs no, perquè s'estima que poden existir fins a 50 milions d'espècies. Tot i que cada any es descobreixen unes 10000 espècies noves, també se n'extingeixen moltíssimes. Tantes, que a finals de segle, n'haurem perdut més de mig milió, moltes de les quals mai haurem descobert. Al pujar la nostra investigació a l'EOL, ajudem a la base de dades a abastar més espècies.

Vam contribuir mitjançant el barcoding. Es tracta d'una tècnica en la qual s’analitza l'ADN mitocondrial (mtDNA) dels organismes per crear un codi de barres a partir de la seqüència de bases nitrogenades en el gen COX1. Aquest gen es troba a tots els organismes eucariotes i evoluciona relativament ràpid, fet que fa que sigui fàcil d’estudiar. Tot i ser una tècnica nova, ja té molts usos. Per exemple, permet la ID ràpida de les espècies sense haver de recórrer a la morfologia. Si l’especiació entre espècies és massa recent, però, no veiem diferències genètiques, cosa que pot portar a males identificacions.


Per fer el projecte, vam sortir a recollir mostres. Tot seguit, vam anar al laboratori, i vam extreure l’ADN, vam fer un PCR i vam ampliar la regió del cox1 per poder-la seqüenciar. La seqüenciació es realitza amb la mateixa màquina que el PCR, però té usos diferents. Mentre el PCR ens copia la mostra, la seqüenciació ens permet llegir-la. Vam obtenir resultats molt satisfactoris, i gairebé tothom va poder identificar l'espècie que havien fet servir de mostra. Jo vaig seqüenciar un reietó (Regulus regulus), obtenint un 99.84% de coincidència amb els barcodes que ja hi havia a la base, cosa que fa pensar que potser es tractava d'una subespècie que encara no havia estat entrada. Això és només un petit resum de tot el que englobava el projecte.

Cal afegir que l'ambient era brutal, tots els 50 estudiants compartíem una passió, i al conviure durant 15 dies seguits ens vam unir moltíssim. Com diem sovint, això només ha estat el principi de la nostra amistat! Mai oblidaré les hores de música, les sortides d'exploració a la muntanya, les lluites d'herba al terrat, les bromes internes, les frases èpiques que només els JiC entenem, les discussions ni les paradoxes...Són tantes coses les que em venen al cap que no es poden esmentar totes! Em van encantar la nit de la música, els monòlegs de "The Big Van Theory", la cursa d'orientació i l'excursió al refugi, els jocs de nit i les observacions amb el projecte d'astronomia...era com si cada dia fos millor que l'anterior. Hem viscut moltíssimes coses, i tot quedarà per sempre al meu cor.


(English version to come)

dimecres, 17 de juny de 2015

Joves i Ciència '15

Cada any es porta a terme el Joves i Ciència, una iniciativa de la Fundació La Pedrera, que vol acostar a 50 joves a la recerca científica i acompanyar-los durant els tres estius que dura el projecte. Estic orgullosa de poder dir que vaig passar el procés de selecció i que formaré part de la Generació 2015!!

Ja fa setmanes que sé la notícia, però el passat dissabte vaig començar a viure el que ser del JiC significa. Es va fer l'acte de presentació al Món Sant Benet, on vaig assistir emocionada i amb moltíssimes ganes de començar. Allà, ens van presentar el projecte i ens van parlar sobre una increïble recerca científica relacionada amb les cèl·lules de càncer, a més de donar els diplomes als joves de tercer any. Un d'ells, del grup d'astronomia, va fer una explicació de com havia viscut el projecte, i ens va mencionar que en la seva entrevista personal durant el seu procés de selecció li van fer la següent pregunta: "Perquè t'agrada l'astronomia?". Ens va explicar què va respondre, i ho va fer amb tanta emoció i força que em va fer reviure el meu propi procés de selecció. Els nervis extrems, però també l'esperança i la il·lusió. Però sobretot, em va recordar que a mi també em van fer una pregunta semblant: "Perquè t'agrada la ciència?". Una pregunta tan senzilla, amb una resposta tan difícil. "Que perquè m'agrada la ciència?". Sí, aquesta va ser la meva brillant resposta. No sabia què dir. Però, igual que el noi de tercer any, vaig repensar-m'ho per respondre sincerament. I és que la ciència m'ensenya com funciona el món, la natura més enllà de com l'home l'ha modificat, i la vida. El meu interès ve d'anys enrere, i és una cosa que va més lluny del que ens ensenyen a classe. La ciència és una passió, i hi ha coses que no es poden descriure. Aquesta n'és una.

Però, pensant-hi de nou, el més important de dissabte va ser que vaig conèixer 50 persones a qui també els interessa i apassiona la ciència, i amb qui compartiré aquesta experiència tan especial. Conversar amb els dels altres anys també va ser molt motivador, la seva força és admirable i no vaig poder parar de somriure mentre parlàvem. Tot i que no vaig poder parlar amb absolutament tothom en menys d'una hora que va durar "l'acte de socialització" (tal com en dèiem), des del primer moment vaig connectar amb tots, i sé que les estades que es fan el primer any a Les Planes de Son seran inoblidables. I sí, ara mateix tinc por, por de no estar a l'altura, por de no arribar al tercer any, por de no completar el projecte. Però la il·lusió i les ganes incontrolables de començar són més fortes, i veig tot això com una boníssima oportunitat.

Marxem dilluns, i ja no puc esperar més. Aquesta setmana serà llarga.


Every year, a catalan fundation called "Fundació la Pedrera" holds a science program called "Joves i Ciència", which means literally "Youth and Science". This project has a lenght for three years, and the fifty lucky young scientists of every generation are introduced in the world of scientific research. I'm proud to say I passed the selection process and I'm part of the 2015 Generation!!

It's been a while since I knew that I had been selected, but last saturday I finally started to know personally what being part of the JiC means. The presentation event was hold, and I was extremely thrilled and illusionated. To start the event, we were told how the project works in the first year, and then a fantastic scientific gave us a speech about cancer cells. The students who were chosen in 2013 were given a certificate, and one of them, who was part of the astronomy group, gave a talk about his experience during the program. He told us that, during his personal interview (in the selection process), he was asked why he liked astronomy. He told us what his answer was, and he did it with such strong and deep words that I couldn't help to remember my own interview. The extreme nerves, but also the illusion and motivation it brought to me. But, mostly, I remembered that I was also asked something similar. I was asked why I liked science. Such a simple question, with such a difficult answer. "What?." Yes, that was my brilliant answer. At that moment, I obiously didn't know what to say. But, just like the third-year-boy, I thought about it again, and I decided to be honest. I explained the interviewers that it was something stronger than me, that science teaches me how tha whole world works, how nature works and, basically, how life works. I told them that I had liked science for as long as I could remember, and that it's more like a passion. Some things can't be described. And that's just one of them.


But, thinking about it again, the most important thing that happened last saturday was that I met the rest of my project mates. 50 young and enthusiastic scientists, 50 boys and girls who like the same things I like, who think the way I think. And it was brilliant. I alked with the guys from the 2013/14 generations, and they were such passionate people, that I couldn't stop smiling while talking to them. So although I couldn't meet everyone with less than an hour, I got on really well with all my program mates and I just can't wait to start with the experience. And yes, right now I'm afraid. I'm afraid of not living up to the expectative, I'm afraid of not being able to finish the project. But I'm also incredibly enthusistic and thrilled about this project, which I think is a fantastic opportunity.



We leave for the camps next Monday, and I can wait no more. This week will be long.



(Font / Source: http://jovesiciencia.cat/blog)

diumenge, 7 de juny de 2015

Time for ART. -Accipiter gentilis

Al cap de mesos de feina (dramatisme aplicat) he acabat aquest dibuix. Per fi! Sí, és un astor. I sí, sé que té un aire a esparver brutal, perquè ha quedat així d'estilitzat, però al cap i a la fi, m'agrada el resultat. -Al camp també costen de separar, les dues espècies...

Està fet a llapis, i he jugat amb les diferents mines, però bàsicament he utilitzat la 2H, la 1H i la 3B. (I l'HB, és clar). Moltes vegades es diu que l'art i la ciència són pols oposats, però la il·lustració naturalista ha demostrat, un cop més, que no ho són i que, a més, es poden complementar.

Espero que us agradi!!


After months of hard work (kind of) I have finally finished this drawing. Yes, it's a goshawk. And yes, I know it could be mistaken as a sparrowhawk as it would need to be far bulkier to be the perfect goshwk... However, I really like the result and I'm fairly proud of it! -Both species are hard to separate even when drawing...

I have done it with different pencil types, and I have basically used the 2H, the 1H and the 3B. (And of course the HB, as always). People tend to believe art and science can't go together, but naturalistic illustration has shown once again they are actually really close, and can complement each other.

Enjoy!!


___________

Perdoneu també que sigui tant breu, estic en setmana d'exàmens finals... Però ja feia massa temps que tenia pendent penjar aquest dibuix.

Sorry about such a brief description, I've got finals...but I needed to post it anyway as I finished it quite a long ago.


dissabte, 11 d’abril de 2015

La Bella Italia



En aquests moments i fa dues setmanes era a Burano. Hi havia pardals italians, hi havia molts, molts turistes i tothom parlava italià...ara ja he tornat a la realitat, però m'he emportat un munt d'experiències inoblidables del meu viatge, que ha sigut un dels millors que he fet mai (fins ara)!

Well, at this hour I was in Burano two weeks ago. There were Italian sparrows, people speaking italian and lots, lots of tourists. Now I'm back to reality and all this is gone, but I brought some truly epic experiencies with me. It's safe to say it has been the greatest trip I've ever done (up to date)!


Pardal italià, un ànec
que podria ser híbrid
entre collverd i xibec,
i jo fent veure que
miro pels prismàtics
al Duomo.

Italian sparrow, a pos
hybrid between
Mallard and R-CP, and
me pretending I'm
birding at the Florence
Cathedral.




Però começem pel principi: del 22 al 28 del mes passat vaig fer el viatge de fi de curs, que es fa l'últim any d'ESO. Al meu institut, és gairebé una tradició anar a Itàlia. Això vol dir bàsicament una setmana de riure, viatjar i compartir experiències. Érem moltíssims (4 classes), cosa que encara feia millor el viatge. Durant aquesta setmana, vaig visitar els millors llocs del nord d'Itàlia, vaig jugar al "veritat o risc" tota la nit, vaig veure la posta del sol des del Duomo de Florència i l'alba des d'un vaixell al mig del Mediterrani. Vaig menjar tanta pizza com vaig poder, vaig anar en gòndola pels canals de Venècia, vaig conèixer gent de llocs molt diferents i, evidentment, vaig disfrutar dels ocells italians. I per això faig un post d'aquest viatge. Vam anar a moltes ciutats diferents i ens van deixar temps lliure en gairebé cada una d'elles, però no era fàcil veure ocells al mig de la ciutat i tampoc vaig abusar de la paciència dels meus amics. Tot i això, vaig arreglar-me-les per fer dos bimbos (el pardal italià -tot i que no és ben bé una espècie l'hi consideraré- i el cabussó collnegre) a més d'unes quantes incorporacions a la llista 2015!

But let's start for the beggining: from the 22nd to the 28th last month I went on a school trip. I'm studying the last year of obligatory education, so it was the time for final trip, and in my high-school it's a tradition to go to Italy. And that means, basically, a week of complete fun with all my class mates. And there are 4 classes. So there were a lot of us, which made the trip even better. On this trip, I visited the greatest places of Northern-Italy, I played the "truth or dare" game all night long, I watched the sunset from the top of the Florence Cathedral and the sunrise from a boat in the middle of the Mediterranean. I ate so much pizza as I could, I went on a gondola through the canals in Venice, I made friends with people from many different places and, of course, I enjoyed the italian birds. And here's the reason why I'm blogging this trip. We went to many different cities and I got some free hours on each one of them, but it wasn't easy to see many birds in the middle of the city, and as all my friends are non-birders I tried to not abuse of their patience and enjoy every moment of the trip. Even with that, I managed many year ticks, and also 2 lifers! - the Italian sparrow (I'll count it as a species, call me a stringer if you want) and the Black-necked grebe.

Faré un resum del viatge a partir dels ocells que vaig veure: tant el pardal italià com el cabussó van ser a Sirmione, el primer lloc que vaig visitar. Fins i tot vaig donar de menjar al pardal a la mà! (Adorable.) Tot seguit, vaig veure flamencs i un faisà anant cap a Verona, la segona destinació. Després de Verona, vam anar dos dies Venècia, on vaig veure una parella de xibecs (mascle i femella) i un munt de coloms molt confiats, als quals vam donar menjar amb la mà, el braç, i fins i tot van pujar al cap d'un amic, cosa que va tenir la seva gràcia. A més, vaig veure per primera vegada aquest any la cornella emmantellada (n'havia vist a Berlín l'any passat). N'hi havia pertot arreu i en vam veure durant tot el viatge, però sobretot a Florència i a Pisa, els dos punts finals del viatge. Finalment, vam tornar en barca a Barcelona. No vaig veure gaire res durant el camí de tornada, bàsicament perquè érem al mig del mar i perquè després de passar tota la nit de festa no em vaig aixecar fins el migdia, però quan ho vaig fer vaig convèncer alguns amics de pujar a coberta i observar una estona el mar a veure si hi havia ocells. Però sincerament, l'únic que vam veure van ser onades i més onades, i cap a les últimes hores de navegar, ja més a prop de Bcn, va passar pel costat del vaixell un grup de baldrigues, possiblement mediterrànies. En fi, que el viatge em va encantar encara que no fos per observar aus, I friso per poder tornar a la Bella Italia!

So here's my trip in birds: both lifers were in Sirmione, the first place where I went. I fed the Italian sparrow in the hand there too, which was great and incredibly cute! Next, I saw flamingos and a pheasant in our way to Verona, the second city. A pair of Red-crested pochards, a lot of confident pigeons I fed in the hand, arms (and my friend's head) and more and more BNGs in Venice. Also, I could yeartick Hooded crow (I had seen them in Berlin last summer), and I saw lots of them mainly in Florence and Pisa, the last point of our trip. Finally, we returned by boat to Barcelona. I did not saw a lot of birds there, basically because we were in the middle of the sea and because I could't get up until midday after a pretty decent disco night, but when I managed to get out of bed, I convinced my friends to go up to the deck of the boat and behave as complete geeks doing some seawatching. And yeah, that's what we did literally: watching the sea. Nothing showed, but I saw some shearwaters when we were close to land, possiblly Yelkouan shearwaters. All in all, I loved this trip, although it was not a birding one, and I'm looking forward to return to la bella Italia!

dissabte, 7 de març de 2015

Que comenci l'acció! -Bring the action!


He promès a una amiga que si feia una foto d'un
lluer on es veiés l'espècie la penjaria, així que
algun dia s'ha de fer

I've promised a friend that if she could take a photo 

of a Siskin I'd post it.Here it is, some things 

just have to be done.
El dijous vaig veure la primera oreneta cuablanca de l'any! I què passa? Doncs que l'hivern ja s'ha acabat. El temps segueix igual, però ja es nota que arriba la migració (i la feina)! Per mi, el que marca l'inici d'aquesta estació són l'arribada de la primera oreneta, el primer còlit i el primer milà. Ja fa dies que els tords no paren de cantar, les gavines han començat a mudar i les cogullades també comencen a buscar parella. M'encanta aquesta època, quan ningú nota la primavera a part dels ocells, i tothom qui els sap observar.

Tot això fa venir ganes de sortir a veure la situació, però he passat unes setmanes ocupadíssimes...per sort, entre ahir i avui he aconseguit trobar unes hores per sortir a veure què es movia. Les últimes titelles, els darrers pardals de bardissa...i les primeres rapinyaires migradores! A les fotos podeu veure un resum d'espècies!

Aegithalos caudatus
Turdus philomelos
Adorable! -Such a cutie <3











I saw my first Sand Martin of the year two days ago! That means winter is over (yay)! The weather is still quite cold here, but I can feel migration (and I can feel the work it means too). For me, the first sighting of Sand martin, Black kite and Northern wheatear mark the beginning of spring. During the last weeks, songies haven't stopped singing, gulls have started to change their plumage, and Crested larks have been looking for a partner. I love this time of the year, when no one feels the spring apart from birds and birders. I've spent some weeks without even patch birding, due to the exams, birthdays and various other stuff, and that can be really stressful, so I managed to get out yesterday's evening. I chaught up with the last Meadow pipits and Dunnocks...and the first migrant raptors! Here's some of my photos.

L'arribada de la primavera també vol dir treure la menjadora, que aquest any ha tingut més èxit que l'any passat. Majoritàriament hem tingut caderneres, pardals, pit-roigs i mallerengues, i de vegades es barallaven pel menjar, i la veritat és que era força graciós...En fi, durant l'hivern he estat censant les caderneres i la resta d'ocells a certes hores, i ara he fet aquesta gràfica, per veure una mica en quines hores hi ha més activitat a les menjadores. Sincerament, creia que els matins triomfarien, però els resultats diuen que com més avança el dia, més ocells. El que és segur és que les menjadores atreuen els ocells fins molt a prop, i les fotos surten brutals!

The beginning of spring also means taking off the feeders, which, btw, have had much more success than last year. I've had tons of European goldfinches, some Robins and also few Tits and House Sparrows. Goldfinches have been fighting for the food all winter, and that was ridiculously hilarious tbh. Anyway, I've been counting the number of birds at different hours (nearly) every day this winter, and I've made a fancy-looking (or not so fancy) chart which shows the hours with more activity. Tbf, I thought that the highlight would be at the early morning, but it looks like the hours after midday are the best ones for feeders. To have at least one brings the birds close to you, and the photos just look so good!




Totes menjant al terra mentre una es monopolitzava la menjadora...
They were all eating at the floor while queen golfinch was at the feeder...

Mireu la seva pàgina clicant la foto
Visit their website by clicking here

Per acabar, d'aquí a molt poc (just quan jo vaig a Itàlia!) hi ha la competició "Champions of the Flyway", i un equip de Next Generation Birders participarà per recollir diners per la conservació de les aus a Xipre. Espero que l'esforç recompensi i que sigueu els guanyadors, molta sort! També he vist que hi ha un equip català, així que també els desitjo sort!
FYI, The Champions of the Flyway is a cometition that will run in a few weeks (Yay I'll be in Italy by then), and its aim is to raise money for bird conservation in Cyprus. A team of four Next Generation Birders is taking part, so I wish them a lot of luck and I really hope they win! I've seen there's a catalan team too, so I wish them a lot of luck too!

diumenge, 1 de febrer de 2015

Ànecs americans! -It's all about the yanks!

Avui, entre tramuntana i nervis, he anat a veure el morell de collar i el xarxet americà que s'estan observant als aiguamolls, a més de fer un altre intent pel pigmeu. Aquests dos ànecs són uns migrants rars originaris d'Amèrica, que rarament apareixen aquí. El xarxet americà seria la variant americana del xarxet comú, tal com indica el seu nom, i durant molts anys n'ha estat considerat una subespècie. Pel que fa al corb marí pigmeu, es tracta de la primera observació per Espanya.


Com que tots semblen habitar entre els aguaits del Bruel i la Massona, m'hi he volgut arribar ràpid, no fos cas que perdés les rareses. I gairebé corrent, sense tant sols entrar a cap altre aguait, ja era a la porta del Bruel. Sense poder esperar més he entrat, i ja hi havia un munt de gent molt ben equipada buscant els ocells. Tothom buscava atrafegadament, i jo he fet el mateix. Només han calgut esperar uns minuts, i a una punta de l'aguait algú ha cridat "El carolinensis! L'he trobat!". Com es pot imaginar, tot l'aguait ha estat envaït pel caos, tothom girava els telescopis, i preguntava on era el xarxet rar. Després d'uns 30 segons de pànic i de seguir les vagues indicacions que m'arribaven, a l'estil de "darrere els cullerots!" (tot estava ple de cullerots), o "al fons!", l'he localitzat: xarxet americà, Anas carolinensis, directe des d'Amèrica. El xarxet americà és inconfusible, i eufòria seria la paraula per descriure el que he sentit.

Anas carolinensis <3
La tramuntana, els nervis del moment i la dificultat de trobar espai han dificultat fer bones fotografies, però tampoc estan tant malament, no?

L'ànec s'ha deixat veure durant 1 o 2 minuts, potser no tant, i després ha nedat cap al darrere l'encanyissada, en un punt que només es veu des de la Massona. Sí, tocava anar cap allà. He sortit corrent de l'aguait, després de donar gràcies a la noia que havia localitzat la raresa, i, després he fet camí fins a la Massona. Us prometo que mai m'havia semblat tant llarg...He entrat a l'aguait, que estava buit. Des d'allà, i amb una visió millorada però una tramuntana fortíssima, no he pogut re-localitzar el xarxet. Ja l'havíem vist prou. En canvi, repassant tots els ànecs, he localitzat el també tant buscat morell de collar (Aythya collaris), entre les canyes, i en un punt impossible de detectar des del Bruel. M'he sentit molt bé per localitzar-lo sense absolutament cap ajuda! S'ha deixat veure molt bé durant més de 20 minuts, i és un dels ànec més increïbles que he vist!

El morell tenia plomatge impecable, i era humanament impossible deixar de mirar. Al cap d'una estona bastant llarga, la resta d'observadors han arribat, i després d'explicar on era l'increïble morell americà, he intentat localitzar el pigmeu, tant des de la Massona mateix com durant molta estona al Bruel, però no s'ha deixat veure. Tot i això, els dos ànecs americans han valgut la pena, i no puc estar més satisfeta!

A més, hi ha hagut altres observacions, ja de camí de tornada (més tranquil·lament). Destacaré 6 oques egípcies (Alopochen aegyptiaca), 4 ànecs cuallargs (Anas acuta), uns quantes morells de plomall (Aythya fuligula) i 2 repicatalons (Emberiza schoeniclus), mascle i femella, que han volat just per davant meu al sortir del Bruel.

En resum, dos bimbos raríssims. Només de pensar en tots els quilòmetres que han volat per arribar aquí, l'únic que puc dir que m'encanten les espècies americanes!

¿Dónde está Wally? Where's Wally?
I've been birding today, or maybe twitching would be a more appropiated word. Twitching is like a risk activity sometimes, at least for my camera! It was so windy today it nearly flew away...Anyway, I went to the PNAE natural protected area today, to twitch a pair of rare yanks that have been seen during the last days. The two megas are the Green winged-teal (Anas carolinensis) and the Ring-necked duck (Aythya collaris). I also tried to get pygmy corm another time. You have to walk quite a lot to get where the rarities have been seen, so I hurried because I didn't want to miss them. 

Nearly running, I went to the correct hide and with less than an hour I was there, prepared to enter and face the yanks (and the pygmy). There were a lot of birders already, all them with great scopes and fancy cameras, and I made place between them. I started looking for any of the rarities, as everyone else. I didn't even have to wait a minute when someone shouted "The carolinensis! I've found it!". As you can imagine, the chaos appeared, and everyone turned their scopes to the same direction at the same time. During 30 seconds of panic I tried to follow the vague directions the other twitchers gave me, just like "behind the Shovelers!" (there were Northern shovelers everywhere) or "over there!". Then, I could see that beast clearly: Green winged-teal, Anas carolinensis, coming directly from America. Its ID is unmistakable, and I felt incredibly euphoric!

The strong wind, the hand-shake and the difficulty of finding space didn't allow me to get reeeally good photos, but I'm still happy.

The duck showed during 1 or 2 minutes, or even less, and then it swam behind some reeds, and it was impossible to follow from the hide I was. So yep, time to move. I went out of the hide running, after thanking the woman who found the teal, and I headed to the next hide. I promise it has been the time I've found the way so long. When I finally got there, I had a far better vision, but the wind was even stronger. I couldn't re-locate the yank teal, but I spotted the Ring-necked duck between the reeds. It was impossible to see it from the other hide, and it felt so good to spot it without any help! It was incredibly amazing, one of the most awesome ducks I've ever seen.


Aythya collaris!
Its plumage was perfect, and it showed so well it was humanly impossible to stop looking. After a loong time, the rest of birders came, and I showed them where the duck was. Then I tried to spot the pygmy corm, from both hides during a long time, but it didn't show. However, the two yank ducks have been worth the moring, and I can't be happier!

In addition, I saw other stuff too while I came back, more quietly. I'll highlight 6 Egyptian geese (Alopochen aegyptiaca), 4 Northern pintails (Anas acuta), some Tufted ducks (Aythya fuligula) and 2 Reed buntings (Emberiza schoeniclus), male and female, that flew over me just when I got out of the hide where I saw the teal.

To sum up: two mega lifers. When I think of all the miles they have flown to get here, all I can say is that I love yanks!


Les dues fotos originals on podeu veure millor les rareses que en el collage, perquè veieu que considerada que sóc.
The original photos where you can see better the two megas than in the collage, just to show how considerate I am.

diumenge, 4 de gener de 2015

Començant la llista de l'any! -starting the year list!

La prova que per fi l'he vist!
The record shot that proves I've seen one!
(Rallus aquaticus)
El dia 1 de gener vaig fer una passada pels Aiguamolls, a veure si tenia sort i veia el corb marí pigmeu, però aquest no va aparèixer. Pel que em van dir, s'havia deixat veure durant les primeres hores de llum del matí al dormidor del Bruel, però llavors jo encara dormia. Sempre es pot intentar un altre dia. Tot i això, per haver sortit de casa amb la llista de l'any a 0 (o gairebé), la cosa va anar bastant bé. Cal dir que només entrar al parc vaig veure un rascló (Rallus aquaticus), espècie que tenia a la llista que vaig fer la passada entrada (la d'ocells que haig de veure sí o sí i aviat)!




També cal destacar un grup d'unes 20 grues (Grus grus) -que va passar volant i cantant per sobre nostre per la zona dels primers aguaits, deixant-se fer molt bones fotos-, un cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), una arpella (Circus aeruginosus) i uns quants ànecs blancs (Tadorna tadorna).

En resum, la llista de l'any ja té 54 espècies, un bon començament, tot i l'omissió del meu objectiu principal, el pigmeu. El primer ocell de l'any va ser l'estornell vulgar (Sturnus vulgaris), per cert, i el primer que vaig fotografiar l'oca vulgar (Anser anser)!

Grus grus
El grup sencer -the whole group

 
Dama dama
 On the 1st I went to the Aiguamolls de l'Empordà nature park, to try to twitch a pygmy cormorant, but it did not appear. Another birder told me he had seen it during the early hours of the morning, but I was still sleeping then (dissapointed at myself). Well, I guess I can always try another day. However, when I left home my year list was at 0 (or almost), and things went pretty well. I need to say that just when I was entering the park I saw a Water rail (Rallus aquaticus), a species that I had wrote down on the list I made at the last post (the species I have to see this year or go home)!

The other highlights were a group of about 20 cranes (Grus grus) -which we saw flying over us and singing near to the first hides, allowing me to take quite great photos-, a Great crested grebe (Podiceps cristatus), a Marsh Harrier (Circus aeruginosus) and a few Common Shelducks (Tadorna tadorna).


So kicking the yearlist off with 54 species, I think it's a good start despite not seeing my principal objective, the pygmy corm. Btw, the first bird I saw this year was the Common starling (Sturnus vulgaris), and the first one I photographed was the Greylag goose (Anser anser)!

No he pogut evitar penjar-la -és adorable! Sorry, couldn't resist posting it -so cute!
(Erithacus rubecula)