El pica-soques blau (Sitta europaea), és un passeriforme d'uns 14 cm de llarg, allargassat i compacte. Té un bec gris fosc, llarg i punxegut, i unes ungles fortes per poder enfilar-se pels troncs. Les parts superiors del pica-soques són gris-blavoses, i els flancs són de color d'ant pàl·lid, una mica rogenc. Presenta una franja negra des del bec fins a la nuca, i les plomes laterals de la cua també són negres, amb taques blanques, però només es poden veure quan vola d'arbre en arbre amb el seu vol ondulant i característic. Grimpa pel tronc dels arbres, tant cap amunt com cap avall, en espiral.
Així doncs, aquest petit pica-soques és un dels ocells més contrastats que podem trobar al seu hàbitat: el bosc. Habita sobretot en ambients boscans de muntanya mitjana i alta muntanya, i als Països Catalans també és present a l'hivern, se'l pot atreure fàcilment cap a menjadores, sobretot els anys de més fred. S'alimenta d'insectes, aranyes, i fruits secs, que pica amb el bec per trencar-los.
Jo vaig fotografiar l'exemplar de la foto a Olot, la setmana passada.
The Eurasian Nuthatch (Sitta europaea) is a little oird of about 14cm long, elongated and compact.
It has got a long, pointy, dark grey beak, and strong nails to climb trees. The tops of the woodpecker are bluish-grey, and the sides are reddish brown. It has got a dark stripe from the beak to the nape, and the lateral feathers of the tail are also black with white spots. They can only be seen when the bird is flying tree to tree, in its caracteristic undulating flight.
The woodpecker climbs the tree trunks up and down, spirally. So this little bird is one of the most contrasted birds we can see in it's natural habitat: the forest. It lives mainly in wild enviorments of upland and mountain. In Catalonia it is also present at winter, and can be easily to bird feeders, especially in colder years. It eats insects, spiders, and nuts that sinks with its beak to break them. Last week, I could photograph it in Olot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada