Jiufen City |
Gràcies al Premi de Reconeixement a la Joventut del Rotary Club Banyoles, aquest estiu he tingut l’oportunitat de visitar Taiwan, formant part d’un camp turístic internacional juntament amb altres joves. Vaig poder gaudir d’un viatge de 20 dies en total i, gràcies a l’esforç dels organitzadors i la passió dels nostres guies, vam poder veure, i viure, un gran nombre de localitats de tot el país.
Vam passar els primers i últims dies del viatge a Taipei, la capital de l’illa, on vaig ser acollida per una família local a qui estaré sempre agraïda per la seva hospitalitat, i vam recórrer l’illa de dalt a baix amb autobús durant la resta de dies. Cal dir que Taiwan compta amb molt bones infraestructures i força turisme, cosa que fa que sigui fàcil moure’s per l’illa, però tot sense perdre en cap moment l'experiència oriental, convertint el país en una perfecta opció si és la primera vegada que es visita Àsia.
Tot i no tractar-se d’un viatge ornitològic, per sort meva poder veure ocells no va ser especialment complicat ja que l’Àsia ofereix una gran varietat d’ecosistemes i espècies, des del semi-desert del nord est de la Xina a la tundra àrtica del nord est de Rússia, passant pels climes subtropicals de Taiwan, Japó i el sud xinès. Taiwan, en particular, es caracteritza per les seves altes temperatures i humitat, així com per elevades precipitacions. Tot i que les seves polítiques ecològiques i de protecció del medi tenen encara un gran camí per recórrer, l’illa té un potencial espectacular, comptant amb muntanyes altes però també costes abruptes i boscos tropicals i subtropicals. Amb un total de nou parcs nacionals protegits, Taiwan ocupa una superfície no gaire diferent de la de Catalunya. Nosaltres vam tenir la sort d’estar a dos dels parcs nacionals més grans i, de fet, més destacats de l’illa, Kenting i Taroko.
Tot i no tractar-se d’un viatge ornitològic, per sort meva poder veure ocells no va ser especialment complicat ja que l’Àsia ofereix una gran varietat d’ecosistemes i espècies, des del semi-desert del nord est de la Xina a la tundra àrtica del nord est de Rússia, passant pels climes subtropicals de Taiwan, Japó i el sud xinès. Taiwan, en particular, es caracteritza per les seves altes temperatures i humitat, així com per elevades precipitacions. Tot i que les seves polítiques ecològiques i de protecció del medi tenen encara un gran camí per recórrer, l’illa té un potencial espectacular, comptant amb muntanyes altes però també costes abruptes i boscos tropicals i subtropicals. Amb un total de nou parcs nacionals protegits, Taiwan ocupa una superfície no gaire diferent de la de Catalunya. Nosaltres vam tenir la sort d’estar a dos dels parcs nacionals més grans i, de fet, més destacats de l’illa, Kenting i Taroko.
Hirundo tahitica / Aplonis panayensis / Anas poecilorhyncha |
Tot i que és difícil definir números exactes ja que moltes espècies es troben sota discussió taxonòmica i no tenen un estatus d’espècie/subespècie clar, l'últim article de la Chinese Wild Bird Federation considera que Taiwan té 601 espècies, de les quals almenys 24 són endèmiques (tot i que hi hauria la possibilitat que ho fossin al voltant de 27) i són unes 59 les subespècies endèmiques. Durant la meva estada, vaig tenir la sort de veure’n algunes, a més a més de gaudir també de la impressionant varietat de papallones, flora i resta de fauna de l’illa.
Durant el viatge,
vaig fer servir la guia dels ocells de l’est d’Àsia de Mark
Brazil, molt completa i versàtil i amb unes descripcions detallades
i il·lustracions clares. Abans de marxar vaig aprendre-me-la tan bé
com vaig poder, ja que m’encanta preparar els viatges i estudiar
els ocells que és possible que vegi. (A partir d'aquí, alguns noms d'espècies son en català i altres en anglès ja que no he trobat el nom en català).
Sterna sumatrana / Nycticorax nycticorax / Lonchura punctulata
|
Durant
la visita a Taipei vam veure tots els llocs característics de la
ciutat, que combina temples taoistes i budistes d’estil tradicional
amb carrers comercials i edificis totalment moderns, cosa típica de
l’Àsia i que la converteix en un lloc molt especial. Les
espectaculars vistes nocturnes des de dalt del Taipei 101 (l’edifici
més alt del món fins el 2008 i encara avui l’edifici ecològic
més alt del món), la ciutat de Jiufen (que va inspirar la
pel·lícula d’animació japonesa «El viatge de Chihiro», a una
estona en cotxe des de Taipei) i la varietat de menjars tradicionals
que vaig provar són algunes de les coses que més destacaria. A la
ciutat, però, no sempre és fàcil veure ocells a part dels més
urbans, com l’estornell lluent (Aplonis panayensis), el minà comú
(Acridotheres tristis), la tórtora colltacada oriental (Spilopelia
chinensis) i l’oreneta del Pacífic (Hirundo tahitica). Dins
Taipei, un dels llocs més recomanables diria que és l’Elephant
Mountain, on és relativament fàcil veure endèmiques com el Grey
treppie (Dendrocitta formosae) i l’espectacular (i preferit
personal) Taiwan barbet (Psilopogon nuchalis). El millor és conèixer
el seu cant, que és en realitat molt comú de sentir, i esperar a
que volin d’un arbre a l’altre, ja que la seva capacitat per
amagar-se és increïble. També és un bon lloc el Taipei Botanical
Garden, tot i que jo no vaig tenir temps d’anar-hi. Vaig visitar
també l Yehliu Geopark, que té una zona destinada especialment a
l’observació d’ocells, on el Chinese bubul (Pycnonotus sinensis)
era molt comú. Finalment, és fàcil veure l’ibis sagrat africà
(Threskiornis aethiopicus), que està ben establert a Taiwan, l’ànec
becpintat de l’Índia (Anas poecilorhyncha), el martinet de nit
(Nycticorax nycticorax) i el martinet de nit de Malàisia (Gorsachius
melanolophus) a la vora del Tamsui, el riu de Taipei.
Taipei |
Spilopelia chinensis / Threskiornis aethiopicus / Streptopelia tranquebarica / Hyspietes leucocephalus
|
La
següent parada era el Sun Moon Lake, famós per la tribu aborigen
local i el seu sender ciclista, que es troba d’entre els millors
del planeta. Allà hi ha molts dormidors d’esplugabous (Bubulcus
coromandus, de vegades classificats com a espècie en si i de vegades
considerats una subespècie del nostre Bubulcus ibis), i també hi
abunden els falciots del Pacífic (Apus pacificus), els drongo reials
(Dicrurus macrocercus, molt comuns a l’illa) i es pot veure algun
drongo bronzat (D. aeneus, no tan presents i que es diferencien per
la cua menys forcada i una tonalitat metàl·lica més accentuada a
les plomes). On vaig tenir més temps i per tant vaig poder fer fotos
més bones va ser a Fort An Ping (Tainan), una fortalesa destinada a
la vigilància del mar al segle XVII. Allà vaig poder veure i
observar durant molta estona i de molt a prop l’estornell de cap
cendrós (Sturnia malabarica) i la garsa blava asiàtica (Cyanopica cyanus),
a més del Himalayan black bulbul (Hyspietes leucocephalus).
Sun Moon Lake |
Bubulcus coromandus
|
Al
parc nacional de Kenting havíem de fer ruta per el Walami trail,
però una cria d’ós s’havia perdut a la zona i l’havien tancat
per evitar el seu contacte amb els humans. Tot i això, dins el parc
nacional vaig poder veure altres varietats de minà, com el Javan
myna (Acridotheres javanicus) i el minà crestat (Acridotheres
cristatellus), el maniquí puntejat (Lonchura punctulata), el bulbul
de collar blanc (Spizixos semitorques) i el xatrac de Sumatra (Sterna
sumatrana), potser el xatrac més bonic que he vist fins ara. A les
costes de Taiwan no és comú trobar-hi gaire espècies de gavines,
però sí que hi ha una gran varietat de xatracs. A més a més, als penya-segats al costat del mar vaig poder veure un serpentari comú
(Spilornis cheela), que en viu és impressionant per les seves bandes
alars marcades a les plomes de vol. Kenting és una de les millors
localitats per a la observació d’ocells de tota l’illa,
especialment marins, i uns quants dies allà poden valer molt la
pena, així que espero poder-ho fer en un futur.
El
parc de Taroko va ser el meu preferit, per la diversitat de
localitats que ofereix, totes precioses. Allà vaig poder veure una
altra endèmica, el Taiwan whistling thrush (Myophonus insularis). De
lluny pot semblar molt negre, però veient-lo de més a prop es pot
distingir el plomatge amb reflexos blaus preciosos característic.
Allà també vaig poder veure el Grey throated martin (Riparia
chinensis) a prop de les roques al costat del riu.
Taroko National Park |
Taroko National Park |
Pycnonotus sinensis
|
A
l’illa tenen moltes espècies de columbiformes, algunes amb
plomatges molt llampants i exòtics. Jo vaig poder veure, a més de
la Spilopelia chinensis, la tórtora capgrisa (Streptopelia
tranquebarica) i la tórtora rogenca (Streptopelia orientalis). Només
aterrar el primer dia vaig poder veure el milà negre d’àsia
(Milvus migrans lineatus), també de taxonomia poc clara respecte el
nostre.
Dues
endèmiques més que vaig poder observar van ser el bulbul de Taiwan
(Pycnonotus taivanus), que és freqüent en
algunes zones de l’illa (encara que per la seva hibridació amb el
xinès la seva població es troba en estat vulnerable), i la prínia
senzilla, que té una subespècie (Prinia inorata flavirostris)
endèmica de l’illa.
M’hagués
agradat molt veure el faisà mikado (Syrmaticus mikado), la Taiwan
blue magpie (Urocissa caerulea) i el bruel de Taiwan (Regulus
googfellowi), a més de moltes altres espècies, però la veritat és
que el viatge ja va ser genial i una oportunitat única per la qual
estic molt agraïda. Em vaig enamorar de Taiwan tant per la seva
natura i fauna com pel seu xoc d’estils, l’hospitalitat de la
seva gent, la cultura tan rica que vaig tenir la sort de compartir
amb ells, i per la presència de l’estètica japonesa en alguns
llocs de l’illa. Espero poder tornar en un futur per bimbar totes
les endèmiques que em van faltar i visitar els parcs nacionals amb
més detall. Moltes gràcies al Rotary Club Banyoles i als de Taipei
i New Taipei, a la meva família d’acollida, als guies i a tothom
que va fer possible el viatge. Taiwanesos, teniu un país preciós.
Psilopogon nuchalis
|
Dendrocitta formosae
|
Pycnonotus taivanus
|
Yehliu Geopark |
Dicrurus macrocercus
Spilopelia chinensis Dicrurus macrocercus
Spilornis cheela
|
Thanks to a local youth recognition prize for good academic
performance and involvement in extracurricular activities held by the
Rotary Club from Banyoles, this summer I was given the chance to
visit Taiwan. I was part of an international touristic camp together
with other students and could enjoy a 20 day trip to the island
thanks to the effort of the organizers and the passion of our guides.
During the first and last days, we stayed with a host family to whom
I’ll always be thankful for their hospitality, and for the rest of
the trip we had a round-the-island tour. I have to stay Taiwan has
good infrastructures and a high tourism rate, so it is easy to move
around. This makes the country a great option for first time
travelers to Asia.
Even though it wasn’t a bird-watching trip, I was happy to see that
observing birds wouldn’t be that hard since Asia offers a great
variety of habitats and species, and Taiwan is no less. From
north-east China’s semi-desert to the arctic tundra of north-east
Russia and the subtropical climates of Taiwan, Japan the Chinese
south, the diversity is obvious. Taiwan in particular is
characterized by its high temperatures and humidity, as well as for
its frequent rainfall. Even though their environmental polices still
have a long way to go, the island has a lot of potential, with its
wild shores and tropical and subtropical forests. Taiwan has nine
national parks, and we could visit two of the biggest and most
relevant ones: Kenting and Taroko.
Even though it is difficult to set exact numbers due to ongoing
taxonomic discussion, the last report from the Chinese Wild Bird
Federation gives Taiwan’s bird checklist 601 species, 24 to 27 of
which are endemics, and 59 endemic subspecies. During my stay, I
could see some of them, and I was also blown away by the impressive
variety of butterflies, plants and by the rest of the island’s
unique wildlife. For the trip I used Mark Brazil’s “Birds of East
Asia” field guide, which is very functional and detailed, with
exhaustive descriptions and clear plates. Before leaving, I learned
every species I could see to be as ready as possible. I love
preparing for birding in other countries!
During my visit to Taipei, we could see the most emblematic places of
the city, which combines traditional style Taoist and Buddhist
temples with modern shopping streets and skyscrapers giving the
capital a characteristic Asian atmosphere. The spectacular sky view
from Taipei 101 (which was the world’s highest building until 2008
but is still the highest green building to date), the city of Jiufen
(which inspired the Japanese film “Spirited away”) and the
variety of traditional food to try where some of the things I enjoyed
the most. In the city seeing birds that are not the most common urban
ones is rather difficult, but we could still get great views of the
Asian glossy starling (Aplonis panayensis), the Common myna
(Acridotheres tristis), the Spotted dove (Spilopelia chinensis) and
the Pacific swallow (Hirundo tahitica).
Inside the city of Taipei, I’d say one of the most remarkable places for birding is Elephant mountain, where it is easy to catch sight of endemics like the Grey treppie (Dendrocitta formosae) or the awesome (and personal favorite) Taiwan barbet (Psilopogon nuchalis). The best advice I can give is to know their song, which is easy to hear around the island, and wait for them to fly from one tree to the other, because their hiding ability is incredible. Another good spot is the Taipei Botanical Garden, but I didn’t have enough time to go. Moreover, I’d say the Yehliu Geopark definitely has some potential too, so I am glad I could take a drive from the city and spend an afternoon there. They have a birding destined area where the Chinese bulbul (Pycnonotus sinensis) is extremely easy to see and photograph. Finally, taking a stroll down the Tamsui, Taipei’s river is absolutely worth it, both for the views and because it is easy to see species like the Sacred ibis (Threskiornis aethiopicus, they are well established in Taiwan), the Spot-billed duck (Anas poecilorhvncha), the Black-crowned night heron (Nycticorax nycticorax) and the Malayan night heron (Gorsachius melanolophus).
Gorsachius melanolophus
|
Bublucus ibis coromandus
|
Yehliu Geopark |
Our next stop was the Sun Moon Lake, well-known for its aboriginal
tribe and biking trail, which is recognized as one of the most
beautiful cycling routes in the world. There are many Eurasian cattle
egret (Bublucus ibis coromandus, sometimes classified as an
independent species and sometimes considered a subspecies of the
Bubulcus ibis) roosting spots. It is also a good place for species
like the Pacific swift (Apus pacificus), the Black drongo (Dicrurus
macrocercus, very common around the island) and the Bronzed drongo
(D. aeneus, not as common but still frequent and told apart from the
Black one thanks to its less forked tail and a metallic blue-ish
plumage tonality). I had more time for looking around and taking
photos in Fort An Ping (Tainan), a fortress destined to the wacth of
the sea during the 17th century. There I could get great
views of the Chestnut-tailed starling (Sturnia malabarica), the Asian Azure
winged Magpie (Cyanopica cyanus) and the Himalayan black bulbul
(Hyspietes leucocephalus).
Cyanopica cyanus
|
Sturnia malabarica
|
At the Kenting national park we were planing on having a hike at the
Walami forest trail, but a bear cub had gotten lost somewhere near
and the whole area had been closed to prevent it from establishing
contact with humans. Even though, in the park I could still see
different varieties of myna, such as the Javan (Acridotheres
javanicus) or Crested (Acridotheres cristatellus) myna, but also the
Scaly breasted munia (Lonchura punctulata), the Collared finchbill
(Spizixos semitorques) and the Sumatra tern (Sterna sumatrana),
possibly the most beautiful tern I have seen to date. In Taiwan it is
not common to find many species of gulls, but they do have a wide
range of terns. Around the cliffs in the coast of the park I could
also see a Crested serpent eagle (Spilornis cheela), with its
impressive barred flight feathers. Kenting is one of the best birding
locations in the island, especially for pelagic birds, and spending
some days there could be really worth it, so I hope I can do that in
the future.
Acridotheres javanicus / Spizixos semitorques / Motacilla alba leucopsis
|
The Taroko national park was definitely my favorite, for the
diversity of locations that it offers, all of them breathtaking.
There I could see another endemic, the Taiwan whistling thrush
(Myophonus insularis). From a distance it can seem it’s solid
black, but when you get a closer look you can see the characteristic
blue tinge of its plumage. I could also get views of the Grey
throated martin (Riparia chinensis) next to the rocks in the river
bed.
Prinia inorata flavirostris |
Japalura swinhonis |
Myophonus insularis
|
During the rest of days I could visit, as examples, the localities of
Yingge (famous for its ceramics), Taichung (with an aboriginal theme
park and great views of the Sun Moon Lake), Hualien (home of the
Lintienshan people, a community with rich history), Luodong (where
their national centre for traditional arts is) and Pingxi (where we
had a paper lantern release experience and, after a short drive,
could surf in one of the best spots in the world!). We could enjoy
activities such as rafting and river tracking, and were guided by
local people at each place, making the whole experience much more
authentic and detailed. During the tour around the island I could
bird-watch too, and I would like to highlight the sightings of the
Japanese white-eye (Zosterops japonicus), which I was really hyped to
see, the regional subspecies of the White wagtail (Motacilla alba
leucopsis, after my research on the wagtail and its genetics and
taxonomy it was a very special moment) and the endemic subspecies of
the Ring-necked pheasant (Phasianus colchicus formosanus).
In the island they have many columbiformes, some of them with exotic
and colorful plumage. Apart from the Spilopelia chinensis I could see
the Oriental turtle dove (Streptopelia orientalis) and the red turtle
dove (Streptopelia tranquebarica). I think the sighting of a
Black-eared kite (Milvus migrans lineatus) is worth highlighting
since it is the subspecies present in some parts of Asia (also of not
clear taxonomic status). Two more endemics I was lucky enough to see were the Taiwan bulbul
(Pycnonotus taivanus), which is frequent in some areas of the island
(even though its hybridization with the Chinese bulbul is
endangering the species) and the Plain prinia (Prinia inorata
flavirostris), the subspecies of which is endemic in the island.
Euploea mulciber barsine / Byasa polyeuctes termessus / Lissachatina fulica / Callosciurus erythraeus
|
I would have enjoyed seeing endemics like the Mikado pheasant
(Syrmaticus mikado), the Taiwan blue magpie (Urocissa caerulea) and
the Flamecrest (Regulus googfellowi), as examples, but the trip was
already fantastic and a unique opportunity I am very grateful for. I
fell in love with Taiwan’s nature and wildlife, its contrasts and
the hospitality of its people, as well as with their rich culture but
also the Japanese influence in the aesthetic of some parts of the
island. I wish to come back sometime in the future to get even more
lifers and visit the national parks in more detail. A big sincere
thank you to the Rotary Club that sent me there and the Taipei and
New Taipei ones, to my amazing host family and guides, and everyone
who made the trip possible. Taiwanese people, you have a beautiful
coutry.
Sun Moon Lake |