Aiguamolls de l'Empordà

Aprofitant el pont dels últims dies, avui ha estat possible una escapadeta als Aiguamolls de l'Empordà, i el matí ha valgut moltíssim la pena tot i la fred. Començat aviat, hem tingut temps de fer el recorregut fins a l'aguait del Bruel, observant tota classe d'hivernals, des de la comuna titella (Anthus pratensis) a l'esperat durbec (Coccothraustes coccothraustes). Després d'una bona estona esperant, hem aconseguit una foto entre les branques.

Les oques vulgars (Anser anser), els ànecs grisets (Anas strepera), xiuladors (A. penelope) i xarxets (A. crecca) omplien els estanys com cada hivern. Destacant la observació de cinc blauets (Alcedo attis) i d'una trentena de grues (Grus grus), hem pogut fotografiar també espècies com el teixidor (Remiz pendulinus) i el cabussó collnegre (Podiceps nigricollis).

El repicatalons (Emberiza schoeniclus), espècie lleugerament en declinació respecte els altres anys, també era present, com l'agró blanc (Casmerodius albus) i el flamenc (Phoenicopterus roseus).

Al Matà, eren presents límicoles típiques dels mesos freds com el territ variant (Calidris alpina), el becadell comú (Gallinago gallinago) i la fredeluga (Vanellus vanellus).

A més a més, hem vist una àguila calçada (Hieeraetus pennatus) en fase clara just al moment de sortir del parc, una bona manera d'acabar la jornada!

Since I've had a few free days from college this week, I've been able to have a quick visit to the nearest natural park today (Aiguamolls de l'Empordà - Catalonia). Despite the low temperatures, it was definitely worthwhile. Starting bright and early, we followed the route being able to see all types of wintering species, from the fairly common Meadow pipit (Anthus pratensis) to the beautiful Hawfinch (Coccothraustes coccothraustes), which I was so waiting for this year.

After having to wait some time for it to come out, we could take a photo of one between without branches in between.

Greylag geese (Anser anser), Gadwalls (Anas strepera), Eurasian wigeons (A. penelope) and Eurasian teals (A. crecca) filled the wetland as every winter. Highlight sightings were those of five Common kingfishers (Alcedo attis) and more than thirty Common cranes (Grus grus), and we could also photograph an Eurasian penduline titmouse (Remiz pendulinus) and a couple of Black-necked grebes (Podiceps nigricollis). The Common reed bunting (Emberiza schoeniclus), a species which appears to be slightly declining in comparison with past years, was also present today, as well as the Great egret  (Casmerodius albus) and the Greater flamingo (Phoenicopterus roseus).

When it comes to waders, seasonal species such as the Dunlin (Calidris alpina), the Common snipe (Gallinago gallinago) and the Northern lapwing (Vanellus vanellus) appeared.

Finally, we saw a Booted eagle (Hieeraetus pennatus) in its pale phase just when leaving -such a fantastic way to wrap up the day!

Turdus pilaris

Fringilla coelebs

Turdus pilaris

La griva cerdana (Turdus pilaris) és un ocell migrador que passa els estius i cria al nord d'Europa, i durant l'hivern alguns exemplars baixen cap al sud. És llavors quan n'apareixen arreu, representant l'arribada del fred. Aquest any n'han arribat unes poques a la meva zona, així que he pogut afegir aquesta joia nòrdica a la llista d'espècies vistes a prop de casa! La foto ve acompanyada d'una altra d'aspecte igualment hivernal d'un pinsà comú (Fringilla coelebs), espècie molt present durant els mesos d'hivern en tota àrea rural.

The Fieldfare (Turdus pilaris) is a migrant species which spends most of the year and breeds in the north of Europe, flying to warmer areas in the south during winter. Then some individuals appear around my region, representing, at least for me, the definitive start of the winter season. This year we've been lucky enough to have at least three individuals near, so I could add this nordic beauty to my patch list. I attach another equally seasonal photo of a Common chaffinch (Fringilla coelebs), which are really common during winter in all rural areas.

ESSYI

Durant les dues últimes setmanes de Juliol vaig tenir la oportunitat de participar al Environmental Studies Summer Youth Institute a Geneva (Nova York) gràcies al programa Joves i Ciència, finançat per la Fundació Catalunya La Pedrera. Voldria donar les gràcies a tots els responsables tant del JiC com de l’ESSYI, ja que, any rere any, fan possibles experiències com aquesta.

L’objectiu del programa és presentar el concepte de conservació a estudiants joves des de diferents perspectives. És per això que incloïa classes d’economia, filosofia i política, totes orientades a la preservació del planeta, els problemes associats a ella i les seves possibles solucions. El projecte es duu a terme als Finger Lakes, a l’estat de Nova York. La segona setmana, però, consistia en una acampada al parc natural dels Adirondacks, d’història i ecosistema tant increïbles com complexos. Es tracta, de fet, del parc natural més gran d’Estats Units, amb 46 cimes i 32000 metres de rius i corrents. La seva biodiversitat és extremadament rica. Les espècies més representatives d’ocells són la calàbria grossa (Gavia immer) i el pigarg americà (Haliaeetus leucocephalus). La calàbria és, en realitat, la principal espècie marcadora de la qualitat de l’aigua al parc, ja que els nivells de mercuri en la sang de l’ocell són també una mostra dels nivells en l’aigua. Altres espècies rellevants són l’ós rentador (Procyon lotor), el cérvol de Virgínia (Odocoileus virginianus), el porc espí nord-americà (Erethizon dorsatum) i l’ós negre americà (Ursus americanus). S’estan duent a terme programes de reintroducció per l’ant (Alces alces), el llop (Canis lupus) i el linx canadenc (Lynx canadensis) per a intentar salvar les poblacions amenaçades d’aquestes espècies autòctones.

Mniotilta varia

Bombycilla cedrorum

Colaptes auratus

Buteo lineatus

Cianocitta cristata

Tyrannus tyrannus

Durant el viatge, vaig tirar un total de 2044 fotos, fer al voltant de 40 bimbos, visitar un munt de localitzacions úniques i conèixer 35 persones increïbles. Vaig començar a observar ocells el primer dia només d’arribar a través de la finestra de l’habitació a la universitat, ja que el jet-lag no em deixava dormir. Llavors vaig poder veure ja algunes de les espècies més típiques en jardins, com el picot escapulari (Colaptes auratus), la mallerenga capnegrea americana (Poecile atricapillus) i la bosquerola groga (Setophaga petechia) –aquesta última va ser difícil d’identificar d’entre tots els mosquiters d’Amèrica, dels quals no n’havia vist mai cap (i després d’un vol de 8 hores i no dormir). Com que el campus era al costat d’un gran llac (Seneca Lake), ocells com el bernat americà (Ardea Herodias) o la gavina de Delaware (Larus delawarensis) eren sempre presents. Vaig quedar positivament sorpresa per la població estesa d’àliga pescadora (Pandion haliaetus) i per com de freqüent era! 

Espècies constantment presents incloïen la griva americana (Turdus migratorius), la merla ala-roja (Agelaius phoeniceus), l'Spizella passerina i l’ocell sedós (Bombycilla garrulus). Així doncs, abans de marxar cap als Adirondacks, ja vaig poder veure i identificar un munt d’espècies al voltant del campus i durant les excursions. D’entre totes les observacions, les meves preferides van ser el tirà de l'est (Tyrannus tyrannus), el viri d'ull vermell (Vireo olivaceus), i el siàlid de l'est (Sialia sialis). La població d’aquest últim està actualment amenaçada bàsicament per culpa de la competència pels espais de cria que ofereix l’expansió del pardal comú (Passer domesticus), espècie invasora d’Europa. La observació més destacada va ser un martinet verd (Butorides virescens).

Durant l’acampada als Adirondacks, vam visitar el Lake Harris, el Horseshoe Lake i el Lake Hudson, on també vam dur a terme un estudi de l’aigua, la biodiversitat i el paisatge. A més a més, vam fer una ruta en canoa a través de les muntanyes, cosa que va proporcionar-nos no només la oportunitat de veure paisatges fantàstics sinó també una gran quantitat d’ocells. Entre ells, el meu preferit de tot el viatge: l’alció gegant nord-americà (Megaceryle alcyon). Va ser una llàstima no poder fer fotos mentre anàvem en canoa! Durant tot el viatge vaig anar veient les espècies americanes més característiques, com el pigarg americà (Haliaeetus leucocephalus), l'aligot d'espatlles roges (Buteo lineatus), el zopilot capvermell (Cathartes aura) o el xoriguer americà (Falco sparverius), com a exemples de rapinyaires.

Desmognathus ochrophaeus

Archilochus colubri

Butorides virescens!!!!

D’altra banda, també es va apreciar la presència del gall d’indi salvatge (Meleagris gallopavo), la calàbria grossa (Gavia immer), el corriol semipalmat (Charadrius semipalmatus) o el bec de serra mitjà (Mergus serrator). Tot i això, l’ocell que més ganes de veure tenia era el colibrí gorja-robí (Archilochus colubris). Mai no havia vist cap espècie de colibrí en estat salvatge i aquesta era comuna a la zona. Vaig passar els dies intentant veure’n, fins que finalment vaig aconseguir fins i tot fotografiar-los.

Altres espècies destacables van ser el papamosques fibi gris (Sayornis phoebe), la griveta bruna (Catharus fuscescens) i el jonc fosc (Junco hyemalis), en addició a un grup de bosquetes zebrades (Mniotilta varia). Els últims dies encara vaig poder afegir algunes espècies més a la llista, incloent el durbec de pit roig (Pheucticus ludovicianus), el pardal melòdic (Melospiza melodia) i l’oca de les neus (Chen caerulescens). Per acabar, no vaig poder veure una gralla blava americana (Cianocitta cristata) fins els últims dies, però al final va sortir!

En resum, el meu primer viatge a Amèrica va ser una experiència definitivament inoblidable, i estaré sempre agraïda al personal de l’ESSYI. Sense la seva passió i esforç res d’això seria possible. Espero que el programa es segueixi duent a terme durant molts anys més.

During the last two weeks of July, I had the chance to attend the Environmental Studies Summer Youth Institute in Geneva (NY) thanks to the Joves i Ciència program, funded by La Fundació Catalunya La Pedrera. I would like to thank all the JiC and ESSYI staff who make projects like this one possible every year. The aim of the program is to present the concept of conservation from different perspectives to young students. As an example, we were given economical, philosophical & political oriented lectures, all in relationship with the environment, the problems that concern it and their respective possible solutions. 

Larus delawarensis

Antheraea polyphemus

Sciurus carolinensis

Setophaga petechia

Sialia sialis

Sayornis phoebe

Pandion haliaetus

The whole project is developed in the unique location of The Finger Lakes, in Geneva (NY). The second week, though, consisted on a camping trip to the natural park of the Adirondacks, the history and ecosystem of which are as breath-taking as they are complex. The Adirondacks are, in fact, the largest natural park in the US, counting with 46 peaks and 32000 meters of streams and rivers. Its biodiversity is extremely rich, the most iconic bird species being the Common Loon (Gavia immer) and the Bald Eagle (Haliaeetus leucocephalus). The Loon is the principal water quality marker species, as the level of mercury in its blood can be representative of the levels in the water of the lakes. Other relevant species include the Racoon (Procyon lotor), the White-tailed Deer (Odocoileus virginianus), the North American Porcupine (Erethizon dorsatum) and the Black Bear (Ursa americana). Reintroduction programs for the Moose (Alces alces), the Gray Wolf (Canis lupus) and the Canada Lynx (Lynx canadensis) are currently under process, to try save the population of these threatened species found in declining population numbers.

I am truly grateful for the experience I could be a part of thanks to this program, in which I was challenged on a social, psychological and physical level. Living and working close to nature in an amazing environment, so far from home, made me see life from a different perspective. Also, I was lucky enough to be in a group of naturalists and students interested in nature, so I could spend a lot of time bird-watching and got help from an expert identifying the trickiest species (huge thank you to Professor Mark Deutschlander from the Howarth William Smith College!). It was such an awesome experience because nearly all of the species were different from the ones in Europe and therefore completely new to me. This is why I studied the whole Sibley’s guide before the trip (so I could be ready)!

For the trip, I took a total of 2044 photos, got around 40 ticks for my life-list, visited a hundred beautiful locations and met the most wonderful 35 people ever. I started looking for birds through the college’s room window the day I arrived as jet-lag wouldn’t let me sleep, and already saw some of the typical backyard birds, including the Northern Flicker (Colaptes auratus), the Black-capped Chickadee (Poecile atricapillus) and the Yellow Warbler (Setophaga petechia) –the last one got me puzzled trying to ID: America has a lot of warblers and I had never seen any of them (plus I was just off from an 8 hour plane ride).

As the HWS College (our residence for the stays) was next to the Seneca Lake, birds like the Great Blue Heron (Ardea Herodias) and the Ring-billed Gull (Larus delawarensis) where always around. I was also positively surprised by the large population of Osprey (Pandion haliaetus) and its widespread, common range!

Lithobates sylvaticus

Spizella passerina

Drosera rotundifolia: planta carnívora! / carnivorous plant!

Constantly present species included the American Robin (Turdus migratorius), the Red-winged Blackbird (Agelaius phoeniceus), the Chipping Sparrow (Spizella passerina) and the Cedar Waxwing (Bombycilla garrulus). Before leaving for the Adirondacks trip, I could already see and identify a bunch of new species around campus and during the different forest hikes we had, my favourites being the Eastern Kingbird (Tyrannus tyrannus), the Red-eyed Vireo (Vireo olivaceus), and the Eastern Bluebird (Sialia sialis). Its declining population has started a protection campaign which includes habitat preservation and bird-house setting projects. The cause of the threat is the competence the House Sparrow (Passer domesticus), an invasive species from Europe, offers, taking up most of the Bluebird’s nesting spaces. One highlight was the sight of an adult Green Heron (Butorides virescens).

Branta canadensis

 

  

 

Chen caerulescens

For the Adirondacks trip, I birded around the sites of Lake Harris, Horseshoe Lake and Lake Hudson, where we undertook a study of water, biodiversity and landscape. We also had a canoe trip across the mountains, which provided the sights of not only magnificent scenery but also some pretty rad birds, including my favourite one out of the whole trip: a Belted Kingfisher (Megaceryle alcyon). It was a shame not being able to use the camera while paddling on the canoe! During the trip I could get the perfect moments to birdwatch some of the characteristic American birds. Examples of raptors would be the Bald Eagle (Haliaeetus leucocephalus), the Red-shouldered Hawk (Buteo lineatus), the Turkey Vulture (Cathartes aura) or the American Kestrel (Falco sparverius). I also appreciated the presence of the Wild Turkey (Meleagris gallopavo), the Common Loon (Gavia immer), the Semipalmated plover (Charadrius semipalmatus) and the Red-breasted Merganser (Mergus serrator).

Even though, the bird I was most excited about was the Ruby-throated Hummingbird (Archilochus colubris), as I had never seen any species of hummingbird in the wild. I spent the days looking out for them until I could finally see and photograph a few individuals. Other remarkable species were the Eastern Phoebe (Sayornis phoebe), the Veery (Catharus fuscescens) and the Dark-eyed junco (Junco hyemalis), all along with a group of awesome Black and White Warblers (Mniotilta varia). During the last days of the trip I could still add a few more species to the list, including Rose-breasted Grosbeak (Pheucticus ludovicianus), Song Sparrow (Melospiza melodia) and Snow Goose (Chen caerulescens). In addition, I didn’t see a Blue Jay (Cianocitta cristata) until the very end!

Vireo olivaceus

Danaus plexippus

All in all, my first time in America was such a memorable experience that I will never forget. I am forever thankful for everyone in the ESSYI that made it possible; any of this wouldn’t have been possible without their passion and effort, and I really hope the program can continue being held for many more years.

Gavia immer

Motacilla alba

Recentment he acabat el treball de recerca, el qual ja havia començat com a article científic per al programa Joves i Ciència. Es tracta d'una feina llarga, però els resultats han estat positius, i el fet de treballar en un projecte d'aquesta profunditat m'ha fet aprendre moltíssim.

Representació de l'estudi morfològic
Morphological study representation

Com era d'esperar, he dedicat el TdR als ocells, concretament a la cuereta blanca (Motacilla alba) i les seves subespècies. Es tracta d'un tàxon fortament politípic, especialment en morfologia i distribució. L'article es centra en les diferències entre la cuereta blanca endolada (Motacilla alba yarrellii) i la subespècie europea continental, la Motacilla alba alba. Com que la cuereta endolada sempre ha estat un objecte de controvèrsia, vaig analitzar les diferències entre les dues subespècies, amb l'objectiu de buscar possible suport per a reorganitzar-les taxonòmicament. Concretament, per a determinar si la cuereta endolada es podria considerar una espècie independent. Per a fer-ho, a més de revisar morfologia, ecologia, cant, hàbitat i comportament de les cueretes, vaig estudiar-ne les zones d'hibridació i les migracions. Finalment, vaig analitzar la regió del genoma que serveix com a control a partir de l'ADN mitocondrial, el COI-5P. Es tracta de la regió del genoma utilitzada en els barcodes. Aquesta combinació de taxonomia tradicional i genètica s'anomena taxonomia integrativa, i és el que aporta els millors resultats actualment en taxonomia, ja que combina diversos camps i suma els coneixements.

Després de diversos dies al laboratori de genètica molecular de la Universitat de Barcelona, i finalment d'anàlisi informàtica, vam detectar canvis en algunes posicions concretes del gen, però en estudiar-les, ens vam adonar que es trobaven en la tercera basa del codó, una posició que no els dona valor evolucionari, però que dona suport a la teoria inicial que tenia. Aquesta descriu una situació en què trobem dues espècies diferents però que han sofert especiació simpàtrica recent i per a tant no mostren encara divergències genètiques importants. També hi ha una altra hipòtesis que podria ser recolzada pels resultats, i és la de que les cueretes han estat sempre espècies iguals que mostren diferències polimòrfiques. Aquesta situació també la trobem en els passarells golanegres Carduelis flammea cabaret i Carduelis flammea flammea.

Laboratori // Laboratory

El que vaig trobar d'interessant, també, va ser que el gen COI-5P no mostra prou índex de variació per a treballar entre subespècies i fins i tot espècies, ja que només distingeix entre espècies en fer servir la seqüència de bases nitrogenades. La seqüència de proteïnes, en canvi, no mostra canvis gairebé ni entre la mateixa família d'organismes. Això s'explica perquè la variació que es troba sempre apareix en la tercera posició del triplet, que justament és la que no codifica de la seqüència de bases a proteïnes.  Aquesta variació la vaig trobar en les Motacilla, però encara amb més intensitat en comparar amb altres passeriformes propers a la cuereta com les Anthus i els Emberiza.

 Finalment, com que el COI-5P no sembla mostrar canvis entre subespècies, el que proposaria per a seguir investigant en aquest camp seria trobar gens més concrets que representin les característiques que varien en cada cas d'uns individus que vulguem analitzar a uns altres.

En el cas de la cuereta endolada i la blanca (Motacilla alba yarrellii i Motacilla alba alba), el millor gen a analitzar per a trobar el màxim índex de diferències seria potser un gen relacionat amb la pigmentació.

Tot i això, considero que la genètica no ha de ser la única base la taxonomia, i les dues cueretes clarament ofereixen diferències, sobretot en taxonomia i distribució. Potser el que cal és esperar a que el temps faci aparèixer aquestes possibles divergències al genoma que acabaran de donar suport a una nova taxonomia.

Procés de dibuix en què vaig representar segons l'edat i època de l'any els plomatges de cada una de les dues subespècies per a comparació morfològica.

Process of illustrating the differences according to age and season for both subspecies, which made easier morphological comparison.

Resultats per a una de les subespècies // Results for one of both subspecies

I've just finished my research project, in which I had been working for quite a long time now in concordance with the Joves i Ciència program. It has been a demanding work, but the results have been positive and being able to work on such an interesting project in depth has made me learn much.

As everyone was expecting, I based the paper around birds, more precisely, I worked on the White wagtail (Motacilla alba). The taxon shows polytypic characters, especially in morphology and distribution. This article focuses on the differences between two of the eleven Motacilla alba subspecies: the White wagtail (Motacilla alba alba), which breeds in most of the European continental countries, and the Pied wagtail (Motacilla alba yarrellii), the only breeding M. alba. in the United Kingdom and Ireland. As the Pied wagtail has been object of controversy, causing people to consider it a subspecies of the wider taxon and others to talk about it as an independent species, the aim was to find support for possible taxonomical reorganization of both subspecies. To do so, not only I reviewed data about morphology, ecology, song, habitat and behaviour of both wagtails, but I also considered migratory movements and hybridization areas. Finally, I analysed the mtDNA control region of the COI-5P, and compares sequences from Mot. alb. alba and Mot. alb. yarrellii in order to detect possible differences. This study of both traditional taxonomy target fields such as morphological differences and genetics is called integrative taxonomy, and is what I think offers most reliable results by combining various fields.

After various tests at the  molecular genetics laboratory at the Univeristy of Barcelona and finally a lot of informatic analysis, changes could be detected at some base positions, but by studying them we found out that they were found at the third base of the codon. This gives no evolutionary meaning to the differences, while supporting the following initial theory I had, which describes two initial gene pools (or two different species), which have suffered recent sympatric speciation that has not given enough time for genetic differences to appear. The results also point to another hypothesis, which proposes one single gene pool with polymorphic characters. This situation has also been found in other bird species, such as Lesser (Carduelis flammea cabaret) and Common (Carduelis flammea flammea) redpolls.

Foto de la cuereta blanca endolada (Motacilla alba yarrellii)
feta a Newcastle durant unes estades científiques aquest estiu.

Photo I got of the Pied wagtail (Motacilla alba yarrellii)
during a Chemistry program this summer.

What I found which was interesting too was that the COI-5P gene in taxonomy doesn’t show enough variation for working among subspecies, and appears to only be able to recognize species from the nucleotide sequence. In contrast, the protein sequence doesn’t show any or few changes among family. This can be explained by the fact that variation in between populations appears in the third base of the codon, which doesn’t codify for a protein but still represents a change in the nucleotide sequence. This type of variation was found in the Motacilla taxon among the Motacilla alba alba vouchers and in major frequency when comparing between close passerines of the White wagtail such as Anthus and Emberiza.

Finally, as the COI-5P clearly isn’t variable enough to work among subspecies, one future study in the field I propose would be analysing more concrete genes associated with particular characteristics for the targeted subspecies. In the case of the Pied wagtail (Motacilla alba yarrellii) and the White wagtail (Motacilla alba alba), a pigmentation related gene could be studied in order to find possible genetic differences that have been missed here.

Nevertheless, species separation should not be based only in genetics, and empirical data collected in the work shows clear differences between both Wagtails. Perhaps we shall wait for time to act and make these possible genetic divergences that might be there and will give final support to new taxonomical decisions.